"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 3 de juliol de 2014

Jaume Funes: "Sembla que l’escola ha d’ensenyar la compassió".

"El meu objectiu és que cada estudiant sigui més perspicaç, compassiu, introspectiu, i empàtic. En el teu cas  em conformaré amb que estiguis tranquil"

(Interessant article del psicòleg Jaume Funes aparegut al Diari de l'Educació del dimarts 1 de juliol. Ara la Consellera vol "obligar el voluntariat" a secundària. Podem oblidar-nos ja, doncs, de desenvolupar l'emprenedoria dels alumnes? Amb què s'il·luminarà el proper curs la Consellera? Coneixeran per fi els alumnes de les escoles d'elit la realitat social que viuen molts altres estudiants al nostre país? Aprendran a ser caritatius o desenvoluparan competències per fer front a la injustícia social i a la societat de classes?)

Segons els diaris la consellera d’Ensenyament va dir la setmana passada davant la Comissió d’Ensenyament del Parlament: “Incorporarem al currículum dels alumnes el voluntariat”, “cal fer-los descobrir la importància de l’altruisme, l’empatia i el treball en el tercer sector”. Sembla que, segons deien els diaris, els alumnes de secundària hauran de desenvolupar a partir del pròxim curs un projecte obligatori amb entitats socials.
Desconec totalment si darrere de les manifestacions hi ha algun projecte pensat i aplicable (si més no, no és públic) i a quines intencions respon ara aquesta proposta. Em permeto però parar-me a pensar i escriure per què, una vegada més, el conservadorisme torna a apropiar-se i adulterar el llenguatge i els conceptes educatius. Dedueixo que, després de les crítiques a tanta emprenedoria inoculada com a visió empresarial de la vida i després de la supressió no contestada de l’educació per a la ciutadania, alguna cosa havien de deixar caure. Volen recordar-nos estèticament que també tenen ànima social.
De nou el parany. Projecte de treball amb el tercer sector? Si ho pensessin fer veritablement allò que les instruccions que envien a les escoles per iniciar el curs haurien de dir seria, per exemple: una de les matèries obligatòriament s’haurà d’impartir segons la metodologia de l’aprenentatge servei. És a dir, una matèria estarà basada en aprendre descobrint com ser útil a la comunitat. Mates ajudant a fer projectes urbanístics a l’associació de veïns, tecnologia practicant l’aprenentatge del WhatsApp amb una colla de jubilats, naturals gestionant una campanya de donació de sang o la transformació de la llera del riu, etc. Clar que si fan projectes cooperatius han d’haver decidir treballar per projectes i en lloc diuen que sigui bo treballar d’aquesta manera.
No sé si ara es tracta que l’alumnat ric descobreixi que existeixen pobres i siguin compassius o de que l’alumnat pobre apaivagui la seva ràbia envers l’alumnat ric i “pijo”. Si volen veritablement estimular l’altruisme el que, per exemple, poden posar a les instruccions del curs vinent és que es valorarà especialment  el desenvolupament de la tutoria entre iguals i el treball cooperatiu, fitxant sistemes d’avaluació en els que la millora de tots influeix en la nota de cadascú. L’empatia no és tant sols descobrir com se sent l’altre sinó associar la meva felicitat a la seva.
Ser voluntari no és necessariament ser solidari i, menys encara, estar compromès socialment. Els voluntaris i voluntàries que l’escola ha de estimular són aquells que prèviament han treballat a classe l’anàlisi de les desigualtats socials, la irracionalitat de les injustícies. Alumnes que han d’implicar-se, amb una voluntarietat imposada per l’escola (interessant contradicció), en la seva comunitat però amb voluntat de transformar-la, no tant sols per ser compassius amb la gent.
Acceptarà el Departament que una part de la nota de socials depengui d’organitzar una moguda per a que no desnonin a la família d’algun alumne de l’escola? Posar en marxa una associació de joves per a mantenir el dret a l’atenció sanitària dels companys de classe, catalans de diferent origen, evitant que la perdin en arribar als 18 anys?  comptarà com a  adquisició de les competències d’expressió lingüística, capacitat de resoldre problemes o càlcul de probabilitats (desigualtats en l’esperança de vida)?
M’havia fet la il·lusió d’estar per una vegada a favor del Departament d’Educació. Pensava que, agosarats,  havien trobat una bona forma de no aplicar la LOMCE i mantenir d’una altra manera l’educació en valors compromesos. Però deu ser que com és el d’Ensenyament no pot amagar massa el parany de les voluntats reals i les paraules. Tanmateix, som molts els educadors i educadores que estem educant en la solidaritat i el compromís i no acceptarem fàcilment que, una vegada més, el canvi sigui lingüístic i, a sobre, ens robin les paraules.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada