 |
| "La llibertat guiant el poble" (Eugène Delacroix, 1830). |
- Escolta Llibertat, vols dir que anem bé per aquest camí?
- Tingueu fe en mi. He acompanyat a milions de persones com vosaltres al seu destí.
- No, si no diem el contrari, però portem seguin-te ja fa temps i sembla que no arribem mai...
- Ja us vaig dir que el camí seria llarg i ple d'entrebancs.
- Dona, però ens podries dir més o menys quant ens resta?
- Ja gairebé hi som. Tingueu paciència.
- És que això ja ens ho has dit unes quantes vegades.
- No arribarem a Ítaca si abandonem. Ni un pas enrere.
- Mira, ara no comencis amb les dites històriques...
- Va, que ho tenim a tocar!!
- Doncs, som-hi. Res ens aturarà!!
Aquesta és la meva humil participació als relats conjunts del mes d'octubre.
-
La Llibertat té raó. De moment ja tenim República. Ara cal alliberar els demòcrates empresonats.
ResponEliminaNo defallirem fins a aconseguir-ho Xavier!!!
EliminaLlàstima que el dibuix sigui Francés, un país que ja fa temps que va deixar de fer honor a la liberté, egalité, fraternité. És la república més decebedora que existeix.
ResponEliminaDoncs sí. Una Républica imperialista i molt allunyada de l'esperit revolucionari de finals del segle 18.
EliminaJa comencem a perdre la fe en la llibertat, no sé d'on traurem les forces, però segue que no defallirem!
ResponEliminaÉs que tenim exemples relativament recents de derrota de la llibertat (Guerra Civil espanyols p.ex.) i és fa difícil recuperar la fe...
ResponElimina