"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 20 d’agost del 2018

Colòmbia dia 21 - Bogotà.

Vista d'una parada de fruita al mercat del Paloquemao.

Aquests dies he fet un munt de coses per Bogotà. A saber: he anat al teatre Colón, el més antic de la ciutat, inaugurat l'any 1885, per veure una obra de teatre ambientada en el Chigaco dels anys 50, "Uva pasa bajo el sol", interpretada per una companyia colombiana. Em va agradar molt; també he anat de concert al "Rock al Parque" un festival de tres nits que es celebra al parque Simón Bolívar, amb grups internacionals i bandes colombianes i locals d'estils diversos. M'ha agradat escoltar als "Dancing Mood", la banda d'ska del trompetista dels Fabulosos Cadillacs; També em van agradar força els congolenys "Jupiter & Okwess" amb el seu afrobeat; i el reggae del colombià d'origen caribeny "Donkristobal & The Warriors".

També hi havia sarau a la Plaza de Bolívar, ben a prop del hostel on m'allotjava, ja que s'hi celebrava una trobada de grups de cristians i hi feien actuacions musicals de nivell. Si més no l'escenari era força gran. No vaig saber quins grups actuaven, però tots feien referències a Crist i a Déu. En una de les jornades vaig tenir oportunitat de debatre amb alguns membres de les variades sectes participants, i fins i tot, vaig aconseguir cansar a una dona que m'havia entrat per saber si jo estava en gràcia amb Déu, i que va abandonar sense que jo li ho demanés, no sense abans haver escoltat els meus raonaments de perquè pensava que tot això de les religions és una autèntica invenció humana.

També vaig visitar el museu de l'or el diumenge, que al ser gratuït estava ple com un ou. Hi ha objectes molt valuosos i bonics, però era tot un repte poder-se apropar amb tranquil·litat per gaudir de la seva contemplació.

Aquests dies he continuat amb la companyia del Bru Vilanova, i ens hem fet col·legues del Javier, un noi de Saragossa que ha estat viatjant per Brasil, Veneçuela i Colòmbia i que avui tornava cap a Espanya. Ens explicava coses de Veneçuela que ens deixaven estorats, i d'altres viatges que havia fet arreu del món en circumstàncies de tota mena. Un rastafari molt bona gent.

També em vaig retrobar amb dos col·legues argentins, el Luciano i el Facundo, que havien parat un parell de dies abans de tornar cap a la seva Tandil natal. Ens vam trobar en un barri pijo de Bogotà, on vam conèixer a un col·lega seu, també advocat com el Facundo, l'Esteban, que ens va explicar algunes històries interessants del seu país, que ens van deixar amb la boca oberta.






Artistes de carrer a la popular i animada carrera 7.

Una balseta funerària feta d'or al museu de l'or de Bogotà.



Vista de l'escenari principal del Rock al Parque, al parc de Simón Bolívar.



2 comentaris: