Els Minyons continuem fent grossa la Festa Major de Terrassa.

Ahir vaig viure un altre dia d'aquells carregat de fortes emocions i grans alegries. I això que la cosa no pintava gens bé quan al matí vaig obrir la finestra de la meva habitació i vaig comprovar que el dia era gris i començava a ploure...

Les cares de la gent de la colla mostraven resignació i frustració per la probabilitat certa que haguéssim de suspendre l'actuació castellera de la Festa Major. Molts anaven connectats als radars meteorològics amb els seus aparells mòbils i les notícies no eren precisament esperançadores. Tot i així, vaig tenir una conversa entre surrealista i metafísica amb el company Ferran Ventura que em va assegurar que podríem celebrar la jornada castellera sense entrebancs, que només calia que ho desitgés i que m'ho cregués perquè es compliria la "quadratura del cercle" i no sé què de l'aigua de la que estem compostos i que ens envolta i bla bla bla...

En fí, que ja sigui per les ganes enormes de tothom de poder actuar, ja sigui per voluntat divina, o bé per capricis del destí, l'actuació va començar a l'hora prevista i la pluja va donar una treva del temps just per poder realitzar tots els castells previstos.

Va obrir plaça l'altra colla de la ciutat, amb un 5d7, i enseguida vam lligar el peu del 4d9f i el vam tirar amunt sense dubtes i amb unes bones mides. Ens va sortir un 4d9f d'aquells macos, sense patiments excessius, amb el treball just i necessari. Van tancar ronda la colla convidada, la Joves dels Xiquets de Valls, amb el 5d8, que em vaig perdre perquè ja estava dins del pati de l'ajuntament on els tècnics de pinyes muntaven l'estructura del folre i les manilles del 2d9fm que havíem de descarregar en segona ronda, tot just després de dos intents frustrats de 4d8 de la colla blau turquesa.

Diuen que el 2d9fm va ser apoteòsic i que els castellers del tronc el van haver de treballar força. Al folre jo vaig notar que s'estava treballant molt bé i que per a baix no hauríem de patir gaire. Va ser increïble la cridòria de la plaça al carregar-se el castell, i la baixada va ser tot un seguit de crits de la gent del folre, la pinya i les manilles celebrant el castell uns, demanant calma els altres, alliberant tensions els més.

Em vaig emocionar força veient al pare més emocionat del món per uns instants, el Cesc Poch, que va veure com les seves dues filles, l'Isil i l'Etna, coronaven el gran castell plegades, aixecadora la primera, i anxaneta la segona, amb la sorprenent projecció d'ambdues, tot i que cal destacar que l'Isil s'havia estrenat a plaça feia pocs mesos, i solament havia descarregat un parell de torres de vuit, la primera feia un parell de setmanes i la segona a la vigília de festa major a la plaça vella!! Xapó, sou les millors!

Va continuar la diada amb el difícil 4d9f de la colla Joves, que es treien l'espina del darrer Sant Joan on solament van poder carregar el castell, i el 2d7 de l'altra colla local. A tercera ronda els Minyons encaràvem el darrer dels castells de nou que ens havíem proposat, el 3d9f, que ja havíem descarregat en tres ocasions anteriorment, i que vam demostrar que tenim força bé i amb molta confiança. Per acabar les seves actuacions, la Joves va optar per estrenar el 2d8f aquesta temporada, una torre que van haver de defensar fins al final i que va acabar ensorrant-se quan sortien els quarts del castell. Els "pastelerus" van posar seny i van acabar amb un 4d7p sense problemes.

A la ronda de pilars vam estrenar, no sense patiment, el pilar de 6, que tal i com va anar no augura grans gestes per aquest exercici, tot i que mai se sap... Un pilar de 5 al balcó amb tots els seus membres, de l’anxaneta al baix, sent pujats dalt del balcó de l'ajuntament, enmig de l'eufòria desbordada de la minyonada, van servir com a colofó excel·lent per la brillant diada de festa major.

Es va mantenir la tradició d'anar a celebrar l'èxit al Petit Palau, fent la primera cerveseta o copa de cava els més sibarites, i el dinar disbauxa a Cal Gendre, on tenen més paciència que els sants, perquè ¿on sinó acceptarien focs d'artifici, plateria que es trenca, menjar volant pels aires, fums diversos, peus sobre les cadires i sobre les taules, crits, picades de mans i càntics sense parar? El senyor Miquel és un sant, la veritat sigui dita.

