"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 13 de març de 2017

Innovació sense equitat, per a què tot continuï (més o menys) igual.

Els ponents a la taula del debat sobre educació organitzat pel grup municipal d'ERC a la BCT.





























El passat dissabte al matí, la secció local d'ERC va organitzar una interessant jornada sobre educació amb diferents ponents del món educatiu. A destacar la presència del director d'Escola Nova 21, Eduard Vallory, i de l'ex Conseller d'Educació amb el govern tripartit, Josep Bargalló, que van obrir i tancar, respectivament, la sessió.

Personalment, vaig trobar molt interessant l'exposició per part de l'ex regidora per Iniciativa al govern municipal de Mataró (2004-2011), de les polítiques de distribució equitativa d'alumnat amb necessitats especials entre els centres públics i els concertats de la ciutat, per evitar una concentració desequilibrada en els centres públics. Se'n van sortir a mitges, en part per la resistència d'algunes famílies a haver-se de desplaçar gaire lluny de la zona de residència, i en part per la resistència d'alguns centres concertats a assumir a aquest tipus d'alumnat.

També vam conèixer les realitats oposades de dos centres de la nostra ciutat: l'escola Montserrat (amb més d'un 95% d'alumnat de família immigrant) i l'escola Pia (que no va voler donar la dada sobre percentatge d'alumnat de família immigrant). El primer és un centre "innovador" des de l'any 2001 en què es va convertir en una Comunitat d'Aprenentatge. Li vaig preguntar a la directora del centre si tenia dades del percentatge d'alumnat que havia arribat a cursar estudis universitaris des d'aleshores, i em va dir que no la tenia, però que sabia d'uns quants alumnes que estaven a la universitat... 

De fet, la pregunta, sobre immigració i "èxit educatiu" anava dirigida a les dues directores, i la de l'escola Pia directament va fer com si se n'hagués oblidat de la pregunta. Això sí, va responsabilitzar a la segregació urbanística de la segregació educativa. Com si aquest handicap fos insalvable...! Sense tenir la dada, m'atreveixo a fer una aproximació del percentatge d'alumnes d'una escola i de l'altra que arriben a la universitat: un 5% del Montserrat i un 50% de la Pia?? Després alguns dirigents polítics en diran èxit educatiu d'això del Montserrat... i, per descomptat, tinc claríssim que èxit educatiu no equival a cursar estudis universitaris, però... "al pan pan y al vino vino".

Deia l'Eduard Vallory que l'escola d'avui ens indica quin tipus de societat volem tenir (o alguna frase similar). Doncs trist futur ens espera. Amb els nivells de segregació escolar que algunes escoles pateixen, quin tipus de societat ens oferirà el futur? Quina manca de cohesió social ens espera! Quina convivència? Em sembla a mi que a les elits dirigents del nostre país, la cohesió social els importa molt menys del que diuen, i que els preocupa principalment mantenir certs privilegis i que les estructures socials no es modifiquin gaire.

Si realment ens creiem això de l'educació com a motor de transformació, de cohesió social, de convivència i d'ascensor social, potser que ens fixem una mica en els països on realment funciona i no tan sols pel que fa als aspectes metodològics si no també pel que fa a equitat i igualtat d'oportunitats.

2 comentaris:

  1. L'ex Conseller d'Educació amb el govern tripartit, Josep Bargalló que també va ser Conseller en Cap (Conseller Primer)

    ResponElimina
  2. Efectivament, en cap cap cap el que cap al cap del Conseller en Cap!

    ResponElimina