La caputxeta i el llop.

 

Jessie Willcox Smith, 1911, Little Red Riding Hood.

Feia vint minuts que havia sortit de casa per anar a visitar l'àvia, que vivia a l'altra banda del bosc de Can Sanhuja, i portar-li un tros del pastís de gerds que havia fet la mare. Anava de pressa perquè no volia tornar massa tard a casa i que se li fes fosc pel camí. No perquè tingués por de la foscor, però el bosc de Can Sanahuja era un bosc molt tupit, amb arbusts i esbarzers per tot arreu, i no volia patir una esgarrinxada o una entrebancada si no s'hi veia.

Sense ni adonar-se'n havia començat a taral·lejar una cançó que havia après a l'escola sobre una guineu i un llop, i més que caminar, anava donant saltirons esquivant pedres, branques i arrels. Tot d'una va sentir un soroll estrany que no va saber identificar i va parar de cop. Va mirar al seu voltant sense poder distingir res que la fes sospitar d'on havia sortit el soroll, si el seus sentits no l'havien enganyat... Va fer una volta completa sobre sí mateixa per mirar cap a totes bandes, i quan ja pràcticament havia completat el gir, va veure un gran gos que es dirigia a gran velocitat cap a on ella es trobava.

El gos es veia gegant ja des de la distància, i a mesura que s'apropava a tota velocitat guanyava corpulència. La caputxeta es va adonar en seguida que el gos no se li apropava amb ànim de joc, ja que la posició de la boca, amb els ullals ben visibles, i els lladrucs amb que l'amenaçava indicaven que volia atacar-la. Ella va reaccionar amb molta sang freda, sense perdre la calma, però sense perdre el temps. Va enretirar el tovalló que cobria el cistell on duia el pastís per a l'àvia i va posar-hi la mà. Va extreure una pistola que li havia deixat el pare, que era guàrdia urbà al poble on vivien, i va apuntar amb determinació el gos que tenia cada cop més a prop.

Quan el gos va saltar-li al damunt, encara a tres o quatre metres de distància, ella ja tenia el dit al gatell i el punt de mira apuntant el cap de la bèstia, i enmig del vol d'aquesta es va sentir la detonació del tret que va anar a parar entre cella i cella de l'animal, aturant el seu vol en sec, i anant a parar amb els ossos a terra ja sense lladrar ni respirar.

La caputxeta va guardar l'arma al cistell amb delicadesa i va continuar el seu camí cap a casa de l'àvia passant per sobre del gos salvatge que l'havia volgut atacar. 

Aquesta és la meva humil aportació als Relats Conjunts del mes de gener.

Gossos assassins.

 

Fa uns dies vaig llegir la notícia d'un noi de Cassà de la Selva de 32 anys que havia mort per l'atac d'un gos Terrier Staffordshire americà, propietat d'un amic seu, al que havia tret a passejar. M'ha vingut al cap perquè avui fent un volt amb la BTT per camins dels voltants de Terrassa m'he trobat amb un d'aquests gossos perillosos, tot i que anava ben lligat al costat del seu propietari.

No hi ha cosa que em tingui més en tensió que la possibilitat que em surti un gos quan vaig en bicicleta, sobretot si vaig sol, i no fa gaire del darrer ensurt quan em vaig apropar a la masia de Can Cadafalch, a Castellar del Vallès, i van sortir corrent dos o tres gossos i per poc no se'm mengen. Em fot molta ràbia que els gossos no vagin amb murrió, i que vagin solts pels llocs. Sempre penso que, tant de bo, el dia que a l'animal se li creuïn els cables ho faci contra el propietari o contra algun familiar d'aquest. Que es fotin, per tenir bèsties perilloses.

I ja no parlo dels imbècils que van amb el gos deslligat i quan se't llença al damunt bordant et diuen allò de "tranquil que no fa res". No fa res? I per què collons se'm tira a sobre lladrant com un animal? T'agadaria que jo m'apropés cridant als teus fills? Oi que no? Doncs a mi tampoc m'agrada que se'm llenci ningú bordant. Kapullo!!

Ha nascut una estrella: Ronald Araujo.

Araujo en una acció del partit de supercopa d'ahir contra la Reial Societat.

El Barça d'aquesta temporada sembla un equip en recomposició després d'un cicle victoriós que es va trencar la temporada passada sense cap títol important. Enguany amb l'arribada de Koeman d'entrenador sembla que es vulgui fer una renovació tant d'estil com de jugadors, i tot i la irregularitat de l'equip en aquest inici de temporada, hem pogut veure alguns debuts esperançadors com ara els joves Araujo, Pedri, Dest, Mingueza, Trincao, o la millor versió de jugadors que ja eren a la casa però que no havien destacat com en els seus equips anteriors (De Jong, Dembélé).

Personalment, trobo que una de les sorpreses més positives ha estat la del defensa uruguaià Ronald Araujo, de tan sols 21 anys. Fitxat l'any 2018 per al filial blaugrana, es va estrenar la temporada passada al primer equip, sense pena ni glòria, i semblava un d'aquells jugadors que havia d'escalfar banqueta i donar uns minuts de descans als defenses titulars. Tanmateix, la lesió de llarga durada del central titular, Piqué, juntament amb les poques peces per aquesta posició, li van donar la titularitat, i partit a partit ha anat creixent i demostrant que és un jugador molt intel·ligent, ràpid i potent, ideal per a aquesta posició tan compromesa.

Ahir al partit de la semifinal de la supercopa contra la Reial Societat va fer una exhibició de velocitat, col·locació, anticipació, i poder físic davant la davantera de la Reial, que van veure com l'uruguaià els prenia la majoria de possibilitats de crear ocasions de gol davant de Ter Stegen.

Un central amb molt futur i un gran potencial. Tan de bo quan Piqué estigui recuperat el bo d'Araujo no perdi la titularitat, ja que s'ha demostrat com un central molt fiable i amb enorme projecció.

El "temazo" del dimecres. Ladilla Rusa - "KITT y los coches del pasado".

 

La setmana passada, de vacances al Moianès, se'm va enganxar al cervell la cançó del McCaulay Culkin, dels montcadencs Ladilla Rusa. En qualsevol moment del dia (anant en bici, jugant al domino o al ping-pong, fent brasa, mirant el Barça...) em donava per cantar la tornada de la cançó, amb el seu deix aflamencat.

Com que ja havia penjat la cançó del McCaulay Culkin en una entrada del mes d'agost del passat any, avui us deixo un altre dels temes clàssics d'aquest duet de technoflamenc quinqui.

L'Adrià Carrasco torna de l'exili.

 

L'Adrià Carrasco i la Tamara Carrasco aquest matí a Barcelona.

Aquest matí ha fet aparició pública a Barcelona, l'Adrià Carrasco, el jove membre del CDR d'Esplugues de Llobregat exiliat a Brussel·les des de fa gairebé 3 anys, per les greus acusacions de la fiscalia espanyola de terrorisme, després que el jutge arxivés la seva causa per manca de proves.

L'Adrià en les seves primeres declaracions davant dels mitjans ha demanat l'amnistia total per a presos, exiliats i represaliats, el respecte al dret a l'autodeterminació, i l'arxivament de totes les causes contra independentistes.

Bentornat Adri! La lluita continua!

El temporal Filomena a Monistrol de Calders.

 

Ahir el temporal Filomena va emblanquinar mig país, i al Moianès va deixar algunes estampes bucòliques amb uns pocs centímetres de neu a alguns indrets. Per exemple on ens allotgem aquesta setmana, al Molí d'en Sala, a escassos dos quilòmetres del centre de Monistrol de Calders. Ahir vam aprofitar per anar a comprar alguns queviures al poble i vaig passar per Ca l'Espardenyer, l'antiga casa de la família Catot-Sallas, exiliada durant la guerra del 36, i actualment un espai municipal en procés de rehabilitació.

Passejant pel poble vaig tenir una trobada casual amb una cosina segona que viu aquí i que regenta una perruqueria, la Marta. Una de les curiositats d'aquest poble és que arreu hi han exposades escultures que un col·leccionista va donar al poble, i per tot arreu hi ha escultures de tot tipus. Des d'un castell a una dona, o una figura abstracta.

Ah, i a Monistrol de Calders governa la CUP!!

Foteu-vos fdlgp!!

 

Foto: Diari Ara.

La justícia belga va decidir ahir rebutjar definitivament la sol·licitud d'extradició del Tribunal Suprem espanyol del Conseller Lluís Puig, exiliat en aquest país des de fa més de tres anys, per les causes obertes contra la seva persona pels fets de l'octubre del 2017. Un nou revés de tribunals de justícia europeus a la (in)justícia espanyola. Afortunadament, el Conseller Puig va marxar d'aquest cau de feixistes i tarats per no acabar a la presó. Tanmateix, el volem a casa, a Terrassa, ben aviat.