"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 29 d’agost de 2016

Crònica en vers d'un cronista vilafranquí l'endemà de Sant Fèlix 2016.



Entren a plaça aquella gent de Terrassa.
Porten motxilles a l’esquena
i alguns d’ells no porten faixa.
Alguns opinen que fan pena.

Son els primers a actuar,
i comencen de seguida.
El 3 de 10 volen alçar,
el cap de colla ja crida.

Pugen ràpid els del folre,
i també els de les manilles.
Al tronc ho tenen parat,
la canalla tira milles.

El temps s’atura a la plaça,
fins que l’anxeneta fa l’aleta.
Esclat d’emoció i de rauxa,
ara ja baixa fineta.

El castell es va desfent,
entre palmes, xiulets i crits,
les gralles no se les sent,
el tornen a fer els malparits.

2 comentaris:

  1. L'adjectiu malparits és "carinyós" com el de Gerard Quintana quan crida bora nit?

    ResponElimina