Senyoretes i homenots. Carnaval de Torelló.

 

La passarel·la vista des del darrera.

 

 

El passat divendres vaig pujar amb una colla d'amics a Torelló, per veure i viure per segona vegada en ma vida la festa de les senyoretes i homenots, que se celebra el divendres de carnaval d'aquesta ciutat osonenca. El fet que ajornessin la celebració del carnaval un mes va fer que la jornada no fos tan freda i que més d'un(a) pogués lluir les carns sota dels vestits.

A la plaça del poble instal·len una gran passarel·la per on desfilen tot de comparses amb nois disfressats de dona i noies disfressades d'home. Cal dir que el nivell alcohòlic dels participants acostuma a ser força elevat ja que la gran majoria han arribat a la plaça després d'una rua pels carrers del poble amb música, i és clar, molt d'alcohol.

El cert és que la imatge a l'arribar és força impactant si arribes cap al tard ja que la gent va força animada i tu encara no t'has posat a to. Tanmateix, no ens va costar gaire animar-nos veien desfilar la gent, i en acabat amb el concert del grup local de versions "Bandi-dos".

Com a anècdota de la jornada, vaig perdre el mòbil per uns instants, després de fer el "kapullo" amb la comparsa guanyadora de la desfilada, cantant el campions i botant amb ells com un energúmen. Duia el mòbil a la butxaca dels pantalons i va saltar sense que me n'adonés. Tanmateix em vaig adonar al cap de res quan vaig anar cap al WC químics per pixar i vaig posar les mans a les butxaques. Vaig entrar en cert pànic per uns moments. Vaig anar ràpidament al lloc on havia estat saltant com un "jilipolles" mirant pel terra i els rostres de la gent a veure si els meus ulls implorants connectaven amb alguna bona persona que l'hagués recollit del terra. També vaig dirigir-me a un mosso que atenia algun cadàver a prop dels lavabos per preguntar-li com ho podia fer si a ells els arribava el mòbil, i em va dir que si fos així, ells el deixarien a les dependències de la policia local.

Finalment, vam tenir la pensada de trucar al meu número des del mòbil d'una amiga, i van contestar ràpidament. Una bona noia, de la que ja ens havíem fixat, i rigut, a l'arribar a la plaça per la seva original disfressa de paleta (amb mocador al cap, barba i patilles llargues) va aparèixer amb el mòbil a la mà, i en aquell moment em va fer l'home més feliç de Torelló. Em sembla que si m'hagués demanat matrimoni, hauria acceptat (i això que sóc anti).

ERC, Junts, PSC i Comuns es posen d'acord per acabar amb la immersió en català als centres educatius.

 

Ahir, coincidint amb una gran manifestació a Barcelona, i en altres ciutats catalanes, contra la sentència del TS d'imposar un 25% de castellà als centres educatius catalans, membres del govern i altres diputats parlamentaris es van fer aquesta fotografia (ara invertida per la vergonya que donen) com a mostra de suport a les manifestacions i a la vaga de la comunitat educativa contra aquesta sentència i contra la inacció d'aquest govern.

Doncs avui s'ha sapigut la notícia que ERC, Junts, PSC i Comuns han arribat a un acord per petar-se la llei d'immersió lingüística a l'educació, que té prop de 40 anys, per fer una nova llei que doni llibertat als centres educatius per decidir els percentatges de cada llengua amb el que educaran els seus alumnes. És a dir, que si una escola decideix fer tan sols un 25% en castellà pel que sigui, podrà fer-ho. Traspassen la responsabilitat de l'aprenentatge o no de la llengua catalana als docents, en comptes de blindar la llengua amb lleis que és el que hi havia fins ara.

La veritat és que el nivell de submissió d'aquest govern amb l'estat espanyol és tan bèstia que ja no saps quina nova baixada de pantalons ens espera. Ara la llengua, després els Jocs Olímpics, i més endavant vés tu a saber. Lamentable. Indignant.

Espero que els votants independentistes que van votar els partits que ara ens governen s'ho pensin una mica millor la propera vegada.

El "temasu" del dimecres. Cesk Freixas - "No amaguis la llengua".

 

Defensem la llengua!

Lluitem pel català! 

No amaguem la llengua!

#Vaga23M 

#vagaperlallengua

Escola catalana en català!!

 

Demà la comunitat educativa torna a sortir als carrers per protestar contra les imposicions en matèria lingüística, dins l'àmbit educatiu, de l'estat espanyol i el conformisme dels nostres governants, que han acatat com a servils i dòcils dirigents de l'Autonomia la sentència del TS espanyol, que imposa una quota d'un 25% en castellà a tots els centres.

