Demà castells a La Mercè. Va Minyons, que ens hem d'enlairar!

Demà diumenge, els Minyons tornem a la plaça Sant Jaume de Barcelona a l'actuació castellera de les festes de La Mercè. Objectius? Recuperar la confiança; no caure; la tripleta: 3d9f, 4d9f, 5d8, pd7f?

Un esportista exemplar d'1 metre d'alçada.

Interessant demostració de com la voluntat, la perseverança i l'esforç poden superar barreres, en aquest vídeo d'un entrenament de basquet de Joan Pahisa (1 metre d'alçada) i l'internacional català Xavi Rey (2'10). Una bona eina per treballar la diversitat i l'acceptació de les diferències físiques, i la capacitat de superació. Un "10" pel Joan.

El "temazo" del dimecres. Al Tall - "Això és Espanya"

El passat dissabte s'acomiadaven dels escenaris catalans, a Manresa, els valencians Al Tall. Avui, per recordar la seva prolífica obra, i per descarregar una mica de la ràbia que em provoquen alguns espanyols catalanòfobs que es pensen que ens poden posseir contra la nostra voluntat, us deixo aquest tema de l'àlbum "Envit a Vares" de l'any 2006.

Ona Carbonell: una altra esportista catalana digna.

Ona Carbonell, la medallista catalana de natació sincronitzada.

La nedadora catalana de sincro Ona Carbonell, en una entrevista concedida al programa de ràdio 4 "Directe 4.0", va assegurar que si pogués triar entre competir per la selecció espanyola o la catalana, triaria la segona. Aquesta sincera declaració pot condicionar-li a l'Ona el seu futur professional com a esportista d'elit, ja que les autoritats esportives espanyoles acostumen a castigar als esportistes catalans que reconeixen obertament els seus sentiments catalanistes.

Es de lloar doncs que l'Ona hagi volgut donar aquesta passa endavant per reivindicar-se com a esportista catalana que ha de competir per Espanya per pura necessitat i perquè no hi ha un altre remei si es vol aspirar a competir internacionalment. En aquesta situació hi ha un bon grapat d'esportistes catalans, però no tots són tant valents (dignes!) per donar una passa endavant com ha fet l'Ona. I si els costa fer-ho a esportistes que no tenen grans interessos econòmics a protegir, imaginem-nos que passa amb els que si que els tenen, com els futbolistes o medallistes d'altres disciplines esportives més mediàtiques... el dia que un jugador català de la selecció espanyola s'atreveixi a dir el mateix que ha dit l'Ona, creuré que estem molt més a prop de l'objectiu de l'alliberament nacional.

En tot cas, gràcies Ona per la teva valentia i dignitat!!!

Els docents de les Balears comencen la vaga indefinida.

Els docents illencs en plena protesta.

Avui, 4.594 mestres (91%) dels 5.055 que tenien dret a fer-ho (ja que 2.355 havien de cobrir els serveis mínims imposats pel govern balear), han iniciat una vaga indefinida contra la política educativa del govern Bauzá. Contra les retallades, el decret de llengües, l'empitjorament de les condicions laborals dels docents...

D'això en dic jo plantar cara al govern i anar a totes. A Catalunya ja fa més de cinc anys que el govern castiga l'educació pública, però aquí anem muntant vaguetes i manifestacions d'un dia que l'únic que aconsegueixen és fer estalviar uns quants calerons a l'administració, i que res no canviï. Em puc imaginar a la senyora Consellera Rigau fregant-se les mans davant el proper anunci de vaga dels docents. Ei, i si la convoquessin els pares la propera? Com a mínim no perdríem els calés per no res...

No tinc ni idea de quant de temps estan disposats a aguantar aquesta vaga els docents de les illes. Suposo que la majoria d'ells, com la resta de mortals en aquest país, pateixen la crisi d'una o altra manera, i no deu haver estat fàcil prendre una decisió tan valenta com aquesta. Des d'aquí vagi tota la meva admiració i solidaritat amb tots i totes ells/elles.

Endavant companys/es!!! 

Humor amb autocrítica del Polònia.

Una mica d'humor per rebaixar la tensió acumulada en les darreres hores després d'escoltar alguns comentaris des de l'Espanya cavernària i antidemocràtica. Els del Polònia ens recorden la passió pels negocis i els diners d'alguns catalans, que renunciarien a la llibertat del país pel seu propi interès econòmic (em venen uns quants noms al cap...).

 

Inicialment havia pensat a penjar el vídeo, tan comentat a les xarxes, del periodista Iñaki Gabilondo sobre la via, les aspiracions de tants catalans, i la posició dels polítics espanyols en general, però m'ha semblat tan fastigosament unionista i tan poc solidari amb els anhels de llibertat dels catalans, que passo.

La minoria cridanera: 1.600.000 catalans per la independència!!!

Els Minyons també vam fer via.

Ahir, molts i molts catalans, de setzena o segona generació, nouvinguts d'aquí i d'allà, i algun que altre visitant, ens vam unir al llarg de 400 km. per fer entendre a qui ha d'entendre, que volem ser un país lliure, i que quan abans millor.

S'ha de felicitar molt especialment a tota la gent de l'ANC que han fet possible aquesta fita (com a minyó i terrassenc em vull recordar de l'Artur, la Margarida, el Pep, la Pepi...). La feina feta al llarg de molts mesos va rebre ahir la recompensa d'una mobilització històrica com mai s'havia vist, i com difícilment es torni a veure. 

Escoltava la ràdio pel mati abans de marxar cap al tram on m'havia apuntat i sentia a gent d'arreu del territori que es desplaçava amb emoció, amb la família sencera, o en grups nombrosos, fins a l'altre punta del país, i tot per assegurar l'èxit de l'acte. Avis, pares, fills, nets, veïns, amics, companys de feina... 

Al meu tram, el 364, hi havia bàsicament gent de Terrassa, dels grups de cultura popular i demés, i érem tants i tants, que podríem haver unit tres o quatre fileres. I fins que no va ser l'hora d'unir les nostres mans, vam tenir temps per exhibir i gaudir de la nostra cultura popular: castells, bastons, Serrallonga, grallers...

Aquest vespre, sentint les declaracions de la vicepresidenta del govern, la Pegui Soraya Saez de Santamaría, que ha comentat que el govern no podia cedir davant les demandes dels 1'6 milions de catalans que havien sortit al carrer, ja que també havia de tenir en compte a la majoria silenciosa de catalans que no s'havia manifestat. No sé si la Soraya aquesta inclou en aquesta majoria silenciosa als hospitalitzats, als avis i àvies majors de 90 anys, i als que estaven obligats a treballar tot i ser la Diada... En tot cas, estaria bé que algú respongués públicament a la vicepresidenta el proper 12 d'octubre quan a Barcelona els unionistes i espanyolistes es manifestin a Barcelona a favor de la unitat d'Ejpañia, i apleguin a uns milers, o tirant llarg unes desenes de milers de persones (entre catalans i espanyols vinguts d'arreu d'Ejpañia com quan torejava el José Tomàs a la Monumental).

Que pensaria el bo del Martin Luter King si aixequés el cap i li expliquessin el que aquesta senyora ha manifestat? Ell que davant de 200.000 nord-americans va proclamar que tenia un somni. Segurament si la presidenta dels EEUU d'aquella època hagués estat la Soraya, els negres encara no anirien a la universitat, ni podrien pujar als busos dels blancs. Total, que són 200.000 manifestants en un país de 100 milions? Que n'opinava aleshores la majoria silenciosa???