"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

divendres, 20 de maig de 2016

"Por un puñado de... votos".

La delegada del govern a Madrid, Concepción Dancausa.























El govern espanyol, en la seva lluita contra la voluntat democràtica d'una nombrosa part del poble català d'esdevenir lliure, va utilitzar l'altre dia a la Delegada del govern a Madrid perquè anunciés que no es permetria l'entrada de banderes estelades a l'estadi Vicente Calderón a la final de la copa del rei d'aquest proper diumenge entre el Barça i el Sevilla.

Aquest moviment de tàctica política, camuflat amb legalitats dubtoses, a poques setmanes de la repetició de les eleccions espanyoles, pretén mobilitzar al votant unionista més intransigent i anticatalà, és a dir, el que habitualment ha votat al PP. És el vell argument de !"com pitjor millor", o de "contra els catalans sempre funciona". Aquest argument es podria aplicar igualment als bascos-terroristes, als rojos-comunistes-bolivarians, etc. Però s'ha de reconèixer que poques coses uneixen tant, i animen tant, la mobilització patrioticoespanyolista com l'anticatalanisme.

El cert és que enguany, a pocs dies de la data de la final, poc s'havia parlat del tema de les darreres xiulades a l'himne espanyol, o d'estelades. Semblava que la cosa havia de passar bastant més desapercebuda que en anteriors edicions, però els del PP no han volgut deixar escapar l'oportunitat que se'ls presenta per erigir-se en principal flagell de les masses independentistes, i principal garant de la indivisible unitat de la pàtria ejpañiola.

Avui, un jutge de Madrid, a petició d'uns quants socis culés indignats amb aquesta prohibició, ha de decidir si tomba la decisió de la Delegada del govern de Madrid i permet que els aficionats que ho desitgin poden lluir la bandera estelada al Calderón. De qualsevol forma, els del PP ja han aconseguit allò que es proposaven, i després de la final, passi el que passi, es continuarà parlant del tema de les banderes i de la xiulada a l'himne fins que arribin les eleccions. Bravo!!

1 comentari:

  1. Amb la tradició familiar que ha heretat aquesta senyora, no es podia esperar res menys.

    ResponElimina