Encara quedaven emocions per viure, ja que a la tarda hi havia gresca al local dels Minyons amb el concert de gralles amb "Els Laietans" i les "Gralles Grillades" de la colla. Tot i la pluja, es va poder celebrar el concert dins la sala de pilars, amb un gran ambient, i la canalla a primera fila donant-ho tot, com molts altres minyons i terrasencs diversos. Ho vaig passar tan bé, que no em va ni importar que la selecció espanyola es proclamés per segona vegada consecutiva campiona d'europa a Kiev. Que li donin pel cul a la selecció espanyola i a tots els seus integrants vaig pensar. La festa no va acabar aquí, ja que acabat el ball de gralles vam pujar al bar a continuar mamant i xerrant i fent qualsevol bogeria no apta en qualsevol altre moment de normalitat.

De vacances...

Avui començo les vacances d'estiu amb una agenda molt atapeïda d'actes, viatges i il·lusions. Castells, concerts, festes majors, excursions, viatges de curta, mitja i llarga distància... Vaja, que no crec que em calgui fer cap curs de formació de mestres, perquè no pararé de formar-me en aquest període de "descans". Quan els polítics demanen als mestres i professors que es formin, no sé si contemplen la possibilitat de fer-ho a la meva manera, és a dir, acumulant moltes experiències de tota mena que poc tenen a veure amb les sessions teòriques a les universitats d'estiu o en acadèmies de tota mena.

Si algú del que llegeix aquestes ratlles pensa que tinc molt de morro, que pensi si preferiria un mestre pels seus fills que hagi acabat els estudis amb notes brillants però sense sortir de l'habitació de casa i de la biblioteca de la facultat, o algú amb notes més justetes però que hagi viscut moltes i diverses experiències, que hagi conegut món, que s'hagi relacionat, que hagi comés errors i n'hagi tret aprenentatges positius, etc. I espero que no s'entengui amb aquest comentari que no calgui estudiar res ni sigui important l'estudi.

Segurament, la Consellera d'Educació actual, Irene Rigau, com els seus successors, i molts polítics sense cap coneixement ni experiència educativa, pensaran que els millors mestres seran aquells que treguin millors notes a la carrera de magisteri i a l'institut, però al meu entendre, no hi veig una relació directa.

Apa, bones vacances a tothom, i bona festa major als terrassencs!

El culebrot casteller de l'estiu: Sant Fèlix.

Sembla ser que enguany els nous administradors de la Festa Major de Vilafranca del Penedès han volgut condicionar el normal esdevenir de la temporada castellera mitjançant l'estratègia de no anunciar quines serien les colles que participarien a la diada del 30 d'agost a la plaça de la Vila fins a darrera hora. A dia d'avui, encara no s'ha fet oficial quines seran les colles participants, tot i que tot sembla indicar que ja s'haurien compromès amb la colla Vella de Valls, els Minyons i la colla local. Encara manca saber però, si hi haurà quarta colla com ha vingut sent habitual els darrers anys, o si la cosa quedarà reduïda degut a les retallades pressupostàries de la festa.

En les darreres setmanes i mesos, s'ha especulat molt al voltant de quina podria ser aquesta quarta colla, donant per descomptat que n'hi havia tres de fixes. I aquí és on han començat a aparèixer rumors de tot tipus, notícies contradictòries, i postures enfrontades al voltant de quina colla hauria fet més mèrits per ser a Vilafranca el dia 30, i fins i tot han sorgit especulacions de presumptes moviments soterranis poc nets d'alguns dirigents de colles implicades per aconseguir convèncer els administradors de que la seva colla seria la que garantiria una millor actuació per Sant Fèlix.

Deixant de banda les estratègies, lícites, dels dirigents de les colles per mirar de convèncer als administradors per ser la colla convidada, crec que els administradors enguany no han actuat correctament. Voluntària o involuntàriament han generat una polèmica estèril i gens positiva pel món casteller, i han jugat amb les il·lusions i esperances de molts castellers. Amb l'agreujant que han propiciat que les tres colles implicades no hagin pogut tancar el calendari d'actuacions de la temporada a dia d'avui, amb els inconvenients que això comporta per les colles i els seus castellers (tancar pressupostos, possibles actuacions per aquelles dates, vacances, etc.).

