"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dissabte, 1 de juliol de 2017

Pregó alternatiu de la Festa Major de Terrassa.

Foto: Pep Forn.























Terrassencs i terrassenques!

Intel·lectuals d’esquerres!

Il·lustres membres de la Xemeneia que sou el millor que li ha passat a aquesta ciutat des de l’ascens del Terrassa a 2ª A.


Ja la tenim aquí! Ja és Festa Major!!

Intentaré ser breu perquè sé que teniu ganes de començar a privar... vull dir de començar a gaudir la festa. Seré breu, com la carrera política del Pere Navarro. El recordeu? Quina gran pèrdua! T’estimem allà on siguis...

Pels que no em conegueu encara, em permetreu que em presenti. Sóc el Xavi Carrillo (Risto pels amics). Vaig néixer a la Mútua un diumenge de novembre, dia dels morts, i vaig viure la meva infància a la llera esquerra de l’Avinguda de Barcelona. Entre Can Anglada i l’Escola Industrial. Suposo que entendreu que el dissabte vagi a veure a Los Chichos al Jove (per cert, com ha canviat això del Jove, no?...)

Els records d’infància i joventut em transporten a la plaça del “Cura” i els seus ionkis, la plaça Catalunya amb el drac aquell de llauna, a les tàpies on jugàvem a caniques entre xeringues i condons, l’Antoni Ubach, l’Agustí Bartra, el Blanxart (quan encara no eren escoles gueto)... l’handbol al globus de la zona esportiva, el futbol-sala a Vallparadís, La penya ciclista Egara al Bonaire, el tennis-taula a l’Èpic del Carrer Sant Pau, l’Agrupament Escolta Mossen Homs, els Minyons, el CROL, les cases okupes, el 3 Punts, l’Espai, l’Skorpions, el Faktoria, El Social, Els Amics, Can Pingàs, el Mesón, i com no, La Mola.

M’agrada Terrassa malgrat sigui una “mierda” de Ciudad com dirien els Kortatu. M’agrada la Festa Major malgrat tingui poc de festa. I per què? us preguntareu...

Per Festa Major tots estem contents. Fins i tot els autònoms, i els del PP i Ciudadanos. La gent va pel carrer contenta, i et saluden i xerren. Els mateixos amb els que t’has estat creuant tot l’any per anar al curro i que no han volgut saber res de tu, de cop i volta es transformen i tenen ganes d’explicar-te les seves vides: que si les criatures, el divorci, l’avi amb Alzeheimer, el desnonament, el viatge a Salou...

A més a més, tenim gent estupenda com els de la Xemeneia, que foti fred foti calor, van amb les seves espardenyes de set vetes. I és que ¿hi ha alguna cosa més catalana que les espardenyes de set vetes? Aquests són catalans de debò. De cap a peus. No com alguns hipòcrites “que dicen que són catalanes i no lo son. Así que AL LORO!”

Mireu si en són de catalans aquests de la Xemeneia que cada dia per esmorzar mengen seques amb botifarra, i en comptes de llet veuen ratafia. I quan parlen entre ells ho fan cantant garrotins. Ah! I només escolten als Manel i als Mishima. I els agrada més l’hoquei patins que el futbol, tot i que ara s’ho miraran més perquè el Girona ha pujat a primera.

Ei, però bona gent eh! I és que no es pot ser mala persona portant espardenyes de set vetes. Us imagineu als skins nazis atonyinant a la penya amb la bomber i les espardenyes de set vetes? Eh que no...?

M’agrada Terrassa perquè és una ciutat cosmopolita. Aquí hi tenim una mica de tot. Hi ha okupes, fatxes, indepes,  traficants, mossos, amarquistes, hipsters, punkys, killos, pijos, valencians, etcètera, i vivim en harmonia. La ciutat de les persones...

Ara diuen que ja som la tercera ciutat de Catalunya. I creixent. Ja hem superat a Badalona i tenim a l’Hospitalet a tocar. Va! A veure si us animeu tots plegats aquesta Festa Major i d’aquí a nou mesos ens col·loquem els segons. I que tremoli Barcelona!!! Suposo que tots vosaltres esteu igual d’il·lusionats que jo amb la possibilitat real que esdevinguem la capital del nou Estat. Jo ja ho estic veient: Terrassa capital de Catalunya i Rubí capital del Vallès Occidental. I no es maco això?

A mi m’encanta passejar per Terrassa. Sempre que vaig a pillar costo a Can Anglada m’agrada anar a peu.  A part que ja m’hi van robar la bici un cop i no està el forn per a brioixos.

