Carlos González: "Pegar? Ni ara, ni abans".

El costum aquest d'ensenyar disciplina a base de cops, o humiliacions vàries, està molt arrelat en l'espècie humana des de temps immemorials. Un costum d'origen animal que encara no hem sabut/volgut eliminar, malgrat la inhumanitat o animalitat que representa. Afortunadament, a la institució escolar sí que ha desaparegut completament, o pràcticament del tot. Si a l'escola podem educar sense cops, estic convençut que a les llars també.
 

L’Acadèmia Americana de Pediatria ha publicat un document, 'Disciplina efectiva per criar nens sans', on recomana “que els pares no recorrin a assotar, colpejar, bufetejar, amenaçar, insultar, humiliar o avergonyir”. El document complementa el que va publicar l’any 2000 demanant l’abolició dels càstigs físics a l’escola. Cita un document de l’OMS, 'Iniciativa global per a l’eliminació total dels càstigs corporals als nens', per recordar que pessigar, obligar el nen a mantenir una posició incòmoda (això ho feien al meu col·le: agenollat amb els braços en creu, sostenint uns llibres) o rentar la boca amb sabó també són càstigs corporals; i que “les formes de càstig no físiques que són cruels i degradants, i per tant incompatibles amb la Convenció [dels drets de l’infant], inclouen, per exemple, càstigs que menyspreen, humilien, denigren, converteixen en boc expiatori, amenacen, espanten o ridiculitzen el nen”.

Tot això està molt bé. Preocupa, però, que alguns mitjans de comunicació ho hagin presentat com una notícia, una novetat mai vista (quan es limita a repetir, és cert que amb més contundència, el que la mateixa associació ja deia el 1998, i el que sens dubte molta gent ha dit abans). Preocupa que un diari estatal hagi hagut de tancar (prudentment) els comentaris a la notícia perquè el segon comentari ja era el típic “A mi em van pegar, i no estic traumatitzat ni sóc un delinqüent”.

I preocupa que l’AAP justifiqui la seva postura: amb nombrosos estudis que mostren que les bufetades són inefectives per modificar la conducta, o que s’associen amb un augment dels intents de suïcidi i de l’abús d’alcohol i altres drogues, o que el maltractament verbal s’associa amb el posterior augment dels problemes de conducta i la depressió en l’adolescència.

¿Això vol dir que si els estudis científics haguessin trobat que colpejar o insultar les criatures no augmenta ni la depressió ni l’alcoholisme ni els problemes de conducta, aleshores podríem colpejar i insultar? ¿I si agredir les dones, o els detinguts, o els immigrants, no produeix depressió ni mala conducta, també ho podem fer? El dret dels adults, el nostre dret a no ser insultats, humiliats ni colpejats, és absolut. No cal demostrar que quedem “traumatitzats” per justificar que no ens maltractin.