"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

divendres, 4 de desembre de 2015

Yangon (4).





























Yangon és l'antiga capital de Myanmar (antiga Birmània) fins l'any 2005, en que va passar a ser Naypyidó. Amb més de 4 milions d'habitants, és la ciutat més poblada del país. El nom de Yangon prové de les paraules birmanes Yan i Koun que volen dir "ciutat sense enemics". I pel que he pogut comprovar durant els darrers tres dies, el nom fa la cosa...

Plàtans de colors i mides diverses.

El cert és que la diversitat cultural/religiosa/ètnica que es respira a Yangon supera amb escreix la de Bangkok. Aquí es barregen budistes, musulmans, hindús, cristians, i algun més sense problemes aparents. Cadascú té la seva confessió, però vesteixen tots a la manera tradicional birmana, amb el "longyi", una mena de falda fins als peus que usen tant homes com dones.

Paradeta per sopar al carrer. Al te convida la casa.
A Yangon la vida passa al carrer. Si hi ha comerços i restaurants d'interior són els menys, ja que les voreres i carrers estan envaïts per tota mena de venedors de qualsevol cosa. Passejar tranquil és una utopia i s'ha d'anar esquivant continuament tota mena d'obstacles, ja siguin humans o artificials. A banda que les voreres no brillen per la seva uniformitat ni neteja, i entre forats, esvorancs, ferros que sobresurten, bassals, i escombraries vàries, un no pot bada gens ni mica.   


Endevineu de quin equip europeu són a Yangon?

Nens d'un grup de ball entrenant al carrer.
A banda de tot el negoci que es fa al carrer, també s'hi fa molta vida. Pots trobar-te des de gent gran llegint el diari o petant la xerrada, a nens sense control que van i venen, joves amb els seus mòbils a la mà i pentinats a l'última, un grup de ballarins entrenant, o uns acròbates fent filigranes, A partir que es fa fosc, els carrers s'omplen encara més de gent que surt aprofitant la temperatura més benèvola.



I pel que fa al menjar... buf! No sabria per on començar! Tenen tantes paradetes amb tantes coses diferents, moltes de les quals ni tan sols conec... Dominen els plats on es combina una base d'arròs blanc amb qualsevol altre cosa: carn guisada, peix, verdures diverses, ou... Un altre producte estrella són els fideus, que els fan de diverses mides i colors. I les broquetes com la de la imatge superior també es poden trobar amb múltiples combinacions. 

El meu bar predilecte per fer la cervesa negra.
Un altre element destacat de la vida a Yangon, és que els ha quedat la cultura cervesera dels anglesos que van controlar el país durant prop de 60 anys, fins a l'any 1948. Tenen una marca de cervesa pròpia (Myanmar) i fins i tot pots trobar cervesa de barril, rossa i negra. I per uns 700 o 900 kyats (la moneda del país), que equival a uns 70 o 75 cèntims d'euro.


Monjos fent la recollida matinal de menjar pels carrers de Yangon.

Per anar d'un lloc a l'altre el transport oficial és el taxi, ja que n'hi ha per totes bandes a dojo, fent sonar el clàxon a tota hora, i acostumen a ser bastant barats. També tenen autobusos urbans molt atrotinats, però per arribar a conèixer números (estant en la numeració birmana), rutes i parades, es necessita bastant més que una immersió de tres dies.

En un mercat de carrer, senyora venent verdures.
A nivell turístic, hi ha unes quantes coses curioses per perdre-hi una estona. Sobretot la Shwedagon Paya de la que ahir us vaig parlar, però hi ha un parell o tres pagodes més que valen molt la pena. El barri xinès és una autèntica caixa de sorpreses, amb els seus carrerons estrets plens de vida. El centre amb arquitectura colonial d'estil britànic, encara que una mà de pintura no li aniria malament, també val la pena. I la zona del riu, amb les barques carregant i descarregant a gent i mercaderies.


Policies regulant el transit al centre de la ciutat. Una mesquita al fons.

No sé si els pares d'aquest nen deuen ser afins al règim militar...

Impressionant Buda assegut a la pagoda de Ngahtatgyi.

Un altre impressionant imatge de Buda. Aquest estirat a la pagoda de Chaukhtatgyi.

Aquest no és Buda, que jo sàpiga, però també estava estirat a la mateixa pagoda...

Partideta d'algun joc tradicional birmà al mig del carrer. Es juga amb dos daus i xapes de cervesa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada