Homenatge a Valls.

Començo la darrera setmana d'escola amb una calor que no es pot aguantar i amb el bon regust de boca del cap de setmana vallenc per les festes de Sant Joan. Ja fa uns quants anys que per Sant Joan baixo al poble de la meva cunyada, i de molts amics castellers de la colla Joves i de la colla Vella. Especialment l'amic Ito que m'acull a casa seva sempre que hi baixo, i no són poques vegades. Mai li podré agrair prou la seva generositat i la seva hospitalitat, i tot i que des de que s'ha tornat a aparellar és més car de veure, sé que sempre hi tindré un bon amic a Valls.

Avui he volgut penjar aquest vídeo d'una actuació del ball de l'Àliga de Valls, per retre homenatge al poble vallenc, i en especial al xiquet que va tenir un accident en el ball final de sortida de completes, el 23 a la nit, quan va relliscar amb alguns papers al terra i va caure ell i la figura a sobre, trencant-se la cama de mala manera. Vaig saber que l'endemà diumenge al matí el van haver d'operar d'urgència i que tindrà per sis mesos de recuperació. Molts ànims!

Pel que fa a la resta d'actes de la festa major, vaig tornar a xalar amb les actuacions castelleres del 23 a la nit i del dia de Sant Joan al migdia. S'hi van poder veure grans i emocionants castells, de vuit i de nou, amb la peculiaritat que dissabte van executar-se a l'antiga, és a dir, simultaniament. En prop de quaranta-cinc minuts ja havien enllestit l'actuació de vigília, i a més, amb la sincronització quasi total entre les dues colles, que iniciaven i acabaven els seus castells quasi a l'hora.

He de dir que el dissabte vaig tornar a tenir el privilegi de veure els castells i els balls dels diversos grups de cultura popular (i l'accident del pobre noi), de bèsties i figures, des del balcó del pis de la meva cunyada a la plaça del Blat, envoltat de familiars, amics i coneguts. I pel que fa a l'actuació castellera del diumenge, vaig poder agafar un bon lloc a l'ombra, darrera de les amigues gralleres de la colla Vella. Així vaig poder saber de primera mà que la Vella havia descartat l'intent de 5d9f degut a la baixa inesperada d'un dels quarts del castell, bomber de professió, al haver estat cridat per apagar un foc a Collserola.

Altres tradicions vinculades a les meves visites a Valls per Sant Joan, les vaig tornar a complir per no perdre el costum. Per exemple, la visita, per partida doble aquest cop (dinar i sopar) al bar "malva", potser el millor bar de tapes dels Països Catalans (relació qualitat-quantitat-preu); l'excursió a la platja a Tarragona on, casualitats de la vida, ens vam trobar amb dues companyes minyones només trepitjar la sorra, la Cate i la Cèlia; la visita al local de la Vella per prendre la copa de cava i petar la xerrada amb els companys de la Vella un cop acabada l'actuació de vigília; els concerts de festa major al pàrquing del centre on vam veure als Boicot, als Pirats Sound Sistema, als Strombers i als Gertrudis; la cerveseta acabada l'actuació castellera de Sant Joan al bar Bruc de la plaça del Blat, on acostumen a quedar-se sempre els mateixos; etc.

En fi, un cap de setmana rodó i intens, i una bona posta a punt pel que ha de ser la gran cita del proper cap de setmana, amb la Festa Major de Terrassa, on es repetiran de nou velles, i no tan velles, tradicions que cada any espero amb candeletes.

Injustícies del sistema educatiu.

Fa temps que penso que no s'hauria de condicionar el futur acadèmic i professional del jovent en l'etapa de l'educació obligatòria, amb exigències de nivell de resultats per poder accedir a segons quins estudis o per tenir dret a beques per poder continuar estudiant. De fet, ni tan sols estic d'acord amb el fet que les qualificacions acadèmiques de l'educació obligatòria condicionin tant les possibilitats de formació (i professió) en el futur.

Ara, el Ministre d'Educació, Ignacio Wert, vol tancar l'aixeta de les beques d'estudi a tots aquells estudiants que no superin el sis de mitjana en l'etapa de secundària obligatòria (ESO), i la Consellera Rigau vol limitar l'accés als estudis de Magisteri a aquells alumnes que no arribin com a mínim al sis en les matèries lingüístiques (català, castellà i anglès) als exàmens de selectivitat.

Mai, més enllà del primers cursos de l'EGB, he estat un alumne brillant dels que treuen més excel·lents que notables, sufis o bés. Tot i així, sempre he anat fent aprovant cursos un darrera de l'altre (amb un petit "entrebanc" a primer de BUP), fins arribar a la universitat, i per partida doble. Malauradament i justa, suposo, mai he gaudit de beques d'estudi, però trobo molt injust que ara es vulgui condicionar als estudiants amb més dificultats d'aprenentatge, per raons diverses i múltiples en alguns casos (capacitat intel·lectual que no d'esforç, baix nivell d'espectatives o directament desinterès familiar, condicions ambientals no adequades per l'estudi, nivell socioeconòmic i cultural baix de la família, etc. etc.), amb l'amenaça de barrar el camí cap a nous horitzons de formació.

Si la proposta de la Consellera s'hagués aplicat deu anys enrere, és possible que jo no hagués pogut accedir als estudis de magisteri, ni actualment treballaria de mestre, ja que la meva relació amb la llengua catalana era, en aquells temps, podríem dir que difícil. Tanmateix, a dia d'avui estic molt orgullós d'haver superat el nivell "D" de català, i cada dia m'esforço per dominar-lo una mica més. Conec antics companys d'institut que aprovaven amb bona nota el català i que actualment són incapaços (si no rebecs) d'utilitzar-lo.

El "temazo" del dimecres. Los Draps - "Cultura Popular"

Avui m'ha vingut de gust tornar a escoltar aquest tema del grup de la Franja, Los Draps, que segons diuen ara les autoritats aragoneses, canten en aragonès oriental. Vaja, que jo pensava que cantaven en la mateixa llengua que jo parlo, però es veu que no, i a partir d'ara ja podré incloure al meu currículum personal l'idioma aragonès oriental, a més del valencià, el balear, i alguns altres. Sempre va bé poder inflar una mica el currículum a l'hora d'anar a buscar feina, i tal i com està el panorama de l'educació pública, hauré de començar a plantejar-me la possibilitat d''haver-me de buscar les garrofes en qualsevol altre ofici...

Una colla gran sí, però una gran colla?

Sovint als minyons ens agrada discutir-nos entre nosaltres, o fins i tot amb castellers d’altres colles, al voltant de qui la té més grossa i quina és la millor colla tant pel nivell dels seus castells, com pel nombre de gent que es capaç de mobilitzar, com per les diferents mogudes-saraus que realitza. De vegades també, ens queixem de la situació privilegiada d’altres colles pel fet de tenir importants patrocinadors al darrera o millors contactes a nivell institucional, però no tenim el costum de fixar-nos en el grau d’implicació de la gent d’aquestes colles en comparació amb la nostra.

Si bé és cert que els Minyons no hem tingut (mai) el suport econòmic i institucional que ens mereixeríem, també hem de reconèixer que no som una gran colla pel que fa a la implicació dels membres de la colla més enllà d’anar a les actuacions castelleres i complir amb les obligacions com a castellers actius. Començant per la dificultat endèmica per formar els equips de tècnica i junta cada temporada, i acabant amb mil i un exemples de l’escassa implicació de la gran majoria dels minyons i de les minyones en les mil i una accions, actes, activitats, esdeveniments, que es duen a terme al llarg de l’any.

Sense anar més lluny, el passat dissabte la colla va organitzar la 1a Cursa de Muntanya dels Minyons de Terrassa amb un èxit rotund de participació i d’organització. Prop de tres-cents atletes van venir des de diversos indrets de Catalunya atrets per la cita. Doncs bé, tan sols dotze minyons/es van creure oportú venir a donar un cop de mà als organitzadors. Dotze col·laboradors entre, posem, tres-cents minyons que poden ser a plaça el diumenge de Festa Major... Afortunadament hi va haver alguns col·laboradors de fora de la colla, i fins i tot alguns minyons que s’havien inscrit per córrer la cursa que en vista de l’escassa presència de voluntaris van decidir no córrer i donar un cop de mà a l’organització.

