"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 9 de maig de 2016

La (in)justícia espanyola.






















Ahir al Salvados vam tenir l'oportunitat de comprovar com de cega pot arribar a ser en ocasions la (in)justícia espanyola. Van presentar-nos el cas del Romano Van der Dussen, un holandès que va arribar a Espanya l'any 2003, i que va ser condemnat a 15 anys de presó per tres violancions, malgrat que ell sempre va negar els fets, i que l'única prova incrimiatòria va ser el reconeixement físic d'una de les víctimes. Malgrat tenir coartada i testimonis que ho podien acreditar, no el van creure, i van preferir enviar-lo a la garjola per calmar els ànims d'una societat alarmada en aquells moments per altres casos que havien sortit a la llum pública a través dels mitjans.

Anys després, i gràcies a la detenció d'un violador a Anglaterra, es va saber que les restes d'ADN trobades en una de les víctimes espanyoles coincidia amb les del violador anglès, fet que demostrava la innocència de l'holandès. Tanmateix, la (in)justícia espanyola va trigar anys a validar aquesta prova, i mentrestant en Romano anar sumant anys entre reixes.

Explicava en Romano a l'Évole, que durant el judici li van oferir una rebaixa de la comndemna a canvi que declarés la seva culpabilitat, i que ell no va acceptar-ho sabent-se innocent, i pensant que es faria justícia... Li oferien cumplir 7 anys, en comptes dels 15 als que va ser finalment sentenciat. I fins i tot, un cop a dins de la presó, li van denegar permisos i beneficis per la seva negativa a reconèixer uns fets que, segons ell, no eren certs. Arribant a l'extrem que no li van permetre acomiadar-se de la seva mare, malalta terminal, abans de morir.

O sigui, que si hagués reconegut uns fets que mai va cometre, hauria passat, com a màxim, set anys a la garjola. En canvi, per haver mantingut a capa i espassa la seva innocència, va haver de pagar dotze anys d'injusta condemna.

Tinc certs dubtes sobre què deu ser pitjor, si ser violat, o ser injustament condemnat a 15 anys de presó per violació... Suposo que tant una víctima com l'altra tindran similars problemes psíquics la resta de les seves vides.

2 comentaris:

  1. Farà cosa d'uns dos mesos va aparèixer publicada aquesta notícia al dominical d'un diari. És esfereïdora la ceguesa dels jutges.

    ResponElimina
  2. Digues-li ceguesa, digues-li indiferència, digues-li manca de professionalitat...

    ResponElimina