Un dels textos més reconeguts del poeta sabadellenc, Joan Oliver (Pere Quart), quan avui es compleixen 115 anys del seu naixement, és aquest "corrandes d'exili", inspirat en l'experiència pròpia de l'autor que es va haver d'exiliar després de la derrota del bàndol republicà a la guerra civil. El text ha estat musicat per diversos autors com Lluis Llach, Ovidi Montllor, o Carles Belda, i en aquest vídeo podem veure una interpretació de la Sílvia Pérez Cruz de la versió del Lluís Llach.
En quin món vivim, que en ple segle 21, encara hi milions de persones que es veuen forçades a l'exili per tal d'esquivar la repressió, la fam, o la set de revenja de tot tipus de tirans.
- Una nit de lluna plena
- tramuntàrem la carena,
- lentament, sense dir re ...
- Si la lluna feia el ple
- també el féu la nostra pena.
- L'estimada m'acompanya
- de pell bruna i aire greu
- (com una Mare de Déu
- que han trobat a la muntanya.)
- Perquè ens perdoni la guerra,
- que l'ensagna, que l'esguerra,
- abans de passar la ratlla,
- m'ajec i beso la terra
- i l'acarono amb l'espatlla.
- A Catalunya deixí
- el dia de ma partida
- mitja vida condormida:
- l'altra meitat vingué amb mi
- per no deixar-me sens vida.
- Avui en terres de França
- i demà més lluny potser,
- no em moriré d'anyorança
- ans d'enyorança viuré.
- En ma terra del Vallès
- tres turons fan una serra,
- quatre pins un bosc espès,
- cinc quarteres massa terra.
- "Com el Vallès no hi ha res".
- Que els pins cenyeixin la cala,
- l'ermita dalt del pujol;
- i a la platja un tenderol
- que batega com una ala.
- Una esperança desfeta,
- una recança infinita.
- I una pàtria tan petita
- que la somio completa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada