Retallen pressupostos educatius i millora el nivell de competència dels alumnes? A qui volen enganyar?

 

Fa uns dies han aparegut els resultats de les proves de competències bàsiques que s'han fet aquest any als alumnes de sisè de primària de les escoles catalanes, i se n'extreu que els alumnes han millorat en català, castellà i matemàtiques, però han retrocedit en anglès. Amb aquests resultats la Conselleria d'Educació es penja la medalla de la millora educativa en un temps de retallades pressupostàries i de forta contestació del món educatiu contra les mesures estalviadores de la Consellera Rigau.

És, com a mínim, curiós, que el Departament d'Ensenyament hagi aconseguit que els alumnes millorin els resultats en les proves de competències en una època de forta desinversió en el sector educatiu. Cal recordar que aquesta Consellera va acabar amb la sisena hora a les escoles públiques de primària que havia posat en marxa l'anterior govern tripartit. També aquesta Consellera ha retallat places de mestres, ha augmentat els ratis d'alumnes per aula, i ha augmentat les hores lectives dels docents.

Quin és el secret de l'èxit? Molt senzill. Si vols que els resultats de les proves millorin, baixa el nivell de les proves. Tan fàcil com això. I si en les properes proves els interessa que els alumnes continuïn progressant, baixant una mica més el nivell de les proves segur que ho aconseguiran, i així l'opinió pública es pensarà que les retallades pressupostàries aplicades no tenen relació directa amb el rendiment acadèmic dels alumnes.

Segur que els professors dels primers cicles de l'educació secundària (ESO) estaran fregant-se les mans davant de l'arribada de nous alumnes més ben preparats que en cursos anteriors. A partir del proper curs ja podran apujar el nivell de les classes, ja que els resultats de les proves de competències bàsiques a sisè evidencien que rebran a uns alumnes més ben preparats que els dels cursos precedents...

Política i/o dignitat.

Antoni Pastor, alcalde de Manacor

Fa temps que penso que fer política des d'un govern i ser digne són dues coses antagòniques. Ho demostren dia a dia els nostres representants polítics que quan arriben a assolir certes quotes de poder es passen per l'engonal principis i ideologies, i comencen a pensar en interessos personals i conveniències particulars. És el cas de molts polítics que quan no estan al poder defensen de manera vehement unes idees, però que quan arriben al poder reneguen de moltes de les coses que amb anterioritat proclamaven.

No deixa de ser curiós el cas de l'alcalde de la ciutat illenca de Manacor, Antoni Pastor, del PP per més inri, que s'ha plantat davant dels seus capitosts i ha trencat la disciplina de vot del seu partit al parlament balear contra la proposta de llei del govern del president Bauzà per deixar de considerar el català com a requisit i ser considerat solament com un mèrit per a poder optar a un càrrec dins de la funció pública. 

Aquest alcalde popular ha donat un exemple de dignitat política que ha sorprès a l'opinió pública, precisament, pel baix nivell de dignitat que té la nostra classe política. El sistema de partits polítics molt tancats i hegemònics que constitueix el mapa polític d'aquest estat facilita el clientelisme, el servilisme i la baixada de pantalons sistemàtica davant la por a perdre poder o a ser marginat dins del partit. Si vols progressar i aspirar a majors quotes de poder has de ser persona de pocs principis, o com a mínim saber conviure contradient aquests principis quan convingui.

Sembla clar que necessitem una revolució més aviat que tard. El que encara no sabem quin tipus de revolució imitar... jo aposto per la francesa, amb guillotines i abolició de la monarquia.

El "temazo" del dimecres. Fontella Bass -"Rescue me"

Per què li diuen amor quan volen dir sexe? Per què en diuen crèdit a la banca quan és un rescat al país amb tots els ets i uts?

Ja ho va predir la bona de la Fontella Bass quan demanava que la rescatessin a ritme de soul al ja llunyà 1965. Tot torna, fins i tot el PP. ;-(

Del cel a l'infern en dotze hores.

Ahir diumenge vaig tenir una d'aquelles jornades que espero en candeletes cada any per dues raons principals. En primer lloc perquè l'actuació castellera de Cornellà és una de les cites del calendari casteller més atractives i tradicionals, i per altra banda, i en segon lloc, perquè des de fa quatre o cinc anys ens desplacem un bon grapat de Minyons, en l'autocar o en cotxe, a la festa de La Patum de Berga. Després de prop de quinze anys anant-hi ininterrompudament, l'any passat vaig faltar a la cita per primera vegada, i aquest any hi he tornat carregat d'il·lusió i amb les ganes de celebrar la magnífica actuació castellera del migdia.

