"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 11 de desembre del 2022

Lisboa.

 

Anit, cap a les 3 de la matinada, vaig arribar a casa després d'uns dies a Lisboa i voltants. Els cabronets de Ryanair em van regalar dues hores i escaig més a terres lusses, tot i que dempeus fent cua per embarcar a l'avió. La tornada en moto fins a Terrassa va ser també força agònica pel fred.

Lisboa és una ciutat no molt gran per ser la capital d'un país, i encara manté una ànima portuguesa destacable malgrat la gran quantitat de turistes que la visiten i de grans marques que s'interessen per establir-s'hi. Per sort per ells, encara no tenen els problemes del turisme massiu com pateix Barcelona, que acaba expulsant la gent autòctona que no pot competir amb els preus que paguen els estrangers.

Per això a Lisboa encara es troben molts bars i restaurants regentats per locals, i comerços també locals que no han canviat gaire en els darrers 30 anys. Tampoc la ciutat ha fet un canvi espectacular, com a mínim a la zona centre, que es mantenen com fa 50 anys, amb els mateixos tramvies, el mateix empedrat i la majoria d'edificis poc restaurats.


Un tramvia per un carrer estret del barri d'Alfama.

El Panteó Nacional.


Façana del Monestir dels Jeronis.

Torre de Betlem.


Bacallà a la brasa.



Arc de Rua Augusta.

Ascensor de Santa Justa.

Plaça de Pere IV.

2 comentaris:

  1. Molt maco tot.
    Ara et toca recuperar-te de les vacances.😅

    Bona tarda, Risto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sort que vaig tornar el dissabte (tard) i vaig tenir el diumenge per descansar...

      Elimina