"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimarts, 25 de novembre de 2014

Dia Internacional contra la violència de gènere, o masclista?


Està clar i s'ha de reconèixer que l'home modern, malgrat alguns segles de civilització i culturització, continua portant la feixuga i poc estètica (ètica) carga genètica de violència i agressivitat dels seus avantpassats caçadors, guerrers, guardians... D'aquí a justificar que a dia d'avui encara hi hagi autèntics energúmens que es dediquen a maltractar a dones indefenses, hi va un bon tros. Però no podem obviar algunes realitats com temples que no ajuden a acabar amb el problema:

- Continuen apareixen estudis estadístics que demostren que moltes adolescents continuen sentint-se atretes principalment pels nois més fanfarrons i "xuletes" de la classe.

- Sovint, la pressió social que tenen les dones per tenir parella (i tenir fills), fa que algunes d'aquestes no realitzin el procés de selecció (enamorament?) amb prou garanties, i després passa el que passa. (No vull dir que l'home no s'equivoqui en la tria, però en principi és molt menys probable que acabi rebent maltracte físic. Psicològic...?)

- Als mitjans de comunicació, a la publicitat, al cinema, etc., continua venent molt millor la imatge del mascle dominant, dur, insensible, que no pas la del "nenaza" sensiblon, el que mostra els seus sentiments profunds o exterioritza les seves emocions.

- La violència és normalment detestable, vingui d'on vingui, i la rebi qui la rebi. La física, per descomptat, però també la psicològica, que no deixa tantes marques, ni pot matar a l'instant, però que pot afectar, a la llarga, tant o més que la primera. I d'aquesta darrera en trobem en els dos sentits, tot i que no s'acostuma a parlar gaire de la que exerceixen algunes dones. No és violent, per exemple, que un pare separat no pugui veure als seus fills perquè les lleis sobre custòdia beneficien a les mares? En principi cap home ha mort per no veure als seus fills, però dolor se n'ha de sentir segur... (violència de gènere?)

Al meu entendre, veig molt més factible i viable reduir aquesta xacra per la via de l'educació de les potencials víctimes, que no pas amb la sensibilització dels potencials botxins. Com bé diuen, dos no es barallen si un no vol (bé, encara que de vegades sigui del tot inevitable). Un maltractador no pot tenir víctima si aquesta ha après a seleccionar amb qui s'ajunta i no l'ha deixat entrar en la seva vida (també es pot donar el cas que la víctima no hagi pogut fer res per evitar ser víctima, però això ja són figues d'un altre paner).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada