El "temazo" del dimecres. Toreros Muertos - "Ya están aquí"

Ahir, al Congrés dels Diputats de Madrid (amb els vots favorables dels partits més fatxes, rancis i casposos, és a dir, PP - UPyD - UPN - Foro Asturias), es va aprovar donar entrada a la ILP a favor de les curses de toros impulsada per la Federació d'Entitats Taurines de Catalunya (4 gats torracollons), i que pretén que es consideri aquest espectacle com un bé d'interès cultural amb el propisit de poder saltar-se la llei catalana que prohibeix aquest tipus d'espectacles al nostre territori.

 

Estic convençut que aquesta proposta tirarà endavant, ja que no hi ha res que motivi més els polítics espanyols que donar pel sac als catalans. Tanmateix, també tinc certes esperances que el Govern de la Generalitat no es deixarà trepitjar pel govern central, i continuarà ferm en la prohibició.

 

Mentrestant, anirem recordant a vells clàssics del rock poca-solta dels anys 80 i 90, que venen de perles per fer referència al tema. I "no hase falta que dises nada más...".

Al pan pan y al vino vino.

És que és tan evident... sembla mentida que encara hàgim d'estar justificant-nos i cercant argumentacions per poder fer el que hauria de ser la cosa més normal i més democràtica del món, és a dir, decidir que volem ser, i que volem fer com a poble. El jutge de l'Audiència de Barcelona ho deixa ben clar en aquest tall de dos minuts escassos. A veure si s'ho escolten amb atenció tota la colla de fatxes espanyols que ens volen sotmetre tan sí com no a les seves sacrosantes, intocables, inamovibles, inalterables lleis. A cagar la via les Constitucions que es volen posar pel davant de la voluntat de la gent.

Diumenge de carnaval sense ressaca!

Futbol a les 12 del migdia. Solet, canalla i el Camp Nou ple a vessar.

Ahir, diumenge de ressaca carnavalesca, el Barça va tornar a disputar un partit de futbol a les 12 del migdia, 47 anys després de la darrera ocasió. Aquest cop va ser un partit de lliga contra el Getafe, que va acabar amb un resultat d'escàndol (6 a 1) favorable al Barça, i que va evidenciar que aquest nou horari és molt més apte per a tots els públics, de totes les edats. Ahir el Camp Nou es va omplir de gom a gom, tot i tractar-se d'un rival de mitja taula, en ple hivern, i en cap de setmana de carnaval.

Els més feliços de tots, segur, devien ser els milers i milers de joves aficionats culers que devien trepitjar l'estadi blaugrana per primera vegada en la seva vida, o no, i que ho tenen difícil per veure els seus ídols en directe quan els partits es disputen en horaris de vespre-nit. Un dels grans avantatges del fet que hi hagi una nombrosa presència de nens a l'estadi, és el fet que els adults han de modular (suavitzar) el seu comportament-actitud envers els protagonistes de l'espectacle (o no!), i aquest fet juga a favor de convertir el futbol en un espectacle més civilitzat i educatiu.

Pel que fa a mi, també vaig haver de canviar les meves rutines de cap de setmana, tot i que només pel que fa als horaris. El local dels Minyons on acostumo a veure els partits del Barça va obrir exclusivament pel partit, i tot i que no es va omplir com en altres ocasions (suposo que la festa del carnaval devia passar factura a més d'un jove aficionat), sí que va registrar una significativa presència de seguidors culers. I els cafès amb llet i els Cacaolats, van compartir taula i protagonisme amb les birres, i les tapes de morro, braves, olives, xips...

La jornada no podia ser més rodona pels culers, ja que al vespre l'equip de bàsquet va guanyar la seva 23à copa del rei contra el València. Una final disputada a Gasteiz i que va deixar una nova i sonada escridassada contra el monarca, i contra l'himne de l'estat ranci i caspós que ens sotmet i subordina. I encara una altra xiulada contra el ministre d'Educació, el poca Wert-gonya que es va voler deixar veure per la tele, i que va aprofitar l'acte per treure algun rèdit polític entre els més rancis i casposos de la seva corda.

