"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimarts, 16 de maig del 2017

USTEC Lleida: "La cara més perversa de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC)".



Avui el Departament d'Ensenyament obre el període de sol·licitud de destinació per als mestres interins de cara al proper curs. Un any més, continua creixent la selecció de personal per part del centres públics, gràcies al decret de plantilles emparat per la LEC (Llei d'Educació de Catalunya). És a dir, un pas més cap a la privatització de l'Educació Pública que pretén el nostre govern.

Us deixo un escrit del sindicat USTEC de Lleida al voltant de l'assumpte.

La LEC aprovada l’estiu de 2009 pel Parlament de Catalunya s’ha anat desplegant de llavors ençà per mitja de successius decrets: el d’autonomia de centres, el de direcció i, darrerament, el de provisió i perfils, conegut com a decret de plantilles. Resta pendent encara el quart gran decret: el que fa referència a l’avaluació. Aquestes normatives derivades de la LEC vulneren els principis bàsics d’objectivitat, transparència, igualtat, mèrit i capacitat en la contractació de llocs de treball públics i són les que han determinat la situació actual del col.lectiu de professorat interí. 

Per altra banda, l’alta precarietat a conseqüència de la no convocatòria d’oferta pública d’ocupació dels darrers anys derivada de les polítiques de control de la despesa pública imposades per les diferents administracions han acabat de dibuixar un panorama realment insuportable per al conjunt de docents interins i substituts. Les dades del mes de juliol de 2016 parlen per sí soles: el personal docent que actualment està treballant en els centres educatius públics de Catalunya suma un total de 72.482 persones, de les quals 23.406 són personal interí i substitut, una xifra que representa el 32,13% del professorat que exerceix la docència.

Ara, quan arriba el temps de posar en marxa el procès anomenat d’adjudicacions d’estiu que té per objectiu la provisió dels llocs de treball per al curs vinent, el Departament d’Ensenyament lluny de convocar una oferta pública plurianual que rebaixi al 8% la taxa d’interinatge escandalosa que pateix aquest col.lectiu, decideix de manera unilateral aprofundir en el model de gestió privada i jerarquitzada en la provisió dels llocs de treball inundant de currículums i entrevistes de treball els centres educatius públics com si d’empreses privades es tractés. I és que en la mesa sectorial s’ha fet anunci que els candidats que vulguin optar a llocs perfilats o ordinaris de centres de màxima complexitat hauran de fer arribar a aquests centres la seva disposició a optar a un lloc de treball i també el seu currículum. La direcció tindrà l’obligació de fer una o dues entrevistes per acabar proposant un o una docent si aquest no ha estat un mínim de quatre mesos treballant en el centre educatiu. 

Per si això no fos prou, el Departament retalla drets del col.lectiu interí atès que les persones amb permís de maternitat o amb una baixa per incapacitat temporal el dia 1 de setembre i amb una vacant adjudicada abans d’aquesta data, deixaran de tenir vincle laboral amb el Departament perquè aquest no farà efectives les cotitzacions a la Seguretat Social fins a l’alta mèdica o el finiment del permís. USTEC·STES (IAC) està estudiant la viabilitat de denunciar jurídicament aquest fet i fa una crida a la mobilització de tot el professorat per tal d’impedir la implementació d’aquesta normativa privatitzadora. 

En aquest sentit, hi ha convocades concentracions a totes les demarcacions territorials el proper dia 25 de maig. I és que la cara més perversa de la LEC treu el cap, altra vegada, atemptant greument contra el col.lectiu interí, el més maltractat de tots els que conformen els cossos docents del sistema educatiu públic català. Per dir no a la precarietat, a l’arbitrarietat i al model privatitzador de l’ensenyament públic sortim al carrer aquest mes de maig. El dia 25, a les 6 de la tarda, davant la delegació del govern de la Generalitat a Lleida. Allà ens veiem.

dilluns, 15 de maig del 2017

Fira Modernista: castells i vermuts musicals.

Vermut musical al local dels Minyons el diumenge.




















Les Gralles Grillades (Foto: Minyons).

El grup "El Paraigua" al vermut musical del dissabte.

La canalla dels Minyons arribant a la Plaça Vella per fer-hi castells.

La Banda de Terrassa interpretant un pasdoble a la Vella.

Ball de Gitanes al pati del local dels Minyons.

dissabte, 13 de maig del 2017

La millor escola?

Foto: El Periodico.
























Em provoca basques llegir notícies com aquesta, on s'explica que una institució elitista i favorable a la segregació educativa com el Cercle d'Economia es dedica a premiar a centres educatius com el Joaquim Ruyra de l'Hospitalet de Llobregat pels seus resultats acadèmics (a l'alçada d'alguns dels millors centres d'elit diuen...). Com poden ser tan hipòcrites? Quants dels membres d'aquesta institució portarien als seus fills a aquesta escola amb un 95% d'alumnes d'origen immigrant?

La millor per a immigrants potser, però si puc portar al meu fill al Viaró o a l'Europa, qui carai els voldria portar al Joaquim Ruyra? oi, Cercle d'Economia?? Fàstic!

No calen premis, cal equitat!!! Si fos membre de la comunitat educativa del Joaquim Ruyra no acceptaria el premi.
 

divendres, 12 de maig del 2017

José Ángel Hernández: “Els darrers estudis assenyalen l'empatia del mestre envers l'alumne com un factor més important que d'altres".

Foto: Diari Ara.

(Article del mestre José Ángel Hernández per al diari El Punt-Avui. Molt d'acord amb la seva tesi. L'educació requereix molta empatia, calma, confiança... i no resultats, resultats, resultats.

La innovació educativa i la renovació pedagògica tenen un llarg recorregut a casa nostra. Caldria distingir entre aquests dos conceptes però, en els darrers temps, em sembla més necessari vindicar el doble treball que moltíssims professionals, sovint de manera humil i sense estridències, han hagut de fer per portar l'avui anomenada innovació a les classes i als col·legis, a vegades amb incomprensions, havent de trencar tantes inèrcies. A vegades, també s'ha de dir, amb l'ajut de companys/es, d'equips directius implicats en els canvis, del Centre de Recursos Pedagògics, del departament de pedagogia de la URV, del Departament d'Ensenyament... En general, s'havia d'intentar fer amb responsabilitat, sabent que no és or tot allò que lluu, i que tampoc convé anar a remolc de les darreres “modes” pedagògiques sense cap criteri propi, sense mesura ni equilibri.

En els darrers temps, el debat públic sobre l'educació ha permès que aflori aquest tema. Fins i tot hi ha qui, de cop i volta, fa veure que ha descobert la pólvora, intentant aprofitar-se del desconeixement. S'entén que intentin vendre el “seu” “producte” i que recorrin al màrqueting. Però ni l'educació és un producte ni la competitivitat ha d'ésser l'alè que ens impulsi. Haurien de reconèixer els predecessors teòrics i pràctics, per una qüestió de valors, d'ètica i d'honestedat intel·lectual; haurien d'ésser més humils. Continuen essent més importants les aparences que el que som realment, el discursos que la feina feta amb rigor, l'embolcall bonic que el regal de la il·lusió, l'esforç i el donar-se calladament. No es pot considerar estrany, quan veiem la força preeminent de la propaganda en qualsevol àmbit.

Per això vull dedicar aquestes línies a aquells que van recollir la flameta dels històrics moviments de renovació pedagògica, introduint-hi pràctiques que ara s'anomenarien innovadores, cercant i construint sentit. I no de cara a la galeria, sinó de manera quotidiana, perquè ho consideraven