"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 6 de febrer del 2014

Els Minyons a la festa de celebració del 10è aniversari dels Strombers a la sala Apolo de Barcelona.


Ahir al vespre el grup bagenc Strombres va celebrar els primers 10 anys d'existència amb un concert especial a la sala Apolo. Per a l'ocasió van demanar la col·laboració de quatre colles castelleres per realitzar sengles pilars entre del públic del concert: els Salats de Súria, els Castellers de la Sagrada Família, els Castellers de Cerdanyola i els Minyons de Terrassa.

Desafortunadament, i malgrat que els Strombers són un dels meus grups favorits per anar de festa, ahir no vaig poder assistir al concert de l'Apolo perquè vaig anar al teatre a veure al Tricicle. Veient la foto adjunta he de reconèixer que sento una mica d'enveja per la festassa "brutal" que es devia muntar. Bé, espero en tot cas, que els Strombers tornin aviat a Terrassa, i si pot ser gràcies als Minyons millor.

dimecres, 5 de febrer del 2014

El "temazo" del dimecres. Slalom - "L'emigrant"


Aquesta versió del famós poema de Jacint Verdaguer, del grup de rock sinfònic dels anys 70 "Slalom", inclosa al disc amb títol homònim, que solia escoltar a casa dels meus pares i que contenia unes quantes versions de temes populars catalans en clau rock, molt ben tocats i amb una veu que em recorda, en certa mesura a la del sabadellenc, amb nom artístic espanyol (per obrir mercat suposo), Sergio Dalma. 


Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s´allunya
d´enyorança es mor.

Hermosa vall, bressol de ma infantessa,
blanc Pirineu
marges i rius, ermita al cels suspesa,
per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
cantau, cantau,
Jo dic plorant a boscos i riberes:
adéu-siau!

¿On trobaré tos sanitosos climes,
ton cel daurat?
mes ai,mes ai! ¿on trobaré tes cimes,
bell Montserrat?
Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,
ta hermosa Seu,
ni eixos turons, joiells de la corona
que et posà Déu.

Adéu, germans; adéu-siau, mon pare,
no us veuré més!
oh! si al fossar on jau ma dolça mare,
jo el llit tingués!
Oh mariners, el vent que me´n desterra
que en fa sofrir!
Estic malalt, mes ai! tornau-me a terra
que hi vull morir!

dimarts, 4 de febrer del 2014

Si això no és catalanofòbia...


Hi ha un bon grapat de catalanòfobs al País Valencià que només sentir les paraules català o Catalunya els entra urticària. És el cas del diari valencià "Levante" que no ha paït gaire bé això de que des de Catalunya s'hagi volgut reconèixer a l'ajuntament (PePero!) d'Algemesi la tasca que han vingut portant a terme des de fa un bon grapat d'anys d'agermanament dels castells i la muixeranga, convidant a colles castelleres a les festes d'Algemesí, i facilitant les visites de les dues colles locals (la Vella i la Nova) a actes aquí al Principat.

I no ens podem oblidar pas dels darrers comentaris realitzats (en castellà evidentment) pel president del govern de la Comunitat Valenciana, Alberto Fabra, al voltant de la decisió de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua de considerar el valencià el mateix que el català al seu diccionari. Fins aquí podríem arribar!

dilluns, 3 de febrer del 2014

La pujada del pi de Matadepera a vista de drone.


Espectaculars imatges captades amb un drone pel Toti Garcia, de la grimpada al pi a les festes de Sant Sebastià de Matadepera. M'ha fet gracia reconèixer a un bon minyó entre els grimpaires, el Mosu, que si no vaig errat va quedar en un meritori tercer lloc. Impressionant l'esforç dels participants per arribar fins al pernil, que enguany estava a uns 17 metres d'alçada.

diumenge, 2 de febrer del 2014

Estudies o treballes?



Barcelona (ACN).- La formació professional (FP) és la millor garantia per protegir-se contra l'atur. Aquesta és una de les conclusions de l'estudi d'Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals del 2013, que analitza la situació laboral i formativa dels graduats el 2012 en aquests ensenyaments entre 6 i 9 mesos després d'acabar els estudis. Els graduats de FP que cerquen feina són un 16,56%, mentre que a Catalunya aquest percentatge s'eleva fins el 24,53% pel que fa a la taxa global d'aturats, i fins el 52,71% en el cas dels joves d'entre 16 i 24 anys, segons dades extretes del mateix informe. L'estudi evidencia una "revalorització" de la FP ja que, s'ha registrat un augment del nombre de graduats els darrers anys.



Llegint notícies com aquesta, es fa més necessari que mai intentar posar remei a la "titolitis" aguda que pateix la nostra societat. Tants sacrificis, tantes angoixes, tants patiments, per acabar a la cua de l'Inem amb un currículum més pompós que la casa de la Preysler.

Però, és clar, digues tu a uns pares del segle 21 que es conformin amb que el seu nen o nena sigui feliç treballant de perruquer, conserge, mecànic, o jardiner... Aquí, qui més qui menys aspira a veure als seus fills amb la toga d'advocat, en un gabinet d'arquitectes, o de professor universitari. Que per això és fill meu!! Eh! i no importa si li costa poc o molt això de l'estudi. No hi ha carrera difícil, tot depèn de les ganes que hi posis i del que t'hi dediquis...

No hi pot haver cosa més frustrant que haver-te passat vint-i-cinc o trenta anys de la teva vida tancat a l'habitació de casa estudiant per ser "alguna cosa de profit" de major, i quan arribes a gran, amb més títols i diplomes que el rei, veure com no ets capaç d'aconseguir una feina ni que sigui al Mercadona. Total, segur que sempre hi haurà algú menys preparat i capacitat que tu però amb millors contactes per trobar feina. 

Mori la falsa Meritocràcia castradora! Visca el Dret a Decidir i Construir un futur propi!


dissabte, 1 de febrer del 2014

A risc de ser considerat proetarra o directament terrorista, avui vull felicitar als diputats d'Amaiur al Congrés.



Boníssim el document registrat per Amaiur al Congrés dels diputats de Madrid amb una bateria de preguntes dirigides al govern de Rajoy, en relació a la deriva nacionalcatolicista d'alguns dels seus destacats membres, com ara l'actual Ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, amb declaracions com aquesta, o la Ministra de Treball, Fátima Báñez, amb altres perles com ara aquesta.

Què deuen entendre els governants del PP per Estat aconfessional? Saben aquests dirigents populars que alguns dels seus actes els poden condemnar a l'infern etern? Es pensen que també trobaran jutges als que subornar i manipular al seu antull el dia del judici final? Realment creuen que podran enganyar al seu Déu totpoderós, omnipotent, i omnipresent? Home, que potser té molta feina arreu del món, però cec i sord no serà, no?

Davant la progressiva evangelització de la política i de la vida pública portada a terme pel govern del PP, en total comunió i sintonia amb els òrgans de poder de l'església catòlica espanyola, només ens queda recordar (amb enyorança) aquells vells càntics de l'època de la República, que deien així: 

"Si los curas y frailes supieran

la paliza que les van a dar,

subirían al coro cantando:

"Libertad, libertad, libertad!"