"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dissabte, 2 de gener de 2016

Chiang Mai. (13)

Wat Monthian.
Chiang Mai és una de les ciutats més importants i històriques del nord de Tailàndia. A uns 700 kilòmetres de la capital del país, és la destinació turística del nord per excel·lència, per diverses raons. Antigament Chiang Mai era una ciutat estratègica a la zona al estar localitzada en una antiga ruta comercial. Actualment, Chiang Mai ofereix cultura (temples, museus, música, artesania...), Parcs Nacionals, muntanyes, flora i fauna molt diversa, activitats d'oci de tot tipus, i tot això a preus força competitius.

Wat Lok Molee
Potser per totes aquestes raons vaig decidir fer un "alto en el camino" i passar uns quants dies tranquil·let per aquí. Evidentment, una setmaneta a Chiang Mai tampoc dona com per conèixer a fons la ciutat, però com a mínim m'ha ajudat a familiaritzar-me amb alguns costums locals, a dominat una mica el mapa de "google maps", i a veure i viure algunes de les activitats més populars i turístiques, perquè no dir-ho. M'he evitat però tot tipus de mogudes del plan "night safary", "elephant camp", o "adventure park", per posar alguns exemples...





























El que sí que és d'obligada, i gairebé d'inevitable, visita, és algun de les desenes de temples que hi ha per la zona. a l'interior de l'antiga muralla que cobreix uns 4 kilòmetres quadrats al bell mig de la ciutat, s'hi acumulen gran quantitat d'aquests temples. De més grans i més petits, i tot i que al final tots s'assemblen, sempre hi ha algun detall amb el que quedar-se embadalit, i que et fa treure la càmera. 


A banda de visitar mil i un temples, a Chiang Mai també he visitat, gràcies a la 125 Cc. què vaig llogar, un parell de Parcs Nacionals: el de Doi Suthep, a l'oest de la ciutat, i el de Doi Inthannon, a uns 100 kilòmetres al sud-oest de la ciutat, i on es troba la muntanya més alta de Tailàndia (2.556 metres). En aquests parcs, a banda d'algun que altre temple, també es pot visitar alguna cascada interessant.

En el primer d'aquests Parcs vaig poder visitar un parell de viles del poble Hmong, sempre curiós amb les seves vestimentes tradicionals i els seus trets facials propis. Un dels poblats que vaig visitar, Doi Pui, s'havia transformat en un parc temàtic turístic, però l'altre, Ban Khun Chang, mantenia l'estil de vida tradicional d'un poble d'aquest tipus, i els turistes a penes hi arribaven.





























Altres activitats que m'han ocupat el temps a Chiang Mai, han estat per exemple, les partidetes de ping-pong amb locals a una zona esportiva molt propera a la guesthouse on m'allotjava. He jugat contra joves, veterans, i adolescents, i he de reconèixer que aquí hi ha nivell. Ben poques partides he guanyat, i això que a casa sempre se m'ha donat bé aquest esport. A la zona, també hi havia una piscina de 25 metres (40 Bahts l'entrada) on vaig fer uns llargs, tot i que no vaig poder tornar a fer-la sevir perquè tot just l'endemà van tancar per vacances durant una setmana. Malgrat tot, vaig buscar per internet alguna altra piscina i la vaig acabar trobant en un ressort molt luxós a uns 4 kilòmetres del centre, on pagava 80 Bahts per fer-ne us. 

Wat Chedi Luang.
A Chiang Mai he conegut a uns quants membres de la secta dels "vegans". Quina colla! Fan trobades, tenen grups al Facebook i al Wattsup, i parlen entre ells com si haguessin salvat les seves ànimes des que es van passar al veganisme. Es coneixen tots els documentals que criminalitzen el consum de llet i/o carn, assisteixen a cursos de cuina vegana, parlen de menjars i begudes que tant sols ells coneixen, i animen a tots els que com jo mengem gairebé de tot, a unir-se a la secta.

A mi però, no m'han pogut convèncer, i he continuat anant a menjar al buffet de 129 Bahts, a l'hamburgueseria que em va recomanar el Txals, i a qualsevol de les paradetes que et venen els trossos de pollastre fregit, arrebossat, condimentat, etc. I els pinxos de porc o vedella a la barbacoa que estan per llepar-se els dits... 

A Chiang Mai he passat la darrera nit del 2015 i el primer dia del 2016. Les celebracions a la ciutat suposo que estan més encarades a atreure turistes que altra cosa, ja que els tailandesos budistes segueixen el seu calendari propi i celebren el cap d'any al mes d'abril. Tanmateix, molts tailandesos també s'apunten a la celebració d'arrel cristiana, i surten al carrer o van als centres comercials que organitzen saraus diversos. 

Una de les tradicions més pintoresques a Chiang Mai és la de llençar cap al cel globus de paper il·luminats per una flama al seu interior. No sé qui va començar la tradició, però el que és clar, és que avui en dia, la meitat, si no més, dels fanals que es veuen a l'aire els ha deixat anar estrangers, a uns 20-50 Bahts l'artefacte.

Escarabat volador fent la seva sessió d'abdominals.
A banda d'aquesta curiosa tradició, a la ciutat s'organitzen festes per l'ocasió per tot arreu, i es fa el tradicional compte enrere per acomiadar l'any i donar la benvinguda al nou any. I es llencen focs d'artifici i més llums voladores.

La hippy multiculti de torn imitant a un local ballant una dansa tradicional.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada