Sí a todo...

Catalans de la Franja començant les "obres" de separació amb Espanya.

Sí a la RUPTURA - Sí al TRENCAMENT - sí a la DIVISIÓ - sí a la SECESSIÓ - sí a la SEGREGACIÓ - sí a la FRACTURA - sí a la INDEPENDÈNCIA!!!

Un pilar de 7 amb història.

23 de novembre del 1969, Plaça Vella del Vendrell / 13 de setembre del 2015, Raval de Montserrat de Terrassa.

Aquest migdia a la plaça del Raval de Montserrat de Terrassa, la colla dels Nens del Vendrell ha descarregat un pilar de 7 amb folre, 45 anys i 10 mesos després del seu darrer i únic descarregat. Aquesta colla, fundada l'any 1926, en plena decadència del fet casteller, va viure la seva època daurada a principis dels 70, quan va dominar el món casteller recuperant castells inèdits durant prop d'un segle, com ara el pilar de 6 i de 7 amb folre, o el 2d8 amb folre.

Em trec el barret davant d'aquesta demostració de perseverança, treball, i sacrifici, de la colla vendrellenca. Històries com la dels Nens del Vendrell engrandeixen la història del fet casteller i són un magnífic exemple per a la resta de colles de l'irreductible passió i amor pels castells. Grans Nens! I que no s'aturi!

Artur Mas: "Al carrer s'influeix i a les urnes es decideix".

Foto: Diari Ara.

Ahir una multitud de catalans van tornar a sortir al carrer per celebrar la diada nacional de Catalunya i per defensar el dret del poble català a l'autodeterminació i a la plena sobirania. Segons la guàrdia urbana, 1.400.000 persones van omplir, cívicament i festiva, els 5 kilòmetres de l'avinguda Meridiana de Barcelona. Un any més el món casteller va ser protagonista destacat de l'acte, i més de 60 colles van alçar els seus castells al pas del punter. Els Minyons de Terrassa vam tornar a participar, concretament al tram 73 alçant 6 pilars de quatre al pas del punter, a banda d'un 3d7 amb l'agulla, i diversos pilars més de 4 i de 5.

L'Estelada centenària.

(Notícia apareguda avui dijous 10 de setembre al diari La Torre del Palau del grup Nació Digital.)

Vicenç A. Ballester va viure a Terrassa quan tenia catorze i quinze anys. El curs 1886-1887 va estudiar al Col·legi Terrassenc i, pels seus llibres, sabem que hi va fer Història Natural, Botànica, Aritmètica, Àlgebra, Francès i Fitografia vegetal.
Unió Catalanista va lliurar aquesta bandera, probablement de la mà del propi Ballester, al voluntari a la Primera Guerra Mundial, Camil Campanyà, perquè se l’endugués al front de Verdum (França) on s’hi allistà per anar a combatre, junt amb centenars de companys, per defensar la llibertat de les nacions lliures d’Europa. Desgraciadament, Campanyà morí en combat i després del seu enterrament a París, mortallat amb aquella bandera, un company seu li la retornà a un altre dirigent de la UC, el Dr. Joan Soler-Pla perquè se la guardés com un senyal de la causa dels catalans que van lluitar i morir per Catalunya.

 

Durant tots els anys posteriors a la Gran Guerra i fins enguany, la família del dr. Soler la va guardar curosament, fins i tot en temps de prohibicions de símbols catalans, període en que la bandera va romandre amagada en un doble fons d’armari. El 2 de desembre de 2008, el Museu d'Història de Catalunya acollí la cloenda del Centenari de l'Estelada i fou quan aquella bandera reaparegué de nou, presidint l’acte, el seu primer moment del segle XXI.Uns mesos abans, el diari El Punt-Avui i l'historiador Joan Esculies divulgaren aquella història, bo i fent-la coincidir amb aquell any commemoratiu. 

L’any 2014, en el marc de l’exposició del MHC, “300 Onzes”, l’Estelada del Dr. Soler-Pla retornà al museu, presidint l’espai de l’exposició dedicada als primers independentistes del segle XX. L’exposició coincidí amb el documental de TVC, “L’estelada de Verdun”. Des d’aleshores, la bandera ha romàs custodiada en dipòsit al propi museu. Després de l'exposició, els marmessors de la bandera acordaren cedir-la en custòdia al centre, amb la intenció que aquesta institució l'exposés en un espai de dignitat i de record de més de cent anys de lluita de la Catalunya contemporània per les seves llibertats nacionals i socials.
Empresaris i activistes d’arreu dels Països Catalans es congratulen ara que l’estelada més antiga que es conserva, sigui exposada en un lloc d’honor al Museu d’Història (MHC) de Catalunya. Tots ells fan una crida massiva a la seva visita. Entre els signats hi ha els historiadors egarens Rafel Català i Marc Ferrer, i Jordi Casassas (president de l'Ateneu Barcelonès).

