El temassu del dimecres. Out Of Control Army (amb Carmen d'Skaparàpid) - "Global Ska",

 

El passat divendres vaig anar al concert de celebració dels 30 anys dels valencians Skaparapid. Una de les bandes més veteranes de l'escena skatal·lítica dels Països Catalans, que a casa nostra són força underground, però que a alguns països de latinoamèrica fan concerts amb milers d'espectadors. 

Amb els Skaparapid a més, m'uneix una relació especial perquè els vaig portar a Terrassa per als Minyons l'any 2000, i vaig fer amistat amb alguns dels membres de la banda, encara actius.

El divendres a la sala Salamandra de l'Hospitalet van estar acompanyats pels amics mexicans d'Out Of Control Army, una banda molt potent que espero tornar a veure algun dia. També van tenir les col·laboracions especials de dos música de llarga trajectòria com l'Àlex d'Inadaptats, i el Juantxo "Skalari", cantant dels ja desapareguts Skalariak, que van sortir a cantar un tema cadascun.

Nit de festa, de record, i de descoberta. Una gran nit.

24 anys d'un enamorament.

 

Avui es compleixen 24 anys exactes del dia que vaig enamorar-me del rugbi. Per aquelles dates em trobava vivint i treballant a Dublin (Irlanda), i es va produir l'agradable coincidència que per aquelles dates se celebrés la 4a edició del Mundial de Rugbi (1999), coorganitzat per les nacions històriques del torneig de les 5 Nacions (França, Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda). Actualment és molt difícil, per no dir impossible, aconseguir entrades per als partits del mundial, però aleshores no em va costar gaire aconseguir entrades, unes setmanes abans, a una botiga del popular i cèntric Grafton Street.

Vaig poder aconseguir entrades per al partit més interessant de la fase de grups al grup E entre els amfitrions Irlanda i la potent (i a la llarga vencedora del torneig) Austràlia, i per als quarts de final al mateix estadi, l'històric Lansdowne Road, entre França (subcampiona) i Argentina.

Amb el pas dels anys, miro enrere i em sento un gran afortunat per haver pogut viure en directe un dels esdeveniments esportius més seguits del món. Avui dia em resultaria força més complicat poder presenciar partits com els que vaig poder presenciar aleshores. Per preu, per la demanda d'entrades, per la logística per anar al lloc on se celebra el mundial... Tanmateix, no descarto tornar a presenciar un mundial en directe. És un objectiu que em plantejo de cara al futur.

Per Tots Sants castanyes, i pel Roser també.

 

Declaro inaugurada la temporada de castanyes i moscatell (no es pot entendre les unes sense l'altre ni l'altre sense les unes), aquesta bonica tradició gastronòmica que antigament es feia quan començava a fer fred, però que avui dia es fa en màniga curta. Tanmateix, com que les castanyes m'encanten i l'altre dia les vaig veure al súper, vaig decidir encetar temporada. Un quilet de castanyes fetes al forn que reescalfo al microones cada cop que me'n menjo unes quantes. La castanya sempre calenta!!

Atac de Hamas a Israel.

 

Ahir el grup polític-militar de la franja de Gaza, Hamas, va llençar un contundent atac per sorpresa a territori ocupat per Israel, amb desenes de morts i imatges esfereïdores de linxaments públics i caceres de jueus. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va aparèixer als mitjans afirmant que estaven en estat de guerra i prometent venjança.

No deixa de sorprendre l'èxit de l'acció palestina, tenint en compte que Israel és potser el país més protegit del món i que tenen, segurament, els millors serveis d'intel·ligència del planeta. No descarto res en aquest conflicte, ni tan sols la possibilitat que a Israel li interessi aquest moviment palestí per justificar una resposta molt contundent per acabar amb l'amenaça contínua.

Sense ànim de justificar les matances i la crueltat dels atacs, no em puc estar de recordar que l'estat israelià porta més de 60 anys atacant, torturant, humiliant els palestins i ocupant territori d'aquests per ampliar el seu, davant de la inactivitat de la comunitat internacional. I és clar, entenc perfectament que la ràbia, la sed de revenja i l'ira de molts palestins es manifesti com ho ha fet ara.

Preus poc populars.

 

Avui dissabte se celebrava al carrer del Camí Fondo la 5à mosta de vins i tapes d'aquest cèntric carrer terrassenc. Ho he sabut perquè m'ho ha fet saber una amiga a través d'un grup de whatsapp. No hi he anat cap any, i suposo que no m'hi veuran mai mentre continuïn amb els preus actuals: 15 euros per 4 consumicions (ja sigui vi o tapa), és a dir, gairebé 4 euros per consumició. Suposo que cerquen un tipus de públic selecte i de poder adquisitiu alt, perquè d'altra manera podrien fer preus populars i cobrar no més de 2'5 euros per consumició. Segurament també tindrien benefici i podrien atreure i donar a conèixer a més gent els locals d'aquest carrer.

Prefereixo gastar-me els 15 euros en un menú, o comprar-me tres o quatre ampolles de vi, que els trobes de ben bons per aquest pressupost.

Dia mundial del docent (recomanació gràfica).

 

En aquest dia tan poc assenyalat, us comparteixo, especialment als pares, aquesta vinyeta de Forges que retrata una realitat cada cop més estesa: la manca de límits i d'atenció que pateixen moltes criatures.

El temassu del dimecres. Boom Boom Fighters & Cookah P. - "Passadís de ballar".

 

Els Boom Boom Fighters & Cookah P és una banda sorgida l'any 2021 a cavall de Girona i Mataró. El seu àlbum de debut, de títol "Family Things" és del mateix any, i ens presenta uns temes amb sons entre el roots reggae i el dancehall, el rap o el dub. 

Aquest passat diumenge van ser a Terrassa amb motiu de la diada de La Nova Atenes organitzada pels Minyons. Bon ritme per fer ballaruga i rapejar una mica. I en català!