Així sí!

Hi havia expectació ahir diumenge al Raval de Montserrat per diversos motius. El principal, veure si els Minyons confirmàvem les boníssimes sensacions de la vigília (3d9f, 4d9f, 9d8, pd6) i estrenàvem els "gamma extra" aquesta temporada. I en segon lloc, comprovar si la colla convidada, és a dir, la Jove de Tarragona vindria a fer pinya en bloc amb els Minyons o si tornaria a passar com dues setmanes enrere, a Cornellà (motiu pel que vaig fer aquesta entrada en aquest mateix bloc) on ben poques camises liles van voler sumar-se al rotlle malva en l'execució del 3d9f. Estratègia? Casualitat? Cansanci? (també hi havia un tercer motiu, encara que més personal, que era comprovar si algú de la Jove vindria a trencar-me les cames o no. He d'agrair'ls-hi que no ho fessin, i als amics que hi tinc, que no deixessin de ser-ho. ;-) )

Ahir em va alegrar especialment comprovar que les tres colles vam COOPERAR (sí, sí, encara que a alguns els faci mal a la vista llegir-ho) en tots els castells que es van intentar. Tanmateix, he de reconèixer que la cosa va anar de més a menys, i vaig trobar a faltar a uns quants minyons més a la pinya del 4d8a i del pd7f dels liles. Pel que fa a la col·laboració a les nostres pinyes, un 10 per a la Jove, i un aprovat justet pels veïns de la ciutat, que tot i no anar gens sobrats de personal, no es van acostar gaires als nostres castells. I si això no ho acabo de comprendre... menys vaig entendre encara que celebressin l'actuació cantant el nom d'una altra colla... (!!!!??????).

En tot cas, personalment (repeteixo, per-so-nal-ment), no entenc, ni m'agraden, les estratègies a l'hora de fer pinya. Semblarà demagògic, però ai el dia que ens hàgim de lamentar d'un accident per no haver anat a fer pinya per no "perdre"... I si l'argument és "no facis el castell si no el pots fer amb la teva gent...", potser que deixem de fer actuacions amb més d'una colla, que es fan molt llargues i pesades, i no ajuden a millorar l'espectacle, i ens podrem ventilar una actuació en menys d'una horeta. Cadascú amb els seus, tres castells i un pilar, i cap a casa a dinar d'hora.

No negaré jo la vessant competitiva dels castells, però hi ha moltes maneres de competir, i personalment, m'agraden més les "victòries" quan he competit amb seny, cooperació, respecte, i harmonia. El hooliganisme deixem-lo pel món del futbol o de l'esport en general. Els castells seran el que els castellers d'avui en dia vulguin que siguin. Jo intentaré, ja sigui a plaça, ja sigui mitjançant les paraules, transmetre el valor de la cooperació i de la competència sana.

Per cert, crec que no dec ser l'únic a qui preocupa el tema, ja que el polèmic article on feia referència a aquest fet, ha estat visualitzat en més de 1000 ocasions. És a dir, que el debat és ben viu. Llàstima que jo no me n'assabenti de la missa la meitat, ja que molts dels comentaris que ha suscitat el meu escrit s'han fet en llocs d'internet que no segueixo. Té collons que la gent em llegeixi al meu bloc, i després critiqui (o no) les meves reflexions a una altra banda. És com si algú respongués a un article del Quim Monzó de La Vanguardia, amb una carta a l'Ara. Però, en fi, potser millor, perquè m'ha arribat a les orelles alguns dels personatges que han opinat/"rajat", i em faria molta mandra respondre'ls. Gent del passat. Ja no ens representen. Girem full.

Ah! I se m'oblidava. Ahir vam fer la millor actuació de la nostra colla, i de qualsevol, per festa major!!! Un injustament no descarregat 2d9fm, un 9d8 de postal, i un 5d9f nerviós però carregat (al juliol!). A veure si tenim el que cal tenir i ho repetim a Les Santes!! Allà veurem quan grans som els Minyons.

Una altra flor.

Primer 9d8 de la nostra història. (Foto: Mireia Comas).

Bé Minyons, bé! Ja ens tocava! Espectacular arrencada de la Festa Major ahir amb la millor actuació mai feta per vigília: 3d9f, 4d9f, 9d8 (el primer de la nostra història) i pd6!!! Molts minyons, simpatitzants i amics d'altres colles van respondre ahir a la crida per fer possible el gran repte que els tècnics s'havien plantejat. Seríem prous, o com de costum hauríem de descartar algun castell per manca de camises? Doncs aquesta vegada sí que va respondre la gent. I quan la gent respon, els Minyons som imparables!!!

