"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 7 de maig de 2018

Carlos González: "Ràtio a la llar d’infants".



Després quan surten resultats de les proves PISA, o altres, dels alumnes catalans, molts s'escandalitzen i pontifiquen sobre què cal fer i què fem els mestres malament... Pocs es recorden de les ràtios d'alumnes per mestre, o ho minimitzen. Només cal fer una reflexió interna de com de difícil és educar a un-dos-tres-quatre fills, i en canvi, veiem la mar de normal que un mestre n'hagi d'atendre a 25 o més. Magnífica anàlisi del Carlos González, com sempre.


A internet es pot trobar un document de l’Institut d’Educació de la Universitat de Londres, 'Research on ratios, group size and staff qualifications and training in early years and childcare settings', que compara la situació del Regne Unit amb la d’altres països. És ja una mica antic, del 2002, així que la situació pot haver millorat. Crida l’atenció la ràtio, el nombre (màxim legal) de nens per cuidador a les escoles bressol o llars d’infants, per edats.
Menys d’un any: Dinamarca, 3 nens per cuidador; Suècia, de 3 a 5; Holanda, 4; el Japó, 3; el Regne Unit, 3; França, 5; Espanya, 8. “Sí, esclar -deu pensar algú-, són països rics, la nostra situació és diferent, no ens podem comparar...” Però la humiliació no s’ha acabat: Itàlia, 6; Portugal, 4; Grècia, 5. Les coses no milloren entre un i dos anys: Dinamarca, 3; Suècia, de 3 a 5; Holanda, 5; el Japó, 6; el Regne Unit, 4; França, 8; Itàlia, 6; Portugal, 5; Grècia, 5; Espanya, 13. Entre dos i tres anys la cosa ja fa plorar: Dinamarca, 3; Suècia, de 3 a 5; Holanda, 6; el Japó, 6; el Regne Unit, 4; França, 8; Itàlia, 6; Portugal, 15 nens per a dues cuidadores; Grècia, 5; Espanya, 20.
¿S’imagina tenir quadrigèmins? ¿S’imagina passar amb ells vuit hores seguides, sense ajut de ningú? ¿No hi haurien de col·laborar, a més del pare i la mare, els avis i els oncles? ¿No contractaria algú per ajudar-lo, si s’ho pogués permetre? Ara imagini’s que té octigèmins. ¿Creu que podria fer alguna cosa amb ells, a part de donar menjar i canviar bolquers?
Doncs es veu que les nostres mestres tenen superpoders. Amb nens de dos anys es necessiten tres mestres holandeses, quatre de gregues o set de daneses per fer la feina d’una mestra espanyola. I encara sobra temps per estimular, ensenyar a parlar i inculcar bons hàbits, que “a l’escola bressol s’espavilen molt”.
A totes les eleccions, els partits prometen desenes de milers de places d’escola bressol, però mai he sentit que prometin millorar la qualitat de les que ja existeixen, posar-les a nivell europeu rebaixant el nombre de nens i augmentant els sous dels cuidadors. Probablement no caldria fer gaires places noves: amb ajuts a la maternitat i paternitat com a Europa, la majoria dels infants petits es quedarien a casa i els que realment necessiten una llar d’infants estarien molt més ben atesos. Visiteu Mastiempoconloshijos.blogspot.com.es.

2 comentaris:

  1. Suposo que has vist la piulada del Pérez-Reverte: "Deberíamos triplicar el sueldo a los maestros. Hacer de ellos una profesión bien pagada, rigurosa, de élite. Són nuestra salvación". I la resposta de la millora que proposa un ..."antes de triplicarles los sueldos a los maestros hay que triplicarles los temarios y las pruebas de acceso que deben superar". Aquesta és la millora que ens espera... per a plorar triplement!!!

    ResponElimina
  2. Vaja, per una vegada haig d'estar d'acord amb el Pérez-Reverte. De fet, en societats avançades, els mestres i professors són dels professionals més ben pagats. En tot cas, no sé si triplicar el sou, però una mica més de consideració i reconeixement social no anirien pas malament...

    ResponElimina