"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 8 de desembre de 2016

Carlos González: "Vaga de deures".


(Article del Carlos González per al Cratures del diari Ara. Com de costum, molt d'acord amb ell).

En els últims dies he llegit coses ben estranyes en relació amb una suposada “vaga de deures”. En primer lloc, la mateixa paraula, vaga. Imaginem que un sindicat del metall, de la construcció o del que vulgueu, fes la següent declaració:

- Els treballadors continuaran treballant durant tota la seva jornada laboral, com sempre.
- A la tarda, en acabar la seva jornada laboral, els treballadors continuaran treballant a casa durant les hores que calgui, a completa discreció dels seus caps, com sempre.
- Durant un mes, els treballadors demanaran per escrit als seus caps que, sisplau, no els obliguin a treballar durant el cap de setmana. Faran, en el seu temps lliure, el que vulguin. Aniran a un museu, a passejar o parlaran amb la seva família. Si a pesar de la seva humil petició els seus caps encara els manen treballar en diumenge, només faran el que es pugui, si els queda temps.
- Després d’aquest mes, els treballadors tornaran a treballar gratuïtament dissabtes i diumenges, totes les hores que el seu cap decideixi. Com sempre.

I d’això en diuen vaga? Al meu poble una vaga consisteix a deixar de treballar durant l’horari laboral. Consulto encuriosit la web de la convocant, CEAPA, i no veig que facin servir enlloc la paraula vaga. És, simplement, una “campanya”. Per això, amb una proposta tan moderada, m’ha sorprès la contundència d’algunes reaccions als diaris: “Vaga absurda”, “Insubmissió cap al centre escolar i els professors”, “És una manera d’inculcar valors de rebuig”, “Estem desautoritzant els mestres”... Destaco dues perles, aparentment pronunciades per representants sindicals dels mestres: “Les vagues s’haurien de fer contra els poders públics i l’administració” (ensenyar als nens a desobeir els poders públics democràtics és la cosa més normal del món... només l’escola té dret a obediència absoluta), i “Maleduca els alumnes, [perquè] el missatge que es transmet al nen és que el pare mana més que el professor”. Algú sembla convençut que el professor mana més que els pares, i així ha de continuar. 

Però no, els pares no estan interferint en l’activitat escolar. És l’escola la que porta molts anys controlant el temps lliure dels alumnes i, per tant, de tota la família.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada