"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimarts, 6 de desembre de 2016

Hahahahahahahaha... perdoneu però no puc parar! Hahahahahahaha...

(Font: El Periódico)




















(Millora dels resultats educatius malgrat patir una inversió a nivell de Laos o Perú!! Potser els nostres governants acabaran deduint que com menys s'inverteix, més milloren els resultats... hahahahahahaha... és que no puc parar! Hahhahahahahahah)

(Notícia apareguda avui a El Periódico de Catalunya). 

Després de 12 anys de resultats decebedors, de rebre quatre suspensos seguits cada vegada que l'informe PISA l'examinava, l'escola espanyola per fi ha fet el salt. I encara que no es pot parlar de resultats excel·lents (això, reconeix el Ministeri d'Educació, encara queda lluny), sí que es pot afirmar que per fi el sistema educatiu espanyol es comença a allunyar de la mediocritat. Així ho posa de manifest, almenys, la radiografia realitzada el 2015 per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) sobre el nivell que tenen els estudiants de 15 anys en 72 països i que situa Espanya per primera vegada per sobre de la mitjana en comprensió lectora, just en la mitjana de l'OCDE en ciències i molt poc per sota d'aquesta en matemàtiques.

"Estem parlant d'un sistema educatiu que és un bon sistema; potser encara és millorable, però els resultats són satisfactoris", ha destacat, somrient, el ministre Íñigo Méndez de Vigo, en una primera valoració de l'informe PISA fet públic aquest 6 de desembre del 2016. Al titular d'Educació se li ha esborrat lleugerament el somriure quan ha hagut d'admetre que és cert, també, que la mitjana de l'OCDE és una mica més baixa aquest any i que això, és clar, beneficia Espanya. "Però dins d'aquesta situació general de descens de l'OCDE, Espanya ha aconseguit millorar", ha puntualitzat el director general d'Avaluació i Cooperació Territorial del ministeri, José Luis Blanco.

I no només això, ha subratllat Blanco, el salt s'ha fet sense que la millora hagi suposta augmentar les desigualtats entre estudiants. "Al contrari, hem comprovat que les autoritats educatives, especialment les autonòmiques, però tambié la central, van prendre nota de l'alt percentatge d'alumnes endarrerits que hi va haver al PISA del 2012, i que han fet un esforç important de millora en aquest sentit", ha destacat. De fet, el director general ha precisat que "la millora registrada en el conjunt del sistema ve per aquí, perquè s'ha reduït la franja d'estudiants amb baixos resultats". "El repte encara pendent -ha confessat- és l'excel·lència, on encara estem per sota de la mitjana".

MILLOR EN LECTURA, IGUAL EN MATES, PITJOR EN CIÈNCIES

Així doncs, els estudiants de 15 anys espanyols han obtingut una nota mitjana en comprensió lectora de 496 punts, tres més que la mitjana de l'OCDE, dos per sobre de la mitjana de la Unió Europea (UE) i vuit més que els joves espanyols avaluats en l'informe PISA del 2012. Des del 2003, el primer any en què Espanya va participar en aquesta prova internacional, la millora en lectura és de 15 punts. També és en aquest àmbit on més bones puntuacions treuen les comunitats autònomes: els alumnes de Castella i Lleó aconsegueixen 522 punts; els de Madrid, 520, i els navarresos, 514. Això els situa molt a prop de països líders del rànquing PISA, com el Canadà (527), Finlàndia (526) o Irlanda (521). El número u mundial en aquesta matèria és Singapur, amb 535 punts.

En matemàtiques, "és la vegada que Espanya s'ha acostat més a les mitjanes internacionals", afirma el director general d'Avaluació. Malgrat l'optimisme del ministeri, els 486 punts obtinguts pels alumnes espanyols al PISA 2015 estan quatre punts per sota de la mitjana dels seus companys de l'OCDE i set dels de la UE, i solament suposen una millora de dos punts respecte al 2012 i d'un respecte al 2003. Les mates, doncs, segueixen sent una assignatura pendent, la matèria en què Espanya treu pitjor resultat. I en la qual se situa en pitjor posició en el rànquing, ja que, mentre que en lectura els espanyols són els 22 de la llista de 44 països de l'OCDE i en ciències els 25, en matemàtiques ocupen el lloc 27.

En canvi, superen clarament la mitjana de l'OCDE en competències matemàtiques Navarra (amb 518 punts), Castella i Lleó (506), la Rioja (505) i Madrid (503). Aquestes dues últimes autonomies, segons recull l'informe espanyol de PISA, són a més dues de les que tenen més proporció d'estudiants de 15 anys d'origen immigrant. En el cas de Madrid és del 20% i en el riojà del 17%. Catalunya, amb un 19% de població estrangera d'aquesta edat, és la sisena comunitat més ben situada, amb 500 punts.

Lluny encara dels llocs que encapçalen el rànquing -una altra vegada Singapur, Japó i Finlàndia, a més d'Estònia-, la puntuació espanyola en ciències, de 493 punts, és discreta. I tres punts inferior, fins i tot, a l'obtinguda tres anys abans. Tot i així, el ministeri, seguint el seu discurs de satisfacció generalitzada pels resultats, ha volgut insistir que es tracta de "la primera vegada en la història que Espanya aconsegueix situar-se a l'altura de l'OCDE en aquesta disciplina", ha ressaltat José Luis Blanco. Respecte a la mitjana de la UE, Espanya està dos punts per sota.

Per comunitats, una vegada més, Castella i Lleó, Madrid i Navarra, i aquesta vegada també Galícia, són les que aconsegueixen els resultats en ciències més destacats. A la cua, Andalusia, Extremadura, Canàries i -sorprenentment- el País Basc, que en edicions anteriors de PISA solia ser una autonomia líder.

RETALLADES SENSE UN IMPACTE APARENT

¿De qui és el mèrit del que ha passat? "Per descomptat -s'ha afanyat a dir el ministre Méndez de Vigo- s'ha de donar un reconeixement a la tasca dels mestres". Ha sigut el seu compromís, ha insistit, el que ha permès salvar els trastos durant aquests anys de retallades en educació. "Això no significa -ha afegit- que no s'hagi de fer a partir d'ara més esforç inversor".

I com que l'ocasió s'hi prestava, el titular d'Educació ha aprofitat per portar l'aigua al seu molí i defensar la validesa del sistema actual, com a punt de partida per al pacte d'Estat d'educació en què ja han començat a treballar forces polítiques al Congrés. Amb aquests resultats, "no cal fer taula rasa, perquè l'escola actual és bona", ha dit. Aquest acord haurà de garantir també el finançament, perquè no pot ser que un sector estratègic per a un país com l'educació segueixi estant exposat als vaivens de les disponibilitats pressupostàries.


2 comentaris: