"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 22 de maig de 2017

El nou messies... (Hahahahahahaha).

De la bandera "rojigualda" gegant al darrera a cantar la Internacional braç en alt. Dr Jeckill i Mr Hide.


















Ahir vaig seguir amb interès moderat (bàsicament perquè no tenia ganes de veure les celebracions madridistes del títol de lliga) l'enfonsament de la Susana Díaz en les eleccions primàries al secretariat general del PSOE. La baronessa andalusa va rebre una autèntica plantofada en tota la boca per part dels militants socialistes, que han confiat majoritàriament (més del 50% dels vots) en el seu principal rival, el repudiat per la cúpula del partit i per la vella guàrdia socialista, Pedro Sánchez. 

La propera alegria que ens poden donar els socialistes en un futur immediat amb Pedro Sánchez al capdavant, és el seu progressiu i imparable enfonsament fins la desaparició final. A Catalunya ho estan aconseguint, i a França ja és un fet. Pel que fa a Espanya es fa difícil fer pronòstics, ja que un país que permet que un partit com el PP governi, no és un país normal.

6 comentaris:

  1. Sé fuerte Felipe.
    (I Guerra, Rubalcaba, Zapatero, Díaz, Patxi, Cebrian...)

    ResponElimina
  2. España, així en general, no és massa normal.

    ResponElimina
  3. No simpatitzo massa amb el PSOE però no sóc tan dolent com per haver-lis desitjat que guanyés la Susana, pobrets, no s’ho mereixen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs el 40% dels militants la preferíen...

      Elimina