El "temazo" del dimecres. Xeic - "Pàtria menuda".

De l'àlbum "Sirga" de l'any 2010, aquest poema de l'autor ebrenc Desideri Lombarte. Canviarem la història!!

No vull una pàtria gran
ni una de mitjaneta,
que la vull ben menudeta,
conèixer-la pam per pam
i estimar-la sencereta

No la vull pobra ni rica,
ni humiliada ni orgullosa,
vull la pàtria més preciosa,
i la vull verda i florida
i fresca com una rosa.

Vull, al mig d'ella plantat,
i tocant de peus a terra,
a la dreta i a l'esquerra
vore-la de part a part.
I tocant de peus a terra,
a la dreta i a l'esquerra
els rius, els plans i la serra.

Una pàtria tan rodona
que de llevant a ponent,
els dos braços estenent,
la puguera abraçar tota
i no me'n sobrara gens.

Com una nóvia, estimada,
blanca com flor d'ametller,
dolça com mel de romer,
com una espiga, granada,
florida com un roser.

Eixa pàtria que jo vull,
eixa pàtria és la que tinc;
la pàtria dels meus amics,
la pàtria del meu orgull.
I aquí vull viure i morir.

GUANYAREM!!! Oi tant!

Gràcies a tots els que es mullen per l'esport català!!

Erik Abidal - Pep Guardiola - Oleguer Pressas - Roger Grimau - Xavi Hernández - Carles Puyol - Sarunas Jacikevicius - Hirsto Stoichkov - Núria Picas - Nacho Solozabal - Raül Tamudo - Viran Morros - Victor Tomàs - Jofre Mateu - Joan Antoni Flecha - Miquel Masoliver - Natàlia Via-Dufresne - Kilian Jornet - Marc Coma - Berta Alomà - Oscar Cadiach - Joan Capdevila - Àlex Corretja - Mohamed El Idrissi - Jeroni Fajardo - Ludovic Giuly - Moisés Hurtado - Enric Masip - Sergi Roberto - Victor Sada - Oriol Servià - Jordi Trias - i molts més...

Espanya ens estima... hahahahaha (per deixar clar el sarcasme).

(Foto: José Vicente).

El passat dissabte es va disputar a Oviedo un partit classificatori per l'Eurocopa 2016 entre les seleccions d'Espanya i d'Eslovàquia. Al llarg del partit el jugador català Gerard Piqué va rebre constants xiulets d'una part del públic, cada vegada que tocava la pilota. Aquests xiulets, que s'han vingut repetint darrerament a diversos punts de la geografia espanyola quan ha jugat la "roja", es deuen al fet que Piqué va opinar a favor del Dret a Decidir del poble català, i va estar present a la gran V del passat 11 de setembre a Barcelona. Aquests fets mostren la catalanofòbia (o la democraciofòbia) d'una bona part dels aficionats asturians/espanyols. Tanmateix, segons El Periódico els xiulets tenien una altra motivació:

Em pregunto si el periodista que escriu aquesta notícia és imbècil o molt llest...

¿A què es deuen els xiulets a Piqué? S'hi barregen diverses coses, però el principal motiu, més enllà de la seva defensa de Catalunya, són els missatges al Madrid, com l'al·lusió a Kevin Roldán en la celebració del Camp Nou, o la seva mofa després de la Supercopa d'Europa. «A Oviedo hi ha molts culers que van sortir amb les banderes quan el Barça va conquistar la Champions. No ens hem de confondre. Però Piqué no cau simpàtic. Puyol, per exemple, era del Barça i català, i ningú el xiularia. O Iniesta, que va ser aclamat. ¿Qui pot xiular Andrés? només a Bilbao», va reflexionar una veterà seguidor d'Oviedo. La federació espanyola vol frenar aquest rebuig ben aviat, sobretot tenint en compte que es considera Madrid com a possible seu d'un amistós contra Anglaterra el 14 de novembre.