A la plaça de l'ajuntament de Cornellà enguany no ens hem trobat amb els verds de Vilafranca com era habitual en els darrers anys. Potser per aquest motiu l'actuació ha estat més relaxada i distesa, amb bona col·laboració entre les colles (els amfitrions i els Castellers de Sants) i resultats satisfactoris per tothom. Per la nostra banda, hem fet un passet més endavant i hem pogut estrenar el primer castell de nou pisos, el 3de9 amb folre a segona ronda. Hem obert amb un parat 2d8 amb folre i hem acabat amb un mogudet 5d8 mal quadrat d'inici, i el tradicional vano de 5 (per cert, no entenc perquè els pilars del vano els han de fer sempre la mateixa gent... i que consti que personalment no tinc cap mena d'interès en fer pilars de comiat, però segur que hi hauria molta gent super-mega contenta si li deixessin fer de segon en un pilar de 4).

Vull destacar també la meritòria actuació dels locals, els Castellers de Cornellà, que després de més de vint anys ininterromputs de castells, i d'una petita davallada en les darreres temporades, sembla que tornen a agafar embranzida, i ahir van poder descarregar uns ben plantats 3 i 4 de 7 amb l'agulla, i un 4de7. Si el que hem fet i fem els Minyons té merit, el que fan els Castellers de Cornellà i molts dels seus castellers històrics en actiu i al peu del canó des de fa més de vint anys, no té paraules. Xapó i gràcies per convidar-nos!

Pel que fa a la celebració vespertina, enguany em va tocar organitzar l'autocar patumaire a la colla, i sortíem sense incidències a les 18:45 de l'estació d'autobusos de Terrassa trenta-i-pico minyons amb ganes de gresca. El ritual es va anar complint a la perfecció: arribada a Berga i foto de grup a les escales del davant de la parada d'autobusos, primeres cerveses i alguna cosa per omplir l'estómac als bars i paradetes del passeig, i anada cap a la plaça per veure començar el xou cap allà les 21:30. Enguany hi havia més castellers que mai de totes les colles. Sense anar més lluny, també els Capgrossos de Mataró i els Castellers de Sants havien organitzat un autocar pels seus castellers. Però també em vaig trobar castellers de Valls, Salt, Mallorca, Súria, Manresa, Vilafranca, Sabadell... Potser li podria preguntar a l'Epi de la meva colla què ho deu fer que la majoria dels assistents fossin persones que han crescut en un ambient (entorn familiar, amistats...) afavoridor de la seva incorporació a les expressions nacionals de la cultura... ;-)

Com en d'altres anys, enguany vaig anar a Berga amb l'intenció de no participar en cap dels dos Salts de Plens que es realitzen, però com en d'altres ocasions, no vaig poder resistir-me ni al primer ni al segon, tot i que només al segon vaig entrar al bell mig de la plaça de Sant Pere, la qual cosa em va servir perquè un ple em socarrimés part de la jaqueta de la Colla Vella (ai quan s'enteri la meva cunyada) que portava, la samarreta de la diada dels gàngsters dels Minyons, i part de la pell de la meva esquena. Això em passa per no ser previsor, i no enrecordar-me que després de tres o quatre cerveses es perd la noció del ridícul, de la por i del valor de les coses (roba).

La festa va acabar amb els tradicionals i extasiants Tirabols cap allà les 3 de la matinada, amb totes les figures i balls a la plaça, i la majoria dels Minyons encara en peu i amb energies per fer els últims salts. En acabat, ens vam tornar a trobar tots a la parada del bus de Berga per tornar cap a Terrassa enmig del silenci, de la son i d'alguna que altra intoxicació etílica no greu. Prop de les 5 de la matinada arribàvem a Terrassa i alguns afortunats se n'anaben a dormir sabent que l'endemà podrien descansar fins que els fes mal els ossos d'estar estirats, i d'altres, com un servidor, marxàvem conscients d'haver viscut una jornada impressionant i de que ens esperava un dilluns complicadet.

Amnisties fiscals i inspeccions selectives.

El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques Cristobal Burns.

El govern espanyol ha decidit amnistiar a tots els lladres-estafadors-defraudadors a l'hisenda pública perquè puguin declarar tots els bens mai declarats (immobles, d'activitats econòmiques, de comptes corrents, efectiu, etc.) pagant tan sols un 10% d'impostos. Vaja, que surt a compte defraudar tot el que es pugui durant un temps esperant les amnisties fiscals del govern de torn. Amb aquesta maniobra el govern espera recaptar 25 mil milions d'euros, quantitat amb la que a dures penes podrà rescatar a Bankia que rquereix ajudes al voltant d'aquesta xifra per evitar la fallida, sense que hagin tallat el coll a cap dirigent, ni tan sols ningú s'hagi suïcidat ni res.

Segurament, la major part del diner negre i dels bens no declarats a l'agència tributària que afloraran gràcies a l'amnistia, no provindran majoritàriament de lladres catalans, que també n'hi ha, sinó de lladres de la resta de l'estat. I ho crec, després de conèixer la notícia que Catalunya és la comunitat autònoma amb més inspectors fiscals i la que més paga per compensar l'evasió fiscal estatal. Catalunya compta amb un inspector d'hisenda per cada 563 empreses, mentres que a Madrid en tenen un per cada 607. En total, Catalunya té 260 inspectors més que Madrid (quina manera més intel·ligent de crear ocupació a casa nostra que tenen els governants espanyols). I tenint en compte que a Madrid s'ubiquen la major part de les grans empreses espanyoles, està clar on es concentra la gran bossa de frau fiscal a l'estat espanyol.