... i ja en van 2.

Gràfic estadístic de visualitzacions d'aquest bloc des de febrer del 2011

Avui aquest Bloc compleix dos anys. Un dia com avui del 2011 em vaig decidir a crear aquest espai personal d'opinió, exhibició i recomanacions. I després de dos anys, 569 articles de tot tipus (opinions més o menys elaborades, crítiques més o menys fonamentades, clips musicals de més o menys qualitat, vídeos humorístics i seriosos, etc.), una mitjana d'unes 70 visualitzacions diàries, prop de 100 "temazos" musicals, i un llarg etcètera, continuo mantenint les ganes i la il·lusió per escriure, opinar, criticar, recomanar, exhibir, rondinar, lloar, descobrir...

 

Apa, doncs, demà més. Per molts anys Bloc meu!

I love this game.

Intensa lluita sota el cèrcol entre blancs i blaugranes ahir a Gasteiz.

Impressionant espectacle basquetbolístic el que van oferir ahir els dos grans equips històrics de la península al primer partit dels quarts de final de la copa que es disputa a la localitat alavesa de Gasteiz. Barça i Madrid es tornaven a veure les cares, després del darrer partit al Palau Blaugrana on el mestre Navarro va oferir una lliçó de les que marquen època, i amb 33 puntets ell solet, va dur a l'equip blaugrana a la victòria. Ahir, Navarro no va estar especialment fi, però uns altres jugadors van donar una passa endavant per contrarestar el fluix partit de l'estrella. Jugadors com Pete Mickael, Ante Tomic, o Erazem Lorbeck, van demostrar el perquè se'ls considera jugadors d'elit amb les seves espectaculars accions.

 

El partit es va resoldre després de dues pròrrogues molt intenses, a favor del Barça, per tan sols 3 punts d'avantatge, i encara va tenir el Madrid una darrera possibilitat amb un tir llunyà de Llull, un dels jugadors blancs més encertats.

 

El gran favorit de totes les apostes, el Reial Madrid, queda doncs fora a les primeres de canvi, i ara el Barça haurà de fer front a l'altre gran rival que li queda, el Caja Laboral Baskonia, amfitrió, i que ahir va superar còmodament als saragossans del CAI.

 

Si els dos partits que li resten al Barça per aixecar el títol s'han de resoldre de la mateixa manera que el primer, hauré de tenir les pipes a prop, per no acabar amb les poques ungles que em queden...

Ada Colau, lluitadora per la justícia social.

Ahir va comparèixer al Congrés dels Diputats la portaveu de la PAH (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca), Ada Colau, per fer posar vermells a uns quants polítics vividors i xucladors, i per dir unes quantes coses ben dites al voltant de la gran estafa que ens han colat els actuals dirigents polítics. Sense embuts ni rodejos, i dient les coses pel seu nom. Titllant de criminals a aquells que els mitjans ens volen fer passar per estafadors o aprofitats, i deixant ben clar qui és que està pagant els plats trencats de la crisi on ens han deixat portar els que escalfen les butaques de l'hemicicle madrileny.

Una nova heroïna moderna, que tant de bo se'n surti amb la seva lluita, que de fet, és la de molts més.

El "temazo" del dimecres. The Troggs - "Wild Thing"

Aquest dilluns va morir, als 71 anys, degut a un càncer de pulmó, Reg Presley, cantant i líder del grup britànic dels anys 60, The Troggs. La veritat és que fins ahir, no tenia ni idea que aquesta cançó era obra d'aquesta banda ja desapareguda, però és d'aquells temes que se't graven a la memòria de tant haver-los sentit arreu. Rock tirant a garatge amb un ritme molt enganxós.