Personalment, em costa molt posicionar-me a favor de cap de les tres colles implicades. Per amistat personal amb molts castellers d'aquestes colles, i pel respecte que em mereixen cada una d'elles per les fites assolides i per les diferents maneres d'assolir-les, totes respectables i lloables. A més, totes tres tenen arguments de pes per ser la quarta colla el dia 30, i a ben segur que totes tres serien capaces de garantir una magnífica actuació aquell dia. La Joves per història i historial, la Jove per projecció i per potencial, i els Capgrossos per trajectòria i regularitat.

El "temazo" del dimecres. Els Laietans - "Eye of the tiger"

El divendres comença la Festa Major de Terrassa i hem organitzat uns quants actes al local dels Minyons de Terrassa. Els concerts-vermut del dissabte i dilluns, amb els Bhalsam de Sabadell i el Trio Travat de Terrassa respectivament, i el concert de gralles de diumenge a la tarda amb els Laietans i les Gralles Grillades de la colla.

Avui m'hagués agradat deixar-vos algun tema guai d'alguna banda portuguesa interessant, per a animar a tots els que us sentiu catalans i prou, davant del partit de semifinals de l'eurocopa entre Ejpañia i Portugal, que tot i que la majoria desitjaríem que perdessin els dos equips, ens conformarem amb una victòria lusa amb gol injust de Pepe, amb lesió de llarga durada inclosa de Casillas en la mateixa jugada. Ai si eu te pego!!! Malauradament, no he trobat cap banda portuguesa interessant, així que us deixo amb aquest recent vídeo dels Laietans, versió del "Eye of the tiger" un xic catalanitzada...

Doncs això, bona festa major, ens veiem a l'assaig d'aquest vespre, i celebrem la derrota ejpañiola amb unes birres acabat l'assaig. (I si no ha pogut ser, pregarem a santa Merkel o sant Berlusconi, o a qui calgui, perquè ens facin el favor).

Lliçons d'esportivitat.

Interessant aquest tall de deu segons de durada en que l'entrenador del FC Barcelona Alusport de futbol-sala demana als seus jugadors que es comportin en la celebració del títol de la lliga a pocs segons perquè acabi el cinquè i definitiu partit del play-off final de lliga a la pista d'El Pozo de Murcia disputat ahir. Se sent, fins i tot, com demana al principi del seu missatge, dirigit als jugadors que l'envolten, que el passin a la resta de la plantilla, com si d'un missatge de text per mòbil o correu electrònic es tractés. Gran lliçó d'esportivitat del tècnic blaugrana de la que haurien de prendre exemple molts tècnics no professionals de diferents àmbits esportius.

Per altra banda, destaca en la gravació un aficionat local de la primera fila, a la dreta de la imatge, que sembla com si acabés d'arribar del lavabo o que tingués algun problema amb la cremallera del pantaló.

Homenatge a Valls.

Començo la darrera setmana d'escola amb una calor que no es pot aguantar i amb el bon regust de boca del cap de setmana vallenc per les festes de Sant Joan. Ja fa uns quants anys que per Sant Joan baixo al poble de la meva cunyada, i de molts amics castellers de la colla Joves i de la colla Vella. Especialment l'amic Ito que m'acull a casa seva sempre que hi baixo, i no són poques vegades. Mai li podré agrair prou la seva generositat i la seva hospitalitat, i tot i que des de que s'ha tornat a aparellar és més car de veure, sé que sempre hi tindré un bon amic a Valls.

Avui he volgut penjar aquest vídeo d'una actuació del ball de l'Àliga de Valls, per retre homenatge al poble vallenc, i en especial al xiquet que va tenir un accident en el ball final de sortida de completes, el 23 a la nit, quan va relliscar amb alguns papers al terra i va caure ell i la figura a sobre, trencant-se la cama de mala manera. Vaig saber que l'endemà diumenge al matí el van haver d'operar d'urgència i que tindrà per sis mesos de recuperació. Molts ànims!

Pel que fa a la resta d'actes de la festa major, vaig tornar a xalar amb les actuacions castelleres del 23 a la nit i del dia de Sant Joan al migdia. S'hi van poder veure grans i emocionants castells, de vuit i de nou, amb la peculiaritat que dissabte van executar-se a l'antiga, és a dir, simultaniament. En prop de quaranta-cinc minuts ja havien enllestit l'actuació de vigília, i a més, amb la sincronització quasi total entre les dues colles, que iniciaven i acabaven els seus castells quasi a l'hora.

