"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 21 de febrer del 2022

Festa de l'ós de Prats de Molló (Vallespir, Catalunya nord).


Ahir diumenge vaig gaudir d'una de les festes més tradicionals d'aquestes èpoques carnavalesques als Països Catalans, la Festa de l'Ós que se celebra des de molt antic arreu d'Europa, i que a casa nostra s'ha conservat a les localitats de Prats de Molló, Arles de Tec, i Sant Llorenç de Cerdans, totes tres a la comarca nord-catalana del Vallespir.

La tradició s'arrela a rituals ancestrals sobre l'arribada de la primavera, l'època de l'aparellament, l'origen de l'home o el mite de la fecunditat. 

A Prats de Molló, guarneixen d'ós a tres homes, amb un vestit de llana d'ovella i els embadurnen amb oli i sutge de la xemeneia perquè quedin ben negres, i aquests es dediquen a caçar tot aquell que se'ls creua pel camí des del seu alliberament a la falda del castell fins arribar als carrers del poble. Els óssos van acompanyats per un grup de cinc o sis caçadors que l'empaiten i que també li donen suport a l'hora d'aixecar-se del terra després de cada combat amb algun/a espectador/a, així com posar-li una mica de beguda (vi o el tradicional pastís francès) a la boca.

L'acte acaba cap a les 17 de la tarda quan un grup d'homes disfressats d'ós blanc capturen l'ós negre i l'esquilen fins que apareix l'home que hi havia dins, i acaben ballant una dansa plegats a la plaça.

Si mai hi voleu anar, tingueu preparada roba vella per si us atrapa l'ós i se us tira a sobre. I unes quantes tovalloletes humides per treure-us les taques de la cara.

El noi de ratlles va ser un dels tres óssos de la festa.















Ambient amb alguns dels protagonistes de la festa escalfant motors amb el tradicional pastís.















Sardanes per començar la jornada.















Inici de la festa al Castell. Vesteixen els óssos i s'unten amb l'oli i el sutge.















El grup de caçadors amb barretina ajudant el seu ós.















Un bon gruix de gent va gaudir de la festa. Uns 5.000 esperaven.
















Un ós blanc ja ha caçat a l'ós negre per esquilar-lo.



7 comentaris:

  1. Respostes
    1. Aquesta sembla que cada any té més acceptació i interès.

      Elimina
  2. Coneixia l'home-llop però no l'home-ós. Tant de bo el més problemàtic de l'encontre amb un ós fossin les taques de sutge a la cara, que li preguntin al DiCaprio si no...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diuen que segons quin ós es tracti hi ha diferents maneres d'actuar. Des de córrer tot el que es pugui a tirar-se al terra. Jo, tot i que aquest només tacava, també vaig córrer.
      Del DiCaprio no sabia que hagués tingut una trobada amb un ós.

      Elimina
  3. Una tradició ben atractiva, visualment.

    Bona tarda, Risto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí sa lluna. Em vaig fer un fart de fer fotos.

      Elimina