Per cert, 9d8 "papinillu"!!! ;-)

Minyons!!! Cal que neixin flors a cada instant!!

Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.

No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre doni fruits sense podar-lo;
l'hem de treballar,
l'hem d'anar a regar,
encara que l'ossada ens faci mal.

No somnien passats
que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.

Fe no és esperar...

Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.

Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.

Alegria, que és Festa Major!!

Aquesta tarda arrenca la Festa Major de Terrassa. Millor que moltes. Pitjor que vàries. Però la nostra al cap i a la fi. Enguany es presenta amb més actes que mai, més concerts que mai, i més participativa que mai. Només cal veure l'increment de grups participants a la cercavila del dissabte (fins a 32 he comptat jo), que suposarà que els castells de vigília comencin més tard que mai, cap allà les 21 del vespre. 

Pel que fa als castells, es presenta apassionant. Els reptes són majúsculs, i després dels assaigs d'aquesta setmana, si tot anés una mica bé, podríem viure la millor festa major de la història de la nostra colla. El programa il·lusiona: 3d9f, 4d9f, 5d9f, 9d8, 2d9fm, pd7f!!! 

Us deixo la meva tria personal d'actes (concerts bàsicament) per aquests dies:

Divendres.

21:15 Inauguració de l'exposició del 35è aniversari dels Minyons. (A la casa Soler i Palet del carrer Font Vella).

22:00 Txarango. (A l'escenari del Parc dels Catalans).

0:00 La Troba de Kung-Fu. (Plaça Vella).

1:00 Ogito. Ex Trikitown. (Plaça Didó).

Dissabte.

12:00 The Pinker Tones. (Vapor Ventalló)
12:30 Dj Lillo. Vermut musical al local dels Minyons.
21:00 Castells de vigília. (Plaça Vella).
23:00 Zulu 9'30. (Plaça Didó).
0:00 Orquestra Selvatana. (Plaça Vella).

Diumenge.

12:00 Castells de Festa Major. (Raval de Montserrat).
19:00 Ball de Gralles/Jaume Barri (Carrer del Teatre, local dels Minyons).
21:00 Yacine and the Oriental Groove. (Parc dels Catalans).
22:30 B-Funk. (Plaça Vella).
0:00 Els Pets. (Parc dels Catalans).
1:00 Se atormenta una vecina. (Plaça Vella).
2:30 Oques Grasses. (Torrent de les bruixes, Parc de Vallparadís).

Dilluns.

18:00 Baixada d'andròmines. (Rambla, entre Rasa i Portal de St. Roc).
20:00 Concurs d'apilar caixes de birra. (Rambla/Portal de St. Roc).
22:00 Ministrils del Raval. (Plaça Vella).

Jaume Funes: "Sembla que l’escola ha d’ensenyar la compassió".

"El meu objectiu és que cada estudiant sigui més perspicaç, compassiu, introspectiu, i empàtic. En el teu cas  em conformaré amb que estiguis tranquil"

(Interessant article del psicòleg Jaume Funes aparegut al Diari de l'Educació del dimarts 1 de juliol. Ara la Consellera vol "obligar el voluntariat" a secundària. Podem oblidar-nos ja, doncs, de desenvolupar l'emprenedoria dels alumnes? Amb què s'il·luminarà el proper curs la Consellera? Coneixeran per fi els alumnes de les escoles d'elit la realitat social que viuen molts altres estudiants al nostre país? Aprendran a ser caritatius o desenvoluparan competències per fer front a la injustícia social i a la societat de classes?)

Segons els diaris la consellera d’Ensenyament va dir la setmana passada davant la Comissió d’Ensenyament del Parlament: “Incorporarem al currículum dels alumnes el voluntariat”, “cal fer-los descobrir la importància de l’altruisme, l’empatia i el treball en el tercer sector”. Sembla que, segons deien els diaris, els alumnes de secundària hauran de desenvolupar a partir del pròxim curs un projecte obligatori amb entitats socials.

