"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dissabte, 30 de gener de 2016

30 anys de la visita de Kaspàrov a Terrassa (i de la gran nevada).


El 30 de gener del 1986 és un d'aquells dies que ha quedat gravat en la meva selectiva i justeta memòria. Aquell dijous vaig sortir de casa per la tarda amb el meu pare i els meus germans per anar a veure al campió del món d'escacs, Gary Kasparov, que havia de jugar unes partides simultànies al club Èpic del carrer Sant Pere. El trajecte ja va ser tota una aventura, ja que aquell dia va caure una gran nevada que va emblanquinar tota la ciutat, i que com podeu imaginar, per a un nen com jo va ser màgic.

Com a conseqüència de la nevada, van haver de suspendre les simultànies del campió soviètic, ja que crec que va marxar la llum del local on havien de disputar-se les partides. I quan aquest abandonava les instal·lacions de l'Èpic es va creuar amb nosaltres que esperàvem a les escales d'accés a la sala de joc. Va ser una trobada fugaç, però a mi sempre m'ha quedat el record d'haver vist de prop a un dels més grans mites dels escacs, potser el més gran escaquista de tots els temps, molt popular aleshores degut als duels contra el seu gran rival, el també soviètic Anatoli Kàrpov, a qui va desbancar del tron de campió del món l'any 1985.

1 comentari:

  1. I faltaria afegir “i aquest es el motiu que vam fer aficionar als escacs i convertir-me en un gran mestre”

    ResponElimina