Però no m’agradaria estigmatitzar aquest barri per una mala experiència. De fet. a mi m’encanta Can Anglada. Allà hi tenen els millors bars de tapes de la ciutat. I allà hi tinc al meu perruquer, el Hassan, que per cinc euros em talla el cabell i em renta el cap i tot. Aneu a preguntar al Ganzo Cebado, aquí al carrer Gabatxons, que us cobren per tallar el cabell... Hi ha coses que no es poden fer al centre de Terrassa... Ni pillar costo ni tallar-te els cabells.

Bé, i la Festa Major, què? Fa un parell de dies va passar per casa el repartidor de les pàgines grogues a deixar-me el programa. Encara no me l’he pogut acabar. Sempre em passa el mateix. Sempre el deixo a mitges. I és que hi ha més actes a la Festa Major que a l’Expo Universal. Conec a un paio que va intentar fer-los tots i el van haver d’ingressar un parell de dies a la Mútua. Va tenir una atac de cor el dilluns mirant el Serrallonga quan només li quedaven un parell de dies. Em sembla que es va espantar amb els trabucs. També és mala llet, ja quasi ho tenia.


Jo aquest any vull fer el rècord Guinness de concerts en una hora. Ja m’he marcat la ruta a seguir i he de passar per quinze escenaris. Començaré a la 1 de la matinada del dissabte a la plaça Lluís Companys per fer-ho en baixada i anar més ràpid. He calculat que a un ritme de 5 minuts el kilòmetre, arribo a  veure a Los Chichos just quan comencin.

El que trobo a faltar és el vermut del dissabte al migdia. Aquells cops de colze per agafar una bona posició. Els daus de formatge fosos per la calor i les autoritats barrejant-se amb el populatxo. Jo vaig arribar a tenir al Royes a un parell de metres. Sabeu què se n’ha fet d’aquest home? Estarà en el projecte de renovació del PSOE de Pedro Sánchez?

Aquest any estrenem Àliga. Molt maca per cert. Ara, el ball una mica plasta, no? M’imagino a la canalla adormint-se a mig ball. Suposo que l’han fet per poder-la ballar fins als 100 anys...

Però realment, a mi el que més m’agrada de la Festa Major són els castells. Enguany els Minyons volem fer una diada brutal. Pot ser històrica. Llàstima que als nostres governants els castells ni fu ni fa. Deu ser perquè aquí a Terrassa els castellers els donem pocs vots. O potser soc molt mal pensat...

Ai l’equip de govern... aquells senyors i senyores que posen per davant la legalitat a la democràcia. Hem passat de l’”Habla Pueblo Habla” al “Calla Pueblo Calla”! Ara, el dia 1 d’octubre tots a votar encara que ho haguem de fer al menjador de casa de l’Isaac Albert.

Al final, com deia aquell, “son los vecinos los que eligen al alcalde y es el alcalde el que quiere que sean los vecinos el alcalde”.

Ara però toca gaudir la Festa Major i oblidar les penes per uns dies. I no em vull allargar perquè veig que alguns ja badallen. Als que no hagueu tingut prou encara podeu anar a escoltar al cuiner aquell mediàtic fent el pregó alternatiu des del balcó de l’Ajuntament. Jo aniré al Gabatxons a fer un Frankfurt per fer base. Molt terrassenc el Gabatxons...

Visca la terra i visca l’aigua municipalitzada! Visca Catalunya, però Terrassa més!

Bona Festa Major!

Risto

4 comentaris:

  1. Caram, pregoner alternatiu i tot! Ets un tio important. A més, 5d9f i 3d10fm carregats encara que en dies diferents, poca broma. Ja sé que a vosaltres això de carregar no us fa cap gràcia, a mi tampoc, però el mèrit hi és igualment. Molt bones actuacions, i ja sabeu que toca, aquell puntet final per descarregar aquests monstres. El 2d9fm i el pd8fm ja estan al sac!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si fos per mi, hauríem repetit el 3d10fm després del 2d9fm... un castell carregat és un castell no assolit. Però algun mèrit deu tenir carregar un 3d10fm a principis del mes de juliol. Per a la FM del 2018 ja tenim un nou repte!!

      Elimina
  2. El teu prego sigui alternatiu,o no! M' ha encantat, pot ser una miqueta llar no et dic que no , el que està molt clar que no has deixat " Títere sin cabeza", fen honor el teu pseudònim , has descrit perfectament amb la ironia que et caracteritza la ciutat terrassenca en uns anys, las teves vivencies son las de molts i els sentiments viscuts, no tels treu ningú es la riquesa que et fa critic amb el que estimàs d' una manera simpàtica i entenedora, Felicitats

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'agraeixo el comentari Ester. Es fa el que es pot... ;-)

      Elimina