Colpit quan ahir un albanès em va explicar que el seu pare era un entre el prop de 20.000 albanesos que van segrestar aquest vaixell, l'agost del 1991, per anar a Itàlia.
L'any 1985 moria el dictador Enver Hoxha, i va començar una lenta transició cap a la democràcia que es consolidaria l'any 1992 amb les primeres eleccions democràtiques. Entre una cosa i l'altra el país va passar una profunda crisi amb escassetat de béns de primera necessitat, i això va provocar que milers d'albanesos decidissin anar a buscar-se la vida a un altre lloc.
I per què Itàlia? En primer lloc per la proximitat entre els dos països, separats per unes desenes de quilòmetres (de la costa est italiana a l'oest albanesa). En segon lloc, perquè molts albanesos va descobrir Itàlia a través dels anuncis promocionals per al turisme de la tele italiana que veien a les seves cases (durant la dictadura les televisions estrangeres eren prohibides).
Així doncs arribem al dia que milers d'albanesos es presenten al port de Durres per segrestar un vaixell i ho fan amb un vaixell de càrrega que acabava d'arribar de Cuba amb sucre.
Davant l'allau de gent, i forçat a fer-ho, el capità del Vaixell va posar rumb a la costa italiana. Després de gairebé dos dies navegant, i la prohibició de les autoritats de Brindisi per atracar, van fer-ho finalment a Bari, on els ciutadans albanesos serien conduïts fins a un estadi de futbol en desús.
Les autoritats italianes van fer tot el possible per retornar els albanesos al seu país, i amb un bon grapat ho van aconseguir, però molts altres van poder escapar (davant la passivitat/complicitat policial) i quedar-se al país.
De fet, en l'actualitat es calcula que a Itàlia hi viuen prop d'1 milió d'albanesos.
Hi ha més albanesos fora del país que al propi país (uns 2'7 M a Albània i uns quants més repartits pel món. Les principals comunitats albaneses, a banda d'Itàlia, es troben a Grècia, Macedònia del Nord, Alemanya, Suïssa, Anglaterra...)
Ah, i els kosovars que també són albanesos (1'8 M).