Però aquest exemple és tan sols un més dels molts que podria donar i que em fan sentir que Minyons pot ser una colla gran, però que ara per ara, no és una gran colla. Ho penso quan un divendres després d’assaig es demana col·laboració per treure les peces del terra atenuant, i acaben sent els deu minyons de sempre els que acaben fent-ho tot; o quan s’organitza un pica-pica al pati i a l’hora de recollir, només queden els tres de junta de sempre; o quan es demana a la gent que agafi algun cartell d’alguna moguda per penjar-lo al seu barri, escola o lloc de treball, i ni déu agafa un cartell; o quan cal muntar l’escenari al pati per un concert, o l’equip de música, i ningú mou un dit a no ser que l’insisteixin i l’arrosseguin; o quan s’organitza una calçotada i la gent es presenta a dos quarts de tres i se’n va a agafar lloc a taula ràpidament sense ni tan sols preguntar si pot ajudar en alguna cosa; i etc., etc.

Sempre he volgut pensar que els Minyons som una colla especial i una petita societat diferent dins de la gran societat cada cop més inhumana, insolidària i individualista que ens envolta. Malauradament, al meu entendre, cada dia que passa ens assemblem més a la societat en que vivim, i queda lluny aquell esperit dels inicis de la colla quan la gran majoria tenia clar que havia d’aportar alguna cosa més que les seves espatlles per la pinya o el tronc dels castells, i no es considerava als tècnics o a l’equip de junta com a treballadors de l’empresa que s’encarreguen de fer-ho tot i de servir-nos.

Els de l'Imcet se superen: el programa de la Festa Major de Terrassa d'enguany és pitjor encara que el de l'any passat.

Enguany per la Festa Major de la meva ciutat, Terrassa, es pot produir un curiós efecte que té molt a veure amb la programació d'espectacles i l'oferta musical de les festes. És més que probable que aquest any Terrassa es buidi més que altres anys durant les jornades de la Festa Major degut  a que molts joves imitaran als seus familiars més grans i marxaran de la ciutat aquells dies. No ho faran per evitar els sorolls i les molèsties típiques d'aquestes dates, sinó per l'escàs interès que desperten la majoria de grups musicals convidats, i pels horaris tan restrictius que haurien de patir. És molt probable que es dirigeixin a altres ciutats o pobles on la festa és realment festa i on puguin gaudir de bones propostes musicals i de festa garantida fins a una hora raonable.

Només cal fer una ullada al programa que ja s'ha començat a distribuir entre els ciutadans, per comprovar això que comento: els principals grups que actuaran enguany a la Festa Major són Sidonie, Antònia Font, Falete i Els Catarres. Vaja, no crec que enguany ens visitin gaires persones d'altres viles atretes pels artistes convidats.

I pel que fa als horaris, és possible que Terrassa s'estigui convertint en la ciutat més restrictiva dels Països Catalans pel que fa als horaris d'acabament de la festa al carrer, sobretot al centre de la ciutat. Serà difícil veure a algú ballant al centre neuràlgic de la ciutat (Plaça Vella) més enllà de les 2:00 de la matinada de cap de les jornades de festa. I si esperen que el jovent vagi a ballar amb La Principal de la Bisbal...

La veritat, no conec a l'il·luminat de l'Imcet (Institut Municipal de Cultura i Esports) que ha dissenyat la programació i ha contractat als grups musicals, però n'hi ha per demanar-li la dimissió immediata i que es dediqui a una altra cosa. S'entén que calgui retallar despeses en aquests temps de crisi, però entre això i que no hi hagi ni un puto grup que t'animi a sortir de casa...

Per poder comparar una miqueta amb altres ciutats i pobles de Catalunya que també pateixen la crisi i a ben segur han hagut de retallar despeses en les seves festes majors, us dono alguns exemples dels grups que tocaran en altres indrets a les respectives festes majors. Com podreu comprovar, no es tracta de ciutats de les dimensions demogràfiques ni de la recaptació tributària de Terrassa, però tot i així, s'ho "curren" cent vegades millor:

- Valls: Amics de les Arts, Brams, Gertrudis, Pirats Sound Sistema, Boicot, Strombers...

- Reus: Reincidentes, Gertrudis, Txarango, Eina, Potato, Albert Pla, Marea, Orquestra Girasol...

- Sant Cugat: Strombers, Txarango, Se Atormenta una Vecina, Kayo Malayo, Kòdul...

- Palamós: Orquesta Di-Versiones, The Kluba, Eina, Sabor de Gràcia...

