"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimarts, 25 de març del 2014

La Rigau aprova el Decret de plantilles.


Una més. Un nou Decret que la Rigau ens imposa malgrat la contestació molt majoritària dels docents. Avui el govern de la Generalitat ha aprovat el Decret de definició de perfil i provisió de llocs de treball docents, que entrarà en vigor a partir del curs 2014-2015. Aquest Decret dóna més capacitat de decisió als directors dels centres educatius públics a l'hora de confeccionar la plantilla de docents del centre, és a dir, obre les portes a l'arbitrarietat, l'opacitat, l'endollisme, la submissió, la coacció, la repressió, la corrupció, l'amiguisme, la precarietat, la competitivitat, el nepotisme, la censura i l'autocensura, etc., etc.

El cert és que m'envaeixen sentiments contradictoris, doncs per una banda m'indigna que l'educació pública s'assembli cada cop més a la privada (en tot allò negatiu que representa aquesta) amb Decrets com aquest de plantilles, però per altra banda, estic convençut que en un procés de selecció just i transparent, tindria un bon grapat d'arguments (curriculars) per ser elegit. 

Tanmateix, prefereixo l'objectivitat amb riscos de l'actual sistema d'assignació de places docents, que no pas la subjectivitat futura, que possibilita molts més perills i injustícies que no pas ara. I si no, temps al temps. Per si de cas, ja estic pensant en comprar-me un nou xandall més "fashion", tallar-me el cabell com un presentador de telenoticies, i presentar els meus respectes a tots els directors de centres educatius del Vallès Occidental. 


dilluns, 24 de març del 2014

Hi ha lliga!


Ahir a la nit, el Barça visitava l'estadi Santiago Bernabéu en l'enfrontament de lliga contra el Reial Madrid, en un partit clau per les aspiracions al títol dels culés. Una derrota hagués deixat als blaugranes a 7 punts del Madrid i amb escasses opcions al títol, i la victòria suposava col·locar-se a un sol punt dels blancs i dels matalassers, que s'havien imposat al  Betis a domicili. Vaig gaudir apassionadament de la victòria culé al local de la colla rodejat de minyons extasiats.

En un partit vibrant i espectacular, el Barça es va acabar imposant per 3 gols a 4, amb "hat trick" inclòs de Messi. Iniesta va obrir la llauna ben d'hora, però els blancs van aconseguir posar-se pel davant fins a en dues ocasions (2-1, 3-2). Tanmateix, els blaugranes no van baixar en cap moment els braços i es van sobreposar a totes les adversitats, per acabar emportant-se el partit gràcies al darrer gol de Messi, de penal, després que Xabi Alonso atropellés a Iniesta dins de l'àrea dels blancs.

El partit d'ahir, a banda de donar emoció a la lliga a manca de nou jornades, va servir perquè Leo Messi superés alguns registres establerts fa molts anys, com el rècord de gols (21) en enfrontaments entre blaugranes i merengues que fins ahir ostentava Alfredo Di Estéfano (18), i el de segon màxim golejador de la història de la lliga (236), que fins ahir ostentava Hugo Sánchez (234). Tan sols li manquen 15 gols per atrapar al màxim golejador de la història de la lliga, Telmo Zarra (251).

Malgrat l'enorme partit dels culés, s'ha de reconèixer que als rivals els costa ben poc posar al Barça contra les cordes, i el Madrid ho va evidenciar amb un parell de gols amb pocs minuts de diferència amb sengles centrades a l'àrea de Di Maria rematades al fons de la xarxa pel seu davanter centre, Benzema, sense que cap dels defenses culés arribés a contactar amb la pilota. Aquesta debilitat defensiva pot passar molta factura en futurs enfrontaments clau de la Champions contra equips molt més poderosos físicament. 

dissabte, 22 de març del 2014

El drama de la immigració clandestina.


