 |
| Pantà de la Llosa del Cavall. |
Pluja del mes de març,
omples llacs i pantans,
regues boscos i camps.
Ara es veuen més sans.
Dones vida a rieres,
rius, mars i oceans,
S'abracen tots plegats
fent remolins alegres.
Així aquesta primavera
tindrem una bona terra
per fer créixer el cereal,
la maduixa o la cirera.
I quan arriba la calor,
quan la pell ens crema,
tu ens alleuges
i ens dones frescor.
L'aigua és a la terra el que la poesia és a les lletres.
ResponEliminaBen trobat el paral·lelisme!!
EliminaUn pantà ple de vida, com diu molt bé el teu poema.
ResponEliminaBon vespre, Risto.
El pantà de la Llosa del Cavall, pobret, ja fa anys que està delicat. Des que van decidir que la seva aigua havia de cobrir les necessitats dels igualadins, mai ha estat el mateix.
Elimina