Gran èxit de convocatòria a la 1a cursa de muntanya dels Minyons de Terrassa.

"Aleta" de sortida de la cursa llarga.

(aquest escrit l'he redactat com a nota de premsa que la colla ha enviat als diferents mitjans de comunicació locals)

Aquest dissabte al matí s'ha disputat la primera edició de la Cursa de Muntanya organitzada per la colla castellera dels Minyons de Terrassa, amb la col·laboració de l'Escola Universitària de Negocis (EUNCET), amb dues curses de 11,5 i 5 quilòmetres per l'entorn natural de Sant Llorenç del Munt, amb sortida i arribada a les instal·lacions del centre universitari.

Prop de 300 corredors d'arreu de Catalunya, de diversos clubs atlètics i també membres de diferents colles castelleres, han participat en aquesta nova competició en un dia calorós i molt assolellat. La prova llarga, d'11,5 quilòmetres, s'ha iniciat puntual a les 9:30 del matí amb uns dos-cents cinquanta participants, i el tret de sortida l'han donat els grallers de la colla dels Minyons tocant l'aleta d'un pilar de quatre muntat per l'ocasió. De la mateixa manera, s'ha donat inici a les 9:45 la cursa de 5 quilòmetres amb una quarantena de participants.

Els vencedors absoluts de la cursa llarga han estat en Jan Margarit, del Traces Team, un joveníssim matadeperenc de tan sols quinze anys, que ha creuat destacat, amb més d'un minut d'avantatge respecte al segon classificat, amb un temps de 49'20''. Núria Lauco, de la colla castellera dels Xics de Granollers, amb un temps de 1h 3'31'', s'ha imposat en la categoria femenina.

Pel que fa a la cursa curta, Lluís Barbé ha estat el vencedor en la categoria masculina amb un temps de 19'36'', i l'atleta local Carme Ballesteros s'ha imposat amb claredat entre les fèmines amb un temps de 24'39''. El premi per equips se l'ha endut la colla castellera dels Xics de Granollers amb el major nombre de participants a la cursa llarga.

Després del gran èxit de convocatòria de la primera edició d'aquesta cursa de muntanya, els Minyons ja ens plantegem tornar a organitzar-la l'any vinent. Enguany s'han deixat veure algunes cares conegudes entre els corredors, com el periodista esportiu de TV3 Arcadi Alibés, gran aficionat a les curses amb més de cent maratons a les cames.

Retallen pressupostos educatius i millora el nivell de competència dels alumnes? A qui volen enganyar?

 

Fa uns dies han aparegut els resultats de les proves de competències bàsiques que s'han fet aquest any als alumnes de sisè de primària de les escoles catalanes, i se n'extreu que els alumnes han millorat en català, castellà i matemàtiques, però han retrocedit en anglès. Amb aquests resultats la Conselleria d'Educació es penja la medalla de la millora educativa en un temps de retallades pressupostàries i de forta contestació del món educatiu contra les mesures estalviadores de la Consellera Rigau.

És, com a mínim, curiós, que el Departament d'Ensenyament hagi aconseguit que els alumnes millorin els resultats en les proves de competències en una època de forta desinversió en el sector educatiu. Cal recordar que aquesta Consellera va acabar amb la sisena hora a les escoles públiques de primària que havia posat en marxa l'anterior govern tripartit. També aquesta Consellera ha retallat places de mestres, ha augmentat els ratis d'alumnes per aula, i ha augmentat les hores lectives dels docents.

Quin és el secret de l'èxit? Molt senzill. Si vols que els resultats de les proves millorin, baixa el nivell de les proves. Tan fàcil com això. I si en les properes proves els interessa que els alumnes continuïn progressant, baixant una mica més el nivell de les proves segur que ho aconseguiran, i així l'opinió pública es pensarà que les retallades pressupostàries aplicades no tenen relació directa amb el rendiment acadèmic dels alumnes.

Segur que els professors dels primers cicles de l'educació secundària (ESO) estaran fregant-se les mans davant de l'arribada de nous alumnes més ben preparats que en cursos anteriors. A partir del proper curs ja podran apujar el nivell de les classes, ja que els resultats de les proves de competències bàsiques a sisè evidencien que rebran a uns alumnes més ben preparats que els dels cursos precedents...