Fa un parell o tres de dies vaig veure aquesta impactant fotografia a la portada d'un dels principals diaris editats a Catalunya, que capta un nou salt massiu de persones de procedència subsahariana a la tanca que separa el Marroc d'Espanya, a la ciutat de Melilla. 7 o 8 metres de tanca són poc obstacle per a la majoria d'aquestes persones que han fet llargs viatges des de les seves localitats d'origen cercant una vida millor, tot i que molt probablement, les seves il·lusions s'acabaran convertint en grans frustracions quan vegin el futur que els espera un cop travessen la tanca.

divendres, 21 de març del 2014

Alfonso Alonso (portaveu del PP al Congrés dels diputats): "és igual d'antidemocràtic imposar la voluntat per la violència o per les urnes".

Els amics de la Botella: fatxa ell, fatxa ella.

Aaaaaaaahhhhhhhhhhgggggggggggg!!!! Mama por!!!

"No hase falta que dises nada más".

(Notícia apareguda al diari Ara d'avui divendres).

El portaveu del PP al Congrés, Alfonso Alonso, assegura que "és igual que es vulgui imposar la voluntat per la violència o per les urnes" perquè és igualment "antidemocràtic". Alonso respon així a la voluntat del Parlament d'organitzar la consulta i afirma que "Espanya no es dividirà".
Sí adverteix, però, d'un risc de divisió a la societat on es podrien trencar famílies i amistats perquè "hi hauria una part que hauria d'amagar els seus símbols" si el procés català prospera. En aquest sentit, la presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho, recorre a la figura d'Adolfo Suárez el dia que s'ha conegut l'agreujament de la seva salut per reivindicar "l'amor a Espanya" i demanar a Mas que oblidi la consulta.


dijous, 20 de març del 2014

Tots junts som majoria!


El dissabte 29 tots a defensar l'ensenyament públic a Barcelona!!!

No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu!

#totsjuntsommajoria

dimecres, 19 de març del 2014

El "temazo" del dimecres. Sergent García - "Acabar mal"


La banda francesa Sargento García neix a finals dels anys 90 de la mà del seu líder Bruno García. El seu primer disc "Viva el sargento" surt a la llum l'any 1997, amb moltes influències reggae, hip hop, latin i rock.

Un dels temes més populars de la banda, aquest "Acabar mal", em serveix per expressar els meus sentiments actuals amb la situació de confrontació político-territorial a escala mundial (Ucraïna, Síria, Catalunya, Escòcia, Flandes, Palestina, Egipte...).

dilluns, 17 de març del 2014

Els crimeans voten en referèndum annexionar-se a Rússia.


Ahir, els crimeans van votar en referèndum separar-se d'Ucraïna i annexionar-se a Rússia amb un 96'77% dels vots, i una participació del 80%. Vaja, per una majoria absolutíssima. Sembla que pel moment, la comunitat internacional no està disposada a donar validesa al resultat d'aquest referèndum, que consideren il·legal. Tanmateix, de moment ningú ha mogut un dit per impedir el referèndum, i tot sembla indicar que d'aquí poc, Crimea passarà a convertir-se en territori rus amb tots els ets i uts.

He de reconèixer, com a català que vol separar-se de l'estat espanyol, que sento una profunda enveja dels crimeans. En poc més de quinze dies s'han posat d'acord per muntar un referèndum i votar. No hi ha com tenir a un bon aliat com Rússia que et doni suport. I si a sobre aquest aliat té un dels exercits més poderosos del món, millor que millor. El més probable és que, a la llarga, la comunitat internacional acabi acceptant el resultat tan rotund del referèndum malgrat les crítiques actuals al procés. I avui pau i demà glòria.

Ja veurem de què ens servirà als catalans fer tan bé les coses de cara a poder decidir el nostre futur el dia 9 de novembre. Manifestacions multitudinàries i pacífiques, intents de negociació, ponts de diàleg, campanyes internacionals, etc., etc., que poden no servir per res si l'estat espanyol no baixa del burro i acaba impedint que votem, i que decidim. Sortirà llavors la comunitat internacional a defensar-nos? S'imposarà la democràcia llavors?

L'Europa del segle 21 la continuaran dibuixant els exercits i les armes, o les persones i els vots?