Una nit per al record, amb Skatalà, a la Sala Estraperlo de Badalona.

El passat dissabte vaig tenir l'enorme plaer de gaudir d'un concert extraordinari d'una de les bandes mítiques de l'escena skatalítica catalana, que són força cars de veure actualment, malgrat que tenen anunciat un concert per al proper dissabte 28 a la sala Razzmataz amb els anglesos Bad Manners, dins del festival RudeCat. Un concertàs al què sé que no podré assistir, i ja em pensava que em quedaria amb les ganes de veure els Skatalà que feia un grapat d'anys que no veia (també me'ls vaig perdre en la seva darrera aparició al festival Barna'n'Roll el 2017).

En aquesta ocasió va anar pels pèls que també me'ls perdó, ja que va ser un concert no anunciat (banda sorpresa), dins de les celebracions de l'11è aniversari de la sala Estraperlo de Badalona, una sala que s'ha fet un nom programant música alternativa com l'ska, el punk, i altres estils poc comercials. No va ser fins el mateix dia a la tarda que un col·lega em va dir que tocaven, i vaig enredar a un altre col·lega fan de la banda per anar-hi plegats. Fins i tot vaig haver de cancel·lar un sopar que havia programat per al mateix dia. Però va valer la pena. Oi tant! 

Veure els Skatalà en una sala amb 200 persones a tot estirar, a primera fila, i en un concert on el grup es va mostrar amb molta energia i ganes, va convertir el concert en un difícilment superable, com a mínim d'aquest grup. Un concert per recordar amb el pas dels anys.

Per cert, no em voldria oblidar dels altres dos grups que van completar la nit skatalítica a l'Estraperlo, els Thorpedians i The Cabrians. Tot plegat, un "festivalot".

Pedalant per l'Alt Camp.

Camps d'oliveres a les afores de El Pla de Santa Maria.

Aquest cap de setmana he anat a veure alguns amics castellers de Valls, i aprofitant l'avinentesa em vaig baixar la bicicleta per fer alguna passejadeta per la zona. I dit i fet. Una ruta curteta que em va dur de Valls a El Pla de Santa Maria, Pont d'Armentera, Santes Creus, Vilarodona, Bràfim, Vilavella, i Puigpelat. Paisatges molt diferents als del Vallès Occidental, plens de vinyes, oliveres, i camps de conreu per tot arreu. Una comarca eminentment agrícola, malgrat que també hi ha un grapat de polígons industrials i de multinacionals.

Tornant a Valls al final de l'etapa em va agafar una fina i persistent pluja. No recordava la darrera vegada que havia anat amb bici i m'havia agafat la pluja. Vaig gaudir la sensació, ja que no era prou forta com per molestar, i no vaig agafar fred al cos. Aquesta roba moderna per la bici que fan ara...

Vista panoràmica de Pont d'Armentera.

Santes Creus.

Santes Creus.

Monestir de Santes Creus.

Santes Creus. L'Ajuntament a l'esquerra.

Vista panoràmica de Santes Creus i el seu monestir.

Santes Creus.

La justícia europea dóna la raó a Junqueras.

La bandera d'Europa llueix al balcó de la Generalitat des d'aquesta tarda.

Aquest matí, el TJUE (Tribunal de Justícia de la Unió Europea), ha sentenciat a favor de la immunitat d'Oriol Junqueras i contra la decisió del Tribunal Suprem espanyol després de les eleccions al parlament europeu on havia sortit electe.i, tanmateix, no se li havia permès recollir l'acta de diputat i ocupar el seu escó al Parlament europeu, i se'l va mantenir en presó (preventiva), ja que aquesta decisió la van prendre abans que s'hagués fet pública la sentència del judici contra els líders independentistes.

Un gran revés per a la (in)justícia espanyola, i que pot tenir conseqüències directes en la situació actual d'altres presos polítics i exiliats.

El "temazo" del dimecres. The Selecter - "On My Radio".

Un altre dels grups mítics de l'escena ska britànica de finals dels 70's i principis dels 80's, van ser els The Selecter, nascuts l'any 1979 a Coventry, i encara actius 40 anys després, tot i que van estar alguns anys aturats. He tingut la possibilitat de veure'ls unes quantes vegades. La primera, l'any 1999 quan vivia a Dublin i van visitar una de les principals sales de concerts de la capital irlandesa. Amb ganes que tornin a prop de casa per tornar-los a veure...

Kiss and Talk.

 

L'artista grafiter TvBoy ha fet aquesta matinada, al Passeig de Gràcia de Barcelona, una versió del mític mural pintat l'any 1990 al mur de Berlín del petó entre els líders comunistes de l'Alemanya Democràtica i la URSS, Erich Honecker, i Leónidas Breznev. Hi apareixen els futbolistes Gerard Piqué i Sergio Ramos, i juga amb el famós lema del Tsunami Democràtic "Sit and Talk", convertit aquí en "Kiss and Talk", i les connotacions polítiques del duel entre els dos màxims rivals de la lliga de futbol espanyola, el Barça i el Madrid.

Espanya, un país on se suspenen partits per dir-li nazi a un nazi, i no per proferir insults racistes, homòfobs o masclistes...

L'afició radical del Rayo Vallecano, els Bukaneros, mostrant una pancarta dedicada al jugador ucraïnès d'ideologia nazi.

Increïble el què ha passat aquest cap de setmana a la lliga de futbol de la segona divisió espanyola. A l'estadi del Rayo Vallecano, en el partit que enfrontava l'equip madrileny amb l'Albacete, l'arbitre va decidir suspendre el partit a la mitja part a causa dels càntics i insults d'una part de l'afició vallecana contra el jugador visitant, l'ucraïnès Zozulya, reconegut seguidor d'un líder polític i militar ucraïnès d'ideologia nazionalsocialista.

És un escàndol. Estem acostumats a sentir els càntics, insults i crits masclistes, homòfobs, racistes i feixistes d'un bon grapat d'aficionats a molts estadis espanyols i mai s'havia suspès un partit per aquestes actituds. En canvi quan algú li diu nazi a un nazi, això és motiu de suspensió d'un partit... El súmmum de la indecència. Fàstic de país.

A veure si els del @TsunamiDemocràtic prenen exemple del què ha passat a Vallecas i s'inventen alguna manera original de dirigir-se al President de la LFP (Lliga de Futbol Professional), el feixista declarat Javier Tebas, i aconseguim que l'arbitre suspengui el partit. Que tot el món se n'assabenti que a Catalunya no ens agraden els feixistes, ni l'estat que els protegeix.

40 anys del London Calling dels The Clash.

Avui es compleixen 40 anys de la publicació d'un dels discs més transcendentals de l'escena punk-rock internacional, el London Calling dels The Clash, banda britànica sorgida l'any 1976 i que va estar activa tan sols deu anys.

Aquest disc va significar una evolució radical de la música punk al barrejar-se amb estils com el reggae, l'ska, el rockabilly, el soul o el jazz. A banda de ser un dels discs més venuts de la història del seu estil.

Un altre de les característiques que defineixen les cançons d'aquest àlbum són les lletres amb una bona dosi de crítica social, bàsicament de l'Anglaterra dels anys 70's.

Apa, si no l'heu escoltat, feu-ho ara que encara podeu!