Sembla ser que el govern de Madrid (l'enemic del poble català), prefereix escanyar a la petita i mitjana empresa catalana, que no pas a les grans multinacionals de la capital del regne. Aquesta nova injustícia fiscal envers els catalans, és un nou argument per desitjar la independència, un més. Hi ha tants arguments per desitjar la independència que em faig creus que aquesta "necessitat" no sigui compartida per la gran majoria dels catalans que prefereixen continuar sent espanyols a qualsevol preu, o per evitar maldecaps. I ja veieu quin és el preu de ser espanyols, i si en dóna de maldecaps...

I love this game!

Als que no seguiu l'esport d'elit televisat, segurament ahir us devia passar per alt l'emocionant espectacle que va tenir lloc al palau blaugrana, seu de l'equip de basquet del FC Barcelona, amb l'inici de la fase final de la lliga ACB d'aquest esport entre el Barça i el seu etern rival, el Reial Madrid. El partit el va emetre el canal temàtic esportiu de la televisió espanyola, Teledeporte, i és probable que registrés una de les millors audiències de l'any, sobretot cap al final del partit quan es va anar igualant el resultat fins a la victòria ajustada dels locals per tan sols un punt de diferència, i amb una cistella estratosfèrica en el darrer segon del matx, quan semblava que els visitants s'endurien el gat a l'aigua. Millor que un orgasme. El crit que se'm va escapar el devien sentir a tres-cents metres a la rodona.

Curiosament, un jugador brasiler del Barça, que no havia fet una sola cistella en tot el partit, va ser qui va donar la victòria al seu equip amb la seva espectacular acció de darrera hora, amb una cursa de camp a camp elèctrica i un llançament des d'una distància d'uns nou metres que es va colar a la cistella després de picar al taulell enmig del deliri general del públic assistent.

Val a dir que el nombre d'espectadors a la pista blaugrana ha anat minvant en la darrera dècada any rere any com a conseqüència, suposo, de la llarga ombra que suposa l'equip de futbol del mateix club que s'ho menja tot. Titulars als diaris, minuts televisius, patrocinadors, etc., etc. Una llàstima tenint en compte que el Barça de bàsquet compta amb una de les millors plantilles del món i cada any acaben obtenint algun o diversos dels títols en lloc (lligues, eurolligues, copes del rei...).

Ahir es va tornar a fer evident l'espectacularitat i emoció d'aquest esport, i la gran incertesa pel que fa al resultat final fins al darrer segon. Tot i que el Reial Madrid es va mostrar molt superior en moltes fases del joc, i que donava la impressió que s'acabaria imposant amb claredat, el Barça no va llençar la tovallola en cap moment, i amb l'ajut del públic (gràcies en part a algunes decisions arbitrals dubtoses en contra dels culers) van saber reaccionar en els darrers dotze minuts del partit per acabar enduent-se miraculosament la primera victòria de les tres necessàries per guanyar el títol.

Demà divendres tornen a veure's les cares novament al palau, aquest cop amb retransmissió de la primera cadena de TVE. És possible que després d'aquesta sèrie final uns quants infants més decideixin apuntar-se a jugar aquest esport en comptes del futbol que és l'esport preferit de la gran majoria, degut en part, a l'atenció mediàtica que rep.

El "temazo" del dimecres. La Polla Records - "Delincuencia"

Sembla mentida com sonen d'actuals alguns temes de la mítica banda punk basca "La Polla Records". Només cal que escolteu la lletra d'aquesta cançó per adonar-vos de que poc que han canviat les coses en els darrers 30 anys. Aquesta lletra la van composar l'any 1984, i sembla que l'haguessin escrit expressament per aquesta època. Llàstima que la música punk no sigui comercial i es vulgui identificar amb gent marginal i asocial. Aquestes lletres s'haurien de fer escoltar a molts instituts i universitats, en comptes de fer llegir segons quins textos de suposats intel·lectuals.

Liquidar la delincuencia
es una plaga social
una raza despreciable
una raza a exterminar.
Banqueros, unos ladrones sin palanca y de día
políticos estafadores juegan a vivir de ti.

Fabricantes de armamento eso es jeta de cemento
las religiones calmantes y las pandas de uniforme
la droga publicitaria
delito premeditado
Y la estafa inmobiliaria

Delincuencia, delincuencia es la vuestra.
¡Asquerosos!, delincuencia es la vuestra
vosotros haceis la ley.

Explotadores profesionales
delincuencia es todo aquello
que os puede quitar el chollo
que os puede quitar el chollo.