"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 28 de març de 2016

Cels Galofré: "L’important no és el quan sinó el com llegeixen els nens i nenes".

El vallenc Cels Galofré a l'esquerra de la foto. (El Vallenc.cat).


(Entrevista de El Vallenc.cat al logopeda Cels Galofré).

En el marc de la primera activitat organitzada per Xerr@mpa’s, el passat dilluns 14 de març Cels Galofré, logopeda del CREDA Tarragona i Terres de l’Ebre, va oferir una xerrada a l’Escola Enxaneta titulada «Vull que el meu fill llegeixi, ja!».
A quina edat un nen o nena ha de ser capaç de llegir correctament un text?
L’aprenentatge de la lectoescriptura depèn de la línia que segueixi cada escola però, sigui quina sigui, l’important no és el quan sinó el com llegeixen els nens i nenes. És més una qüestió de qualitat.
Quins són els principals problemes del procés lector?
Més enllà dels problemes tècnics que són puntuals, com la dislèxia o el retard en la lectura, és més habitual que si un nen no té un bon llenguatge oral no té els fonaments pel llenguatge escrit. Si el nen no és capaç de fer una suposició mental, no agafa significació del que llegeix, que és del que es tracta. En termes generals, el pare ha de fer de pare i en tot aquest procés d’aprenentatge de la lectoescriptura s’ha de recolzar amb l’escola i a casa ha d’invertir temps als seus fills, que és quelcom molt positiu.
Quins símptomes poden alertar els pares sobre la presència d’algun d’aquests problemes?
Si hi hagués algun problema en el procés lector seria l’escola qui ho detectaria i n’informaria als pares. Els pares s’han de deixar aconsellar per l’escola i els professors.
En l’aprenentatge de la lectoescriptura a l’escola, quins són els mètodes més aconsellables?
Per damunt del mètode, són els professors els que fan bo el mètode. Hi ha escoles que opten per començar l’aprenentatge de la lectoescriptura abans i n’hi ha que ho endarrereixen. Les dues línies són correctíssimes. No és tant un problema de mètode sinó de voluntat de les famílies i de què l’escola i la família segueixin la mateixa línia.
Com han evolucionat aquests mètodes d’ensenyament?
Cada època té els seus mètodes i, com en tot, hi ha modes. La societat actual, en general, ja no només en educació, valora la rapidesa. Tothom ha de fer moltes coses molt aviat. I en l’educació passa el mateix.
I, fora de l’escola, com poden els pares contribuir en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura dels seus fills?
Aquest és un aprenentatge que s’ha de realitzar des de l’escola. Els pares és important que parlin molt amb els fills. La seva feina en tot aquest procés és parlar amb els fills i escoltar-los. Si el nen o nena és capaç de fer-ho, ja tenim un 50% de guanyat en la lectoescriptura. Si, per exemple, l’escola aconsella llegir un determinat nombre de pàgines cada dia a casa, és bo que el nen ho faci, però si l’escola proposa un altre mètode els pares l’han de fer, ja que és la l’escola qui marca la línia.
Com d’important és que en l’àmbit familiar es potenciï el diàleg amb els infants?
És molt important. L’àmbit familiar ha de ser interactiu, comunicatiu i els pares han de saber que els nens necessiten escoltar i parlar.
Finalment, el dilluns 14 de març va oferir una xerrada a Valls organitzada per Xerr@mpa’s. Com de necessari considera que és la realització de xerrades de divulgació com la que vostè va oferir dirigida a pares, professors…?
Penso que els pares s’han de formar com a pares i és bo que tinguin una actitud receptiva a l’hora d’adquirir aquesta formació. Hauria de ser quelcom habitual que els pares periòdicament es formessin, com un professional que es va reciclant en el seu sector. Per tant, xerrades d’aquest tipus penso que són molt beneficioses.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada