"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimarts, 22 de desembre de 2015

Hsipaw. (9)

Dona Shan oferint el seu producte als passatgers del tren.
Hsipaw és una ciutat a 200 kilòmetres al nord-est de Mandalya, una de les principals de l'estat Shan, que limita amb la Xina pel nord, Laos per l'est i Tailàndia pel sud. És el més gran dels 14 estats en que es divideix Myanmar, i deu el seu nom a la tribu dels Shan que l'habita. És un dels estats amb major nombre de grups antigovernamentals armats, que lluiten per la plena sobirania i per repel·lir els atacs de l'exercit de Myanmar.

El Dalí de Myanmar?
Entre els diversos llocs d'interès turístic d'aquest estat destaca el llac Inle, del que ja us vaig parlar en una anterior entrada, la cova dels Budes de Pindaya, el viaducte de Gokteik, les muntanyes al nord i al sud de l'estat, i els extensos camps d'arròs, i d'altres cultius per tot arreu. A l'estat de Shan a més, tenen mines de plata, zinc, robins...

Entrant al viaducte de Gokteix.
El trajecte fins a Hispaw el vaig fer en tren des de Pyi Oo Lwin. Era el primer tren que agafava al país, i el cert és que va ser una experiència fascinant, sobretot pel fet de creuar el famós viaducte de Gokteik, i pels bucòlics paisatges rupestres i de vivendes a tocar de via que vas passant. Malgrat que havia llegit històries increïbles per la xarxa d'antics passatgers del tren que deien que els vagons es movien de dalt a baix i de costat a costat amb més força que no pas endavant, el cert és que a mi no em va donar aquesta sensació. Segurament es movia bastant més que els vagons dels trens als que estem acostumats, però tampoc hi havia per tant... Ni motxilles caient dels portaequipatges, ni gent sortint disparada per les permanentment obertes finestres.

Deixant el viaducte de Gokteik.
El viaducte de Gokteik és un monument de l'enginyeria ferroviària. construït pels britànics l'any 1900 per expandir la seva influència a la regió, que gràcies als seus 689 metres de llargada, i al voltant de 100 d'alçada, creua un gran barranc entre dues carenes muntanyoses. El viaducte és d'una sola via i treure el cap per la finestra del vagó no és apte per gent que pateixi de vertigen. Si mai algun vagó descarrilés (difícil per l'escassa velocitat amb la que travessa), tot el comboi se n'aniria irremeiablement a baix.





























Pel que fa a la ciutat de Hsipaw, es tracta d'un lloc molt tranquil, malgrat l'intens transit de vehicles que passa per l'artèria principal que travessa tot l'estat fins arribar a la Xina. Camions de mercaderies, furgonetes de transport, vehicles dels treballadors del camp, motos, tractors... i alguns deixen anar un fum negre dels motors que taca. I entre el fum dels motors i la pols que aixequen del terra, al final no saps si no t'hi veus per la boira o per aquesta combinació insalubre.





























Malgrat tot, jo em vaig llogar una bici de l'hotel on m'allotjava per fer unes quantes excursions i visitar alguns llocs interessants. Monestirs, pagodes, viles Shan, mercats... Tot i que per aquesta zona també s'organitzen trekkings per visitar poblats Shan i fer una mica de muntanya, jo vaig preferir fer la meva i fins on vaig poder portar la bici, allà vaig arribar. Crec que en algun lloc se sorprenien de veure'm a la bici tan lluny del centre de la ciutat.
Homes Shan jugant a un joc local en ple carrer.

Un carrer de Hsipaw, amb vistes del riu Duthawadi.

Vida a peu de les vies del tren, pels voltatns de Hsipaw.

Escola de primària a Hsipaw.

Nens monjos novicis jugant al peu d'una estupa, mentre el gra del blat de moro s'asseca al sol extès al terra.

Dues nenes Shan jugant totes soles. Mentre una plora espantada per un gosset, l'altra va esmolant algun objecte no identificat.

Escola rural a un poblat Shan de les muntanyes.

Hsipaw quan cau la nit. La boira i el fum de les fogueres es confonen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada