Belgrad (3).

 

Belgrad sona a música balcànica.

Doncs aquest matí, ben d'hora, ben d'hora, he agafat el vol de tornada cap a Barcelona des de l'aeroport de Belgrad. He deixat la capital de Sèrbia entre la boira i força fred (abans.d'ahir em va nevar una estona pel vespre). Ha estat una bona experiència conèixer una miqueta aquest poble del que n'hem sentit moltes coses i del que vam quedat astorats durant la guerra de l'antiga Iugoslàvia pels nivells de crueltat i odi que amb que van arribar a actuar contra croats, bosnis, kosovars... En tot cas, jo m'he trobat una gent força simpàtica i amable, i més enllà de la cridòria al pavelló del Belgrade Arena durant els partits de bàsquet del Partizan, no podria dir que m'hagin semblat un poble especialment carregat d'odi o violent. És més, també m'ha semblat un país molt segur i d'ambient relaxat. Molts bars i cafeteries per seure i petar la xerrada, i restaurants elegants, tradicionals o moderns. Ah, i a partir de l'1 de gener el transport públic urbà de Belgrad és totalment de franc. Tampoc és que fos gaire car, però ja no t'has de preocupar ni de comprar el bitllet.

Edificis bombardejats per l'Otan el 1999 que han volgut conservar.

Escenari a la Plaça de la República amb l'estàtua del Princep Mihail al bell mig.

Facultat de Filosofia.

Casa museu on va viure la Princesa Ljubica.

Mural a Haris Brkic, un exjugador del Partizan assassinat als 26 anys.

No sé si eren els meus ulls mig tancats aquesta matinada a l'aeroport, o un escamot de militars.