Desconec totalment si darrere de les manifestacions hi ha algun projecte pensat i aplicable (si més no, no és públic) i a quines intencions respon ara aquesta proposta. Em permeto però parar-me a pensar i escriure per què, una vegada més, el conservadorisme torna a apropiar-se i adulterar el llenguatge i els conceptes educatius. Dedueixo que, després de les crítiques a tanta emprenedoria inoculada com a visió empresarial de la vida i després de la supressió no contestada de l’educació per a la ciutadania, alguna cosa havien de deixar caure. Volen recordar-nos estèticament que també tenen ànima social.

De nou el parany. Projecte de treball amb el tercer sector? Si ho pensessin fer veritablement allò que les instruccions que envien a les escoles per iniciar el curs haurien de dir seria, per exemple: una de les matèries obligatòriament s’haurà d’impartir segons la metodologia de l’aprenentatge servei. És a dir, una matèria estarà basada en aprendre descobrint com ser útil a la comunitat. Mates ajudant a fer projectes urbanístics a l’associació de veïns, tecnologia practicant l’aprenentatge del WhatsApp amb una colla de jubilats, naturals gestionant una campanya de donació de sang o la transformació de la llera del riu, etc. Clar que si fan projectes cooperatius han d’haver decidir treballar per projectes i en lloc diuen que sigui bo treballar d’aquesta manera.

No sé si ara es tracta que l’alumnat ric descobreixi que existeixen pobres i siguin compassius o de que l’alumnat pobre apaivagui la seva ràbia envers l’alumnat ric i “pijo”. Si volen veritablement estimular l’altruisme el que, per exemple, poden posar a les instruccions del curs vinent és que es valorarà especialment  el desenvolupament de la tutoria entre iguals i el treball cooperatiu, fitxant sistemes d’avaluació en els que la millora de tots influeix en la nota de cadascú. L’empatia no és tant sols descobrir com se sent l’altre sinó associar la meva felicitat a la seva.

Ser voluntari no és necessariament ser solidari i, menys encara, estar compromès socialment. Els voluntaris i voluntàries que l’escola ha de estimular són aquells que prèviament han treballat a classe l’anàlisi de les desigualtats socials, la irracionalitat de les injustícies. Alumnes que han d’implicar-se, amb una voluntarietat imposada per l’escola (interessant contradicció), en la seva comunitat però amb voluntat de transformar-la, no tant sols per ser compassius amb la gent.

Acceptarà el Departament que una part de la nota de socials depengui d’organitzar una moguda per a que no desnonin a la família d’algun alumne de l’escola? Posar en marxa una associació de joves per a mantenir el dret a l’atenció sanitària dels companys de classe, catalans de diferent origen, evitant que la perdin en arribar als 18 anys?  comptarà com a  adquisició de les competències d’expressió lingüística, capacitat de resoldre problemes o càlcul de probabilitats (desigualtats en l’esperança de vida)?

M’havia fet la il·lusió d’estar per una vegada a favor del Departament d’Educació. Pensava que, agosarats,  havien trobat una bona forma de no aplicar la LOMCE i mantenir d’una altra manera l’educació en valors compromesos. Però deu ser que com és el d’Ensenyament no pot amagar massa el parany de les voluntats reals i les paraules. Tanmateix, som molts els educadors i educadores que estem educant en la solidaritat i el compromís i no acceptarem fàcilment que, una vegada més, el canvi sigui lingüístic i, a sobre, ens robin les paraules.

El "temazo" del dimecres. Camarón - "Como el agua".

Avui es compleixen 22 anys de la mort d'un dels més grans cantants (cantaors) de flamenc de la història. De fet, va ser uns dels principals impulsors d'aquest art internacionalment reconegut. Ell i el recentment mort Paco de Lucía van ajuntar els seus arts, al cant i a la guitarra, a finals dels 70's, i van deixar per la posteritat un extens llegat d'obres magnífiques, genials, sublims, que van des del flamenc més pur dels inicis a una visió modernitzadora d'aquest art.

L'any 1981 treien al mercat el disc "Como el agua", que incloïa la cançó (un tango) de títol homònim, un dels principals èxits mundials del duet. En aquest meravellós disc estaven acompanyat d'altres grans músics com el baixista català Carles Benavent, el saxofonista madrileny Jorge Pardo, el percusionista brasileny Rubem Dantas, o l'aleshores jove guitarrista d'Almeria Tomatito.

Ja arriba!! Potser no és la millor, però és la nostra!!!