Drama terrassenc: El "Gavatxons" tancat!!

 

Ahir molts terrassencs es van emportar una desagradable sorpresa quan van fer la seva habitual visita als frankfurts de Casa Vallès (el Gavatxons i el del Portal de Sant Roc) i es van trobar la persiana baixada i un cartellet dels responsables de l'establiment que anunciava que degut a la manca de subministrament es veien obligats a tancar temporalment. Un drama.

Esperem pel bé de la societat terrassenca que aquest tancament no s'allargui gaire. D'altra manera la gent podria començar a posar-se tensa i arribar a produir-se revoltes populars i aldarulls. Als terrassencs ens poden putjar molt i de moltes maneres. Ens poden treure la cocapitalitat de la comarca, però gaires dies de tancament dels nostres frankfurts favorits poden posar fi a aquesta pau social actual. Aviso.

Campanyes que foten vergonya i fàstic.

 

Em sembla el súmmum de la indecència i el cinisme que el Real Madrid es vulgui erigir com a gran baluard de l'antiracisme, i que ho faci en la figura d'un provocador i un mal perdedor com Vinicius Jr. Han engegat la seva campanya mediàtica que ja els ha servit perquè la pírrica sanció (un partit) que el Comitè de Competició havia imposat al davanter brasiler després de colpejar un rival amb el braç a la cara, quedés en no res, i que en canvi sí que s'apliqués un càstig als àrbitres que van xiular aquell partit (des del terreny de joc i al VAR).

Són l'equip del règim i fan i desfan al seu antull. Han estat, són i seran, pura màfia (Florentino el cap principal) i tenen total impunitat. I a sobre se'ns presenten com a defensors de valors ètics. Quin fàstic!!

El "temassu" del dimecres. Fito y Fitipaldis - "Soldadito marinero".

 

El músic basc Fito Cabrales va muntar els Fito y Fitipaldis l'any 1998, en fa 25, després de dissoldre l'anterior banda, d'estil punk-rock, Platero y tu. L'any 2003 publicava l'àlbum "Lo más lejos a tu lado" on destacava aquest Soldadito marinero, un dels temes més populars de l'artista. Avui és un bon dia per escoltar-lo i començar a celebrar.

Xavi: un dels notres!

 

 

Ahir el Barça va celebrar el títol de lliga guanyat el passat cap de setmana al camp de l'Espanyol, després del partit contra la Reial Societat que va començar amb passadís i va acabar amb intranscendent tot i que emprenyadora derrota (1-2). Va haver entrega del trofeu de lliga al capità, Sergi Busquets, que ja ha anunciat que s'acomiada enguany, volta d'honor dels jugadors per mostrar el trofeu al públic, i parlaments finals. A destacar la clucada d'ullet de Xavi cap al President Laporta ("que no estamos tan mal") i cap Johan Cruyff ("gallina de piel"). En acabat els jugadors van mantejar Xavi al mig del terreny de joc.

Espero que aquesta lliga, i la supercopa a l'inici de la temporada, siguin l'inici d'un cicle triomfant blaugrana. Tinc la sensació que Xavi pot esdevenir el nou Guardiola a la banqueta. Per coneixements, per carisma, per implicació amb el club, per la capacitat de lideratge... És cert que els bons entrenadors necessiten bons jugadors per guanyar títols, i en aquest sentit trobo que al Barça li manca encara una mica de qualitat per poder arribar als nivells d'excel·lència de temps passats. Anem pel bon camí.

Nova decepció europea al bàsquet.

 

Per tercer any consecutiu el Barça de bàsquet no ha pogut guanyar la Final a 4 de l'Eurolliga. Enguany, igual que la temporada anterior, ha estat l'etern enemic, el Real Madrid, qui l'ha apartat del camí vencent-lo a la semifinal. Un partit que havia començat de forma espectacular per als blaugranes arribant a tenir un avantatge de 10 punts, i arribant a la mitja part amb avantatge, però que en el tercer quart van començar els nervis i el desencert, i ja no van saber capgirar la situació arribant al final 12 punts per sota. Quina impotència. Quina incapacitat de sobreposar-se i quina impotència veient com cap dels llançaments que es feien l'encertaven. En canvi els blancs, amb la mentalitat guanyadora els sortia tot. Res, una nova decepció de l'equip de bàsquet blaugrana i ja en van masses. Potser caldrà fer una revolució a la plantilla.

El "temassu" del dimecres. Pep Gimeno "Botifarra" - "L'u d'Aielo".

 

Una de les meves cançons favorites del Botifarra és aquesta "L'u d'Aielo", inclosa a l'àlbum "Si em pose a cantar cançons" de l'any 2006. Una cançó popular que va interpretar el passat divendres al CAT (Centre Artesà Tradicionàrius) de Gràcia, com ja va fer l'any 2010 (com podeu comprovar en el vídeo). Aquest passat divendres el Pep presentava el seu darrer disc "Ja ve l'aire", amb la sala plena com de costum quan ve el cantaor de Xàtiva. Un dels més grans!

Campions!! Una lliga més.

 

El Barça es va proclamar ahir campió de lliga a falta de 4 jornades per al final, després de vèncer l'Espanyol a domicili (2-4), en un partit que va resultar més còmode de l'esperat, i que va acabar amb una lamentable invasió de camp per part dels aficionats ultres de l'Espanyol, que no van portar gens bé la humiliació esportiva del seu màxim rival, i van voler enfrontar-se als jugadors blaugranes quan celebraven el títol al mig del camp fent una rotllana.

Feia 3 temporades que el Barça no guanyava aquest títol. El títol de la regularitat on (gairebé) sempre guanya el millor. I enguany el Barça ha estat el millor. El més sòlid en defensa, i el més encertat en atac. Sense oferir el joc vistós que ens havia ofert anys enrere, però un Barça en creixement i en construcció amb una plantilla molt jove, que promet moltes alegries en el futur.

Visca el Barça i visca Catalunya!!