Caçador de ceps.

Durant la meva estada per la Vall d'Aran el meu amic Ito em va portar a caçar bolets, una pràctica gens habitual per a mi, però molt extessa a casa nostra. De fet tinc uns quants amics que sempre que poden s'escapen lluny de Terrassa per anar a cercar aquests fongs tan preuats.

El primer dia que vam anar a cercar bolets va ser del tot decebedor. A la zona on vam anar no hi vam trobar gairebé res, més enllà d'un ou de reig passat, i un mataparents (semblant a un cep però que s'ha de saber cuinar perquè no sigui perillós). L'endemà jo vaig anar d'excursió amb bici cap a Artiga de Lin i el col·lega va anar de nou a per bolets a una altra zona que coneixia... i patapam! Va omplir un cistell de ceps! En dues horetes escasses. Casualitat que els trobés el dia que jo no vaig anar-hi? Haha,..

Així doncs, l'endemà vam tornar a la mateixa zona (es va enrotllar l'Ito), i ja podeu comprovar el resultat amb les fotos. Em sembla que era la primera vegada en la meva vida que m'emocionava caçant bolets. Una vegada vaig collir molts camagrocs, però són petits i costa omplir el cistell, i suposo que molta gent ni els cull. I la resta de vegades que havia anat de cacera, sempre trobava de dolents o no en veia, més enllà d'un cop que vaig arreplegar deu o quinze rovellons petits o mitjans.

L'altre dia allà a prop de Viella va ser increïble. En menys de dues horetes ja havíem omplert el cistell de ceps i algun rovelló fins i tot. I fins i tot jo en trobava!!  

25 anys de la Matança de Srebenica.

Avui es compleixen 25 anys del genoidi de Srebenica, quan militars serbis van assassinar més de 8.000 homes bosnians, des d'adolescents fins a vells, malgrat que les Nacions Unides havien declarat la zona com a "àrea segura". Tanmateix els cascs blaus holandesos a la zona no van evitar la massacre. Es tracta de l'assassinat massiu més gran a Europa des de la 2a guerra mundial, i una mostra més de fins on pot arribar l'ésser humà endut per l'odi.

Em pregunto per a què serveixen les organitzacions internacionals de defensa, com ara l'OTAN o l'ONU, si quan s'esdevenen fets com aquests no actuen per protegir les persones que, pressumptament, diuen protegir. I em venen seriosos dubtes sobre si Catalunya no podria patir un atac similar per part de tropes espanyoles en el cas que decidís unilateralment proclamar-se estat independent. Només cal repassar una mica la història d'Espanya per veure que és un estat construït a sang i foc.

Espanyol a 2a!!

Foto: El País.

Abans-d'ahir els culés vam tenir el plaer d'enviar un rival històric, l'Espanyol, a la segona divisió, 26 anys després de la darrera vegada que van perdre la categoria. Després d'una temporada desastrossa, amb quatre canvis d'entrenador, tot i la major inversió econòmica de la seva història, amb el propietari xinès Mr. Chen avocant-hi calés i anunciant la propera classificació per a la Champions, s'ha consumat el descens al camp del seu principal enemic. Afortunadament, per a ells, va ser sense públic i es van estalviar els càntics d'alegria, i de befa, dels aficionats culés.

M'agradaria que la relació amb els pericos fos diferent, més semblant a la germanor dels clubs bascos, però l'Espanyol ha agafat com a senya d'identitat el seu anticulerisme, i s'alimenta d'aquest odi al Barça. És el seu principal estímul competitiu. I per altra banda, una gran part de la seva massa social i d'aficionats són espanyolistes catalanòfobs. Per tot això, he de reconèixer que em vaig alegrar del seu descens.

Saut deth Pish (Vall d'Aran).

El dilluns vaig fer una nova descoberta per terres araneses. En aquesta ocasió es va tractar de la cascada de Saut deth Pish, al Mig Aran. S'hi arriba després de fer un port d'uns 10 km. des del poble d'Arròs. La pista et deixa en una vall espectacular, i en menys de cinc minuts ets als peus de la imponent cascada. L'entorn és brutal, i si a més a més, el dia acompanya, la diversitat de colors t'explota als ulls. Llàstima que aquest cop he pujat a la Vall d'Aran sense la càmera de fotografiar i estic fent el registre fotogràfic amb el mòbil, que fa unes fotos més aviat tristes i que queden lluny de reflexar el que veuen els meus ulls.

Com a anècdota, dir-vos que vaig posar els peus al riu Varradós i no vaig tenir pebrots d'aguantar ni mig minut a dins. Quin mal!!

El "temazo" del dimecres. RIngo Starr - "Octopus's Garden".

Avui calia dedicar l'entrada musical de la setmana al mite, l'exbeatle Ringo Starr, que ahir va complir 80 anyets, poca broma. Tot i ser el membre de la banda que menys aportacions compositives va fer, la seva simpatia i el seu bon humor van ser un contrapunt perfecte a les personalitats de la resta de membres de la banda.

Aquest tema el va compondre ell per al disc Abbey Road de l'any 1969.

Ascens a la Bassa d'Oles (Vall d'Aran).

El passat diumenge vaig pujar a la Bassa d'Oles (Vall d'Aran) fent la ruta Viella, Es Bordes i iniciant aquí el port (14 km fins dalt). Una ruta espectacular que té les parts més dures a l'inici i al final del port. Especialment els darrers tres quilòmetres a una mitjana de més del 9% de desnivell. Molt recomanable el port, i val la pena arribar a dalt per contemplar les meravelloses vistes de la Bassa d'Oles. M'agradaria veure aquest indret algun dia d''hivern, quan es congela la superfície del llac i la gent s'hi acosta a patinar.

Primer 3d10fm confinat de la història.

Qui deia que no es veurien castells aquesta temporada? I qui deia que trigaríem a veure castells de 10 pisos? Doncs els Minyons hem demostrat que res és impossible en el món dels castells, i ahir a la nostra Festa Major ens vam anotar una nova fita en el món dels castells (confinats) amb un 3d10fm de postal. Bé, més que de postal, de vídeomuntatge... Gran feina dels responsables de la colla amb aquesta iniciativa que ens permet "unir-nos" de nou, encara que de forma telemàtica, per tornar a fer allò que més ens agrada.

Visca la Festa Major de Terrassa!!

Visca els Minyons!!