Se'n va un dels més grans: Siarhei Rutenka.

El Barça d'handbol ha fet oficial la marxa del jugador bielorús de 34 anys, Siarhei Rutenka, a la lliga del Qatar, després de 7 temporades vestint de blaugrana. En aquests anys, el jugador bielorús ha aconseguit un total de 25 títols, entre els quals 2 eurolligues i 5 lligues Asobal. Enguany el jugador ja no tenia els minuts de joc que desitjava, i ha preferit fer les maletes a un equip on tindrà més protagonisme.

Rutenka va arribar al Barça l'estiu del 2009 procedent del màxim rival blaugrana en aquells moments, el Ciudad Real. Va convertir-se ràpidament en líder de l'equip, passant en pocs mesos de jugador rival odiat a jugador de la casa molt estimat, sobretot per la seva naturalesa competitiva i la seva exquisida qualitat tècnica i tàctica, a banda d'una força extraordinària, que el permetia ocupar diverses posicions a la pista, inclosa la de pivot.

Amb Rutenka marxa un dels millors jugadors d'handbol de tots els temps, difícilment substituible degut a les seves característiques individuals. Segur que el trobarem a faltar.

El "temazo" del dimecres. Obeses - "Ens hem alçat".

Del darrer disc d'Obeses, "Monstres i Princeses", publicat a l'abril d'aquest any, aquesta òpera-rock de caire èpic, on els osonencs tornen a demostrar el seu virtuosisme instrumental i vocal, a banda d'una lletra que val la pena escoltar. Un luxe de grup encara no prou reconegut per les nostres contrades. A finals de novembre venen al Faktoria i us els recomano efusivament.

Ens hem alçat sobre mars i muntanyes
convençuts que podíem guanyar.
La sort ens ve de cara:
la victòria és nostra!

De "cinturón rojo" a "cinturón rojigualdo".

Eleccions al Parlament de Catalunya per municipis.

Pablo Iglesias tenia, en part, raó. Existeixen dues Catalunyes. La de l'"extraradi" i la resta. La colonitzada i la resta. Es va equivocar en una cosa però. Va pensar que l'extraradi era "roig" (d'esquerres) quan en realitat era "taronja" (nacionalista espanyol). Vaja, que per sobre d'ideologies, el que tenen clar en aquestes àrees, més que no pas la seva condició d'obrers, és que són espanyols. Per aquest motiu ha pujat com l'escuma un partit suposadament reformista, sense una ideologia clara tanmateix, però amb un discurs desacomplexadament nacionalista espanyol amb un punt d'anticatalanista.

Només cal analitzar els resultats de les eleccions del diumenge per certificar aquesta realitat. El vot unionista és majoritari allà on es concentra major nombre de colons espanyols (àrea metropolitana de Barcelona, altrament conegut com a "cinturó roig", barris perifèrics d'algunes de les principals capitals de comarca de la província de Barcelona, comarca del Tarragonès i de la Vall d'Aran...), i l'independentista a tota la resta del territori.

Els vots no enganyen i mostren clarament aquesta realitat dual. A Terrassa, per exemple, les candidatures independentistes han guanyat clarament als barris més cèntrics de la ciutat, i han perdut a la perifèria o "extraradi" on hi viuen concentrats la majoria dels colons espanyols. Ho podeu comprovar aquí. En un d'aquests barris perifèrics, Vilardell, el suport als partits independentistes ha estat del 5'46%. Aquesta dada contrasta amb el 70% de suport a la independència al barri del Centre. Dues realitats oposades a menys de 3 quilòmetres de distància...

Malgrat tots els esforços dels darrers 30 o 40 anys per a cohesionar a la societat catalana (immersió lingüística escolar, cursos gratuïts de català per a adults, mitjans de comunicació públics, el Barça, promoció de la cultura catalana als barris...), encara falta molt per fer, ja que perviu un elevat nombre de colons que no tenen cap intenció, ni ganes, d'integrar-se al país que els ha acollit, malgrat que la colònia hagi patit i continuï patint el maltracte (econòmic, cultural, etc.) de l'estat colonitzador, i que com a conseqüència d'aquest fet, la qualitat de vida de tots plegats es vegi perjudicada...

