"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 19 de gener de 2017

Relats conjunts. "Soir bleu".

Edward Hopper, 1914, "Soir bleu".





















- Mira Patxi, a tu et semblarà ridícul, però si estiguessis al meu lloc, tu que faries?
- Ja, però tu creus que així amb aquesta fatxa...
- Què vols? Tens una solució millor?
- Què sé jo! Però em sembla a mi que és pitjor el remei que la malaltia.
- Esclar, per a tu és fàcil. Basc de soca-rel i del PNB...
- Jo ja et vaig dir que tot això era innecessari, no té ni solta ni volta. Ets tu que et muntes la pel·lícula.
- Pel·lícula? Tu no vas veure com em miraven l'altre dia al fronton.
- Au va l'hòstia! Què et penses que va a fer la gent al fronton? A veure com jugueu els pilotaris.
- Sí, és clar. Però a mi em miraven més.
- No em facis riure. I vols dir que així, amb aquestes pintes, no et miraran pas?
- Potser. Però ara ningú no sap que sóc negre. I el teu col·lega no diu res?
- És mut.
- Ah...

La meva participació als relats conjunts.

4 comentaris:

  1. Seguint el fil d'un vell acudit: un basc neix del color que li dóna la gana...

    ResponElimina
  2. Ara, si vol ser basc de debò ha de jugar a pilota i aixecar pedres... ;-)

    ResponElimina
  3. Un basc que s’ha passat amb el bronzejat.

    ResponElimina
  4. Crec que el basc basc passa del blanc al vermell gamba. Hahaha.

    ResponElimina