"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 17 d’octubre de 2016

A la ville du... Barcelona!


Avui fa 30 anys de la proclamació per part del President del COI (Comité Olímpic Internacional), el franquista del Samaranch, de Barcelona com a seu organitzadora dels 25ns Jocs Olímpics. Aquell dia vaig veure per la televisió com Pasqual Maragall feia el simbol de la victòria amb els dits i botava al costat de l'anterior alcalde de Barcelona, el també socialista Narcís Serra, a la seu del COI a Lausana. 

Com que jo era petit, i encara no sabia de què anava el món, ni qui carai eren (en realitat) personatges com Samaranch, Maragall o Serra, em vaig posar molt content i vaig sortir al balcó del pis on vivia a celebrar la bona nova, i a fer saber als veïns i als companys d'escola que es quedaven al menjador que havíem guanyat.

Santa innocència infantil...

3 comentaris:

  1. Aquell dia van començar a pujar els preus dels habitacles de Barcelona (i poblacions veïnes, per contagi) d'una manera desmesurada.
    Va ser la llavor del procés cap a una ciutat turística.
    Reconec que en algunes coses (netedat de façana marítima) hi hem guanyat, però el turisme de masses és cada cop més insuportable.
    Es vivia millor abans del 92.

    ResponElimina
  2. Com a propaganda turista els jocs van fer la seva feina, d’això no hi ha dubte.

    ResponElimina
  3. Això és clar, els JJOO van col·laborar a fer de Barcelona una ciutat moooolt diferent. Al meu entendre, més per negatiu que per positiu.

    ResponElimina