Resultats per barris a Terrassa.

Som majoria. Ni un pas enrere.

Font: Diari Ara.

Les forces independentistes van guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya d'ahir malgrat la gran mobilització de votants espanyolistes, que van alçar la participació fins al 77'5%, rècord absolut d'unes eleccions catalanes. Més de 4'1 milions de persones van anar a votar per decidir el futur d'aquest país, i un 47'75% ho van fer, explícitament, a favor de la independència (JxSí 62 + CUP 10), mentre que un 39'15% es decantaven per opcions unionistes (C's 25 + PSC 16 + PP 11), i un 11'45% d'indefinits (CSQP 11 + Unió 0).

Aquests resultats deixen ben clar que els independentistes som majoria, així que a partir d'avui tenim tota la legitimitat del món per iniciar el procés de separació amb l'estat espanyol. A ben segur que un referèndum hagués mostrat més clarament la quantitat real de separatistes i d'unionistes, però l'estat espanyol no ho va permetre i hem hagut de recórrer a les eleccions parlamentàries per resoldre aquest atzucac. I aquestes eleccions han donat majoria parlamentària independentista, així que endavant les atxes!

ARA ÉS L'HORA!!! Avui a votar!

- PER DIGNITAT.

- PEL FUTUR.

- PER DEMOCRÀCIA.

- PER SOMNIAR.

- PER JUSTÍCIA.

- PER HISTÒRIA.

Tota història necessita un gran final.

Ha arribat l'hora!

Sense por, amb il·lusió, amb el cor o amb el cap, però fem-ho!!

Duel de banderes a l'ajuntament de Barcelona: internacionalitzar el conflicte.

Ajuntament de Barcelona. El conflicte ben visible.

Ahir, durant la celebració de la diada castellera de colles locals a les festes de La Mercè de Barcelona es va viure una picabaralla entre els regidors Alfred Bosch, d'ERC, i Alberto Fernández Díaz, del PP, amb motiu de l'exhibició per part del primer d'una bandera estelada, que va ser replicada de forma bastant immediata (casualitat?) pel popular, davant les cares d'incredulitat d'uns i de diversió d'altres al balcó. Enmig del merder, l'alcaldessa, Ada Colau, va desaparèixer de la primera fila engolida pels espanyolistes que van ocupar el centre del balcó. El duel va acabar quan els independentistes van accedir a treure la bandera estelada, fent el mateix els espanyolistes, entre crits d'independència a la plaça de Sant Jaume.

Aquest matí, el regidor independentista ha emès un comunicat on demana disculpes per la seva acció, però estic convençut que l'acte no va ser espontani i que ho tenia molt ben planejat i meditat. No estic del tot segur si preveien que hi hauria replica per part dels espanyolistes, però tot i així, si el que es pretenia era donar visibilitat (internacional sobretot) al "conflicte", s'ha aconseguit de totes totes. Per si algú no s'havia assabentat encara de què anaven les eleccions d'aquest diumenge, ahir al migdia ho va veure clar. Hi ha una part del poble català que vol marxar d'Espanya, i un altre que vol mantenir-s'hi. Tan lícit és voler una cosa com l'altra, i per això es va inventar la democràcia, per resoldre aquests conflictes per la via del diàleg i del sufragi. 

Crec que és força clar que Catalunya està dividida. Políticament parlant, aquest fet és evident. Però aquesta divergència ideològica-identitària entre catalans no porta implícit un enfrontament com pretenen fer entendre alguns polítics espanyolistes i gran part dels mitjans de comunicació espanyols. Jo desitjo que en el cas que els independentistes guanyem les eleccions del diumenge, i Catalunya acabi convertint-se en un nou estat, els unionistes siguin tan demòcrates i respectuosos com hem estat els independentistes tots aquests anys, i aprenguin a conviure amb la realitat que els envolta, encara que no els agradi. I que "lluitin", democràticament, per aconseguir allò que desitgin.