Al festival Pintor Rock, de fa dos caps de setmana, vaig descobrir aquest grup de punk-rock suec, del que havia sentit a parlar però que mai m'havia interessat. El cert és que el directe d'aquests quatre músics és molt potent, i l'actitud frenètica i desbordant d'energia de la cantant transmet molta canya. Un tema del disc homònim de l'any 2018, d'un grup que s'ha acostumat a trepitjar terres catalanes de tant en tant.
Cap de setmana sense concert, però amb bona teca. Dissabte celebraven la Fira del Bolet al barri de Sant Pere de Terrassa i vaig viure una jornada sociogastronòmica de primer ordre. Vermutet amb cava i algun tastet de les paradetes de la fira, i en acabat un bon dinar a base de navalles i musclos a la llauna, i pintxos de pollastre i verdures. I com no, castanyes i ratafia per rematar-ho! Ah! i amb immillorable companyia!
 |
| Dàcars, el pastisset terrassenc per excel·lència. |
 |
| Molta animació a la porta del Mercat del Triomf. |
Sóc un melòman una mica desgraciat. Ahir havia d'anar a Barcelona a veure el concert dels francesos Dub Inc, pels que feia prop d'un any que havia comprat l'entrada anticipada. I ahir mateix, cap a la tarda em vaig assabentar que el concert s'havia suspès per la indisposició d'algun integrant de la banda. I ahir també van informar que el concert del proper dissabte, a la mateixa sala, del músic serbi Emir Kusturica també s'havia cancel·lat, sense més explicacions... Cal recordar que ja s'havia cancel·lat el concert que havia de fer al Palau de la Música al mes de març per, segons va transcendir, les posicions properes als russos de l'artista. Vaja, que ja són dos cops que em quedo amb les ganes, i no per culpa de la Covid aquesta vegada. No recordo cap ocasió anterior on m'haguessin cancel·lat dos concerts tan seguits. Concerts me n'han cancel·lat uns quants en la meva vida, però així tan seguits, diria que és la primera vegada. I espero que la darrera. Amb les ganes que tenia...
Fa breus instants, les xarxes socials han bullit amb l'anunci a través d'un vídeo, de la retirada dels camps de futbol de Gerard Piqué aquest proper dissabte. Per sorpresa, tal i com li agrada a ell, ha decidit posar punt i final abans que acabi la present temporada a una trajectòria plena d'èxits, de títols, i de moments inoblidables dins del terreny de joc (com oblidar el sisè gol al Bernabéu celebrat mostrant la samarreta ben estirada al públic de l'estadi).
Se'n va un dels defenses centrals més destacats de la història del club. Un referent a dins i a fora del camp. Un jugador que no ha deixat mai indiferent a ningú. Que es feia estimar i/o odiar a parts iguals. Un dels nostres. Fins sempre Gerard!
Un dels grans temes d'un dels més grans de la història del reggae, el jamaicà Toots amb els Maytals.
"46 was my number" ja que avui en tinc un més! Hehe. Ens fem grans. Molt ràpid. Massa.
 |
| Un moment de l'actuació dels Bad Manners del dissabte. |
Aquest cap de setmana he baixat fins al Morell per veure uns quants grups en directe a la VIIIa i darrera (primera per a mi) edició del Pintor Rock. Aprofitant el pont de Tots Sants, i amb l'esquer d'un grapat de grups interessants (principalment els anglesos Bad Manners, però també els reapareguts Agua Bendita, els Boicot, els suecs The Baboon Show que encara no havia vist mai en directe i no em van defraudar, etc., etc.), i també per fer una mica el turista (cultural i gastronòmic) per la zona del Camp de Tarragona (vaig fer el triangle Valls-TGN-Reus).
Ja no sé quan temps feia que no estava tres dies seguits de festa (moderada eh, res d'anar a dormir a les mil). Afortunadament, el públic és força heterogeni i hi ha de ben jovenets però també veterans de guerra com jo, així que no em sentia pas un senyor gran entre joves. Aquest cop, a diferència d'altres festivals on havia anat de més jove, ho he fet amb la comoditat del llit de la furgoneta i no pas amb la màrfega al terra de la tenda de campanya. Coses de fer-se gran.
Avui a l'escola hem celebrat la tradicional festa de la castanyada, fent panellets, i menjant castanyes, en màniga curta. Temperatura propera als 28º a primeres hores de la tarda i sol que escalfava a base de bé. Enguany m'ha tocat anar a per les castanyes a la tradicional parada de les castanyeres de la Rambla, i pensava si no haurien de pensar a oferir gelat de castanyes en el futur...
Doncs au, bona castanyada en màniga curta a tothom!
