"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 20 de desembre de 2015

Jaume Funes: "Territoris adolescents inclusius".

(Interessant i molt encertada, al meu entendre, reflexió del Jaume Funes, pel Criatures de l'Ara, al voltant de l'atenció a la diversitat a les aules de secundària.)

Aquest mes de novembre els tribunals reconeixien a en Gerard el dret a l’escolarització ordinària, el dret a anar a l’escola on va tothom, el dret a tenir garantit per part de l’administració educativa que l’escola on havia d’anar fos inclusiva. La novetat de la sentènciaa va ser que deixava clar el dret de tot infant que els adults facin possible que pugui ser infant entre la diversitat d’infants del seu entorn, construir-se com a persona convivint entre una multiplicitat de persones diverses.
Però la batalla d’en Gerard (un noi afectat per les dificultats derivades del que s’anomena trastorn de l’espectre autista ) té una característica singular: és un adolescent que vol tenir col·legues adolescents de tota mena fent l’ESO a l’institut del seu barri. Mentre la lluita perquè tota escola sigui inclusiva estigui situada únicament a l’educació primària, poc avançarem. A secundària sembla que tot ha de ser diferent. Per definició, pensen molts, el lloc de les discapacitats (de les diversitats funcionals) ha de ser l’escola especial. Tanmateix, és just ara -quan la primavera arriba per a tothom i qualsevol noi o noia sent que un món diferent apareix entre angoixes, felicitats noves i riscos desconeguts- que han de viure entre aprenents d’adolescència diversos.
Aclarir-se sobre qui és un mateix, experimentar i descobrir, imaginar-se en el futur, enamorar-se, practicar la sexualitat, posar en crisi els adults, etc., són activitats vitals que tan sols es poden fer convivint amb companys adolescents de condició diversa. Ningú té dret a privar cap Gerard de construir-se així, a obligar-lo a indagar sobre la vida a partir de propostes de relació limitades. Arribar a l’adolescència, passar a l’escola secundària, no canvia la lògica de l’educació inclusiva. També a l’ESO es tracta de fer que l’escola estigui pensada per seguir educant nois i noies molt diversos. Per què ha de desaparèixer el suport personalitzat? Per què no es pot gestionar la convivència considerant que a l’aula tenim alguna tribu més a part d’estudiosos i setciències? Per què seguim dient que tots han d’aprendre estructures gramaticals i no adquirir competències comunicatives? Els tribunals han hagut de recordar que retallar en suports és il·legal perquè vulnera el dret de tot infant a sentir-se, a partir d’una escola diversa, singularment normal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada