El "temazo" del dimecres. Franco Batiatto - "Nómadas".

 

Ahir ens va deixar el cantant italià Franco Battiato als 76 anys. Tot i que he de reconèixer que no tenia cap dels seus discos, ni escoltava les seves cançons, la meva història té una etapa en que va entrar Franco Battiato, gràcies a un veí que va comprar el seu àlbum, i a les seves aparicions en programes de la televisió espanyola. Encara tinc al cap alguns dels seus èxits de l'època, i aquest "Nómadas" era un dels meus preferits. 

Sovint quan canto "a la italiana" ho faig imitant el Franco Battiato, més que no pas l'Eros Ramazzoti que és un altre dels cantants italians il·lustres.

El col·leccionista d'estampes.

 

Marià Fortuny i Marsal, 1863, El col·leccionista d'estampes I.

- Senyor, està fent vostè un treball magnífic. Fabulós!

- Vol dir? Jo encara penso que alguna cosa falla.

- Em penso que cap ull humà no gaire avesat al món de la pintura podria reconèixer que aquest retrat no és l'original.

- Tanmateix, em sembla que és força millorable.

- Bé, com a vostè li sembli. Però pensi que el senyor Von Straussen és al caure, i aquest home no sabria diferenciar un Goya d'un retrat fet pel meu fill.

- Però mai sabem a qui li pot acabar mostrant...

- M'estranyaria molt que aquesta obra la puguin contemplar gaires persones més enllà de la seva dona i les seves filles, que difícilment hagin sentit a parlar mai ni tan sols d'algun artista.

- Bé, en tot cas no em portarà gaire temps fer els quatre retocs que vull fer. En seguida l'aviso perquè se l'emporti.

- Perfecte senyor. Quan hagi acabat faci sonar la campaneta i vindre de seguida. Vol que li prepari un te?

- No, millor que no em distregui i pugui anar per feina. Encara sucaria el pinzell al te.

- Com vulgui. Marxo doncs. Estaré atent a la campaneta.

- Vagi, vagi, no pateixi. Ah, i avisi'm quan arribi el senyor Loras que vull ensenyar-li el nou projecte que tinc entre mans. Coneix vostè Edouard Manet? No? Doncs no pinta malament el francès. Després li mostro algun esbós. Podem fer duros amb aquest...

- D'acord. Fins aviat, doncs.

Aquesta és la meva humil participació als Relats Conjunts del mes de maig.

50 anys junts.

 

Gràcies per fer-ho.

Gràcies per fer-me.

Gràcies per ser-hi.

Us estimo.

Allibereu el David, malparits!!

 

A La Mola amb el David a l'esquerra de la imatge.

Els mossos van detenir abans-d'ahir al vespre el matadeperenc, i minyó de Terrassa, David Vallhonrat, i després de passar pels jutjats de Terrassa l'han empresonat a la presó de Brians 1.

El David es va negar a participar de la farsa judicial que va jutjar (i absoldre) els 13 activistes dels CDR que es van encadenar davant del TSJC a Barcelona el febrer del 2018 després que es conegués la sentència condemnatòria dels polítics catalans que encara són a presó.

La repressió i les ansies de revenja de la justícia espanyola envers el moviment independentista no tenen aturador (bé, sí en tenen, es diu independència), i el cas del David és una nova mostra.

Ens volen atemorits, quiets i callats. I el cert és que se'n surten prou bé els malparits... Odi etern.

Tombant per la Catalunya vella (paisatges).

 

Prat amb flors de colza al Lluçanès, entre Sant Agustí de Lluçanès i Perafita.

He estat tres dies tombant amb la furgoneta i la bicicleta per la zona del Berguedà-Ripollès-Osona, i em sembla que han quedat unes fotos de puta mare. No sé què us sembla a vosaltres?? Cal dir que els núvols han col·laborat amb el fotògraf...

Posaré títol a les fotografies en breu. De moment, per si voleu encertar algun dels indrets on he fet les fotos, podeu jugar... ;-)  (us informo que estan penjades en ordre invers al recorregut que he fet).

Carretera d'Alpens a Borredà.

Vista panoràmica de Santa Maria de Besora.

Horts a Ripoll.

Vista panoràmica des de l'ermita de Santa Maria de Matamala (entre Borredà i Les Llosses).

Ermita de Sant Climent de la Torre de Foix (entre Guardiola de Berguedà i Sant Corneli).

El Pedraforca des de Vallcebre.

Centre d'interpretació de Dinosaures de Fumanya.

Vista panoràmica de la central tèrmica de Cercs i l'embassament de La Baells.

El "temazo" del dimecres. Bob Marley - "Stir it up".

 

Ahir es van complir 40 anys de la mort del rei del reggae, el jamaicà Bob Marley. Aquest tema el va publicar l'any 1973 dins de l'àlbum "Catch a fire" amb la banda The Wailers. Riffs hipnòtics de guitarra i melodia una mica gospeliana per a un dels temes més destacats i reconeguts del malaguanyat artista.

Tornant a pecar.

 

Els que em coneixen, saben que una de les meves principals aficions és menjar i beure. I portava no sé ja quants mesos sense poder anar a sopar de tapes, una de les meves tradicions favorites a Terrassa, ciutat amb un bon grapat de bons llocs per menjar aquest tipus de plats per compartir. Finalment ahir, vaig quedar amb un parell de col·legues per anar a un dels llocs que més ens agraden a Terrassa i on ja ens coneixen de fa anys. Vam fer una d'albergínies amb mel, uns pinxos de porc-senglar, les braves, seitons en vinagre, i una de xocos per acabar d'arrodonir. Tot ben regat amb un parell de cervesetes. Ja començo a patir per la figura...