He de dir que el dissabte vaig tornar a tenir el privilegi de veure els castells i els balls dels diversos grups de cultura popular (i l'accident del pobre noi), de bèsties i figures, des del balcó del pis de la meva cunyada a la plaça del Blat, envoltat de familiars, amics i coneguts. I pel que fa a l'actuació castellera del diumenge, vaig poder agafar un bon lloc a l'ombra, darrera de les amigues gralleres de la colla Vella. Així vaig poder saber de primera mà que la Vella havia descartat l'intent de 5d9f degut a la baixa inesperada d'un dels quarts del castell, bomber de professió, al haver estat cridat per apagar un foc a Collserola.

Altres tradicions vinculades a les meves visites a Valls per Sant Joan, les vaig tornar a complir per no perdre el costum. Per exemple, la visita, per partida doble aquest cop (dinar i sopar) al bar "malva", potser el millor bar de tapes dels Països Catalans (relació qualitat-quantitat-preu); l'excursió a la platja a Tarragona on, casualitats de la vida, ens vam trobar amb dues companyes minyones només trepitjar la sorra, la Cate i la Cèlia; la visita al local de la Vella per prendre la copa de cava i petar la xerrada amb els companys de la Vella un cop acabada l'actuació de vigília; els concerts de festa major al pàrquing del centre on vam veure als Boicot, als Pirats Sound Sistema, als Strombers i als Gertrudis; la cerveseta acabada l'actuació castellera de Sant Joan al bar Bruc de la plaça del Blat, on acostumen a quedar-se sempre els mateixos; etc.

En fi, un cap de setmana rodó i intens, i una bona posta a punt pel que ha de ser la gran cita del proper cap de setmana, amb la Festa Major de Terrassa, on es repetiran de nou velles, i no tan velles, tradicions que cada any espero amb candeletes.

Injustícies del sistema educatiu.

Fa temps que penso que no s'hauria de condicionar el futur acadèmic i professional del jovent en l'etapa de l'educació obligatòria, amb exigències de nivell de resultats per poder accedir a segons quins estudis o per tenir dret a beques per poder continuar estudiant. De fet, ni tan sols estic d'acord amb el fet que les qualificacions acadèmiques de l'educació obligatòria condicionin tant les possibilitats de formació (i professió) en el futur.

Ara, el Ministre d'Educació, Ignacio Wert, vol tancar l'aixeta de les beques d'estudi a tots aquells estudiants que no superin el sis de mitjana en l'etapa de secundària obligatòria (ESO), i la Consellera Rigau vol limitar l'accés als estudis de Magisteri a aquells alumnes que no arribin com a mínim al sis en les matèries lingüístiques (català, castellà i anglès) als exàmens de selectivitat.

Mai, més enllà del primers cursos de l'EGB, he estat un alumne brillant dels que treuen més excel·lents que notables, sufis o bés. Tot i així, sempre he anat fent aprovant cursos un darrera de l'altre (amb un petit "entrebanc" a primer de BUP), fins arribar a la universitat, i per partida doble. Malauradament i justa, suposo, mai he gaudit de beques d'estudi, però trobo molt injust que ara es vulgui condicionar als estudiants amb més dificultats d'aprenentatge, per raons diverses i múltiples en alguns casos (capacitat intel·lectual que no d'esforç, baix nivell d'espectatives o directament desinterès familiar, condicions ambientals no adequades per l'estudi, nivell socioeconòmic i cultural baix de la família, etc. etc.), amb l'amenaça de barrar el camí cap a nous horitzons de formació.

Si la proposta de la Consellera s'hagués aplicat deu anys enrere, és possible que jo no hagués pogut accedir als estudis de magisteri, ni actualment treballaria de mestre, ja que la meva relació amb la llengua catalana era, en aquells temps, podríem dir que difícil. Tanmateix, a dia d'avui estic molt orgullós d'haver superat el nivell "D" de català, i cada dia m'esforço per dominar-lo una mica més. Conec antics companys d'institut que aprovaven amb bona nota el català i que actualment són incapaços (si no rebecs) d'utilitzar-lo.