La vaga la convoquen els sindicats d'arrel catalana (COS, Intersindical, Ustec, i el sindicat d'estudiants dels Països Catalans, el SEPC). Als sindicats d'ànima espanyola (CCOO, UGT i CGT) aquesta vaga els fa una mica de nosa.

Al Bernabéu ja tenen el bany fet (0-4).

 

Partit per recordar el d'ahir del Barça al Santiago Bernabéu corresponent a la 29a jornada de lliga (0-4). Un bany en tota regla amb un resultat final curt per al Barça si tenim en compte totes les ocasions de les què va disposar. El domini del joc era per moments insultant, amb els jugadors del Madrid corrent amunt i avall sense cap possibilitat de recuperar la pilota. I les ocasions del Barça se succeïen davant la incredulitat, i indignació per moments, del públic local, que no va tenir ni l'oportunitat d'animar-se amb algun golet, o amb la creació de jugades de perill real. 

La veritat és que el Barça ja començava a donar mostres de recuperació en el darrer mes, amb una bona ratxa de victòries, i recuperant una mica aquell estil que l'ha fet gran en el darrer quart de segle, amb domini de la pilota, pressió defensiva alta, velocitat de circulació, i varietat de recursos ofensius. La no dependència d'un jugador com Messi combinada amb l'aparició de nous referents ofensius de gran qualitat com Ferran, Aubameyang, Adama, o el propi Dembélè, donen moltes possibilitats en atac i més problemes a les defenses rivals.

És una llàstima que la reacció de l'equip hagi arribat a aquestes alçades de lliga quan resten tan sols 9 jornades (10 per al Barça que té un partit menys). La diferència amb el Madrid és prou gran com per no fer-se il·lusions, tot i que ja he sentit alguns amics animats amb les escasses probabilitats. En fi, com a mínim veig que la cosa va cap a amunt, i que enguany, quan la cosa pintava fatal, s'ha acabant aixecant el vol de la mà de Xavi Hernàndez, i estem a pocs partits de poder endur-nos un títol que encara ens manca a les vitrines, la Europa League. .

Maten un altre ciclista als voltants de Terrassa.

 

Ahir em vaig assabentar a través dels mitjans de la mort d'un ciclista terrassenc de 44 anys a causa d'una topada entre dos vehicles a la carretera de Castellar. De resultes de l'accident també va quedar ferit crític un segon ciclista i un tercer va ser traslladat a l'hospital amb ferides no tan greus.

Resulta que un dels conductors implicats va donar positiu en el control de drogues. Un altre cas de mort d'un ciclista a conseqüència de la irresponsabilitat humana. I en van molts. Masses. 

Aquestes notícies sempre em deixen trasbalsat, ja que sempre imagino que podria haver estat jo la víctima. I en aquest cas es tracta d'un ciclista d'edat molt similar a la meva. De fet, és una carretera que intento evitar al màxim per la seva perillositat i sinistralitat, tot i que de tant en tant hi passo.

S'apropa la temporada de ciclisme en carretera, i notícies tan dolentes com aquesta et fan agafar certa por.

Absolta una amiga.

 

Han passat gairebé tres anys (juny 2019) des que van denunciar una mestra, amiga personal, de Terrassa, i es va organitzar una campanya mediàtica en contra seva per part de l'espanyolisme ultra que cercava vendre una imatge d'uns docents catalans carregats d'odi contra Espanya i contra tot el que aquest país representa. I és per això que es van agafar al no cas de la nena de Terrassa com abans ho havien fet amb el cas dels alumnes fills de guàrdies civils a Sant Andreu de la Barca que presumptament havien patit l'ira dels seus malvats professors després de l'1O.

És tan fàcil denunciar, i tan difícil reparar el mal fet. M'agradaria saber, i espero que algun dia ho arribem a esbrinar, qui hi havia darrera la campanya d'assetjament a la mestra. Qui va posar diners perquè la família tirés endavant amb la denuncia jurídica. Quants calés devien donar-los perquè acabessin denunciant la mestra de la seva filla amb qui mai havia tingut cap problema.

Ara s'ha demostrat que tot va ser un invent i que la mestra mai va actuar com molts mitjans van donar per fet. Repararan el mal causat? Explicaran que allò que van escampar als quatre vents era pura invenció? Demanaran disculpes per haver acusat sense proves? Faran comunicats reconeixent que es van equivocar i que van acusar falsament? Segur que no. Formen part d'aquest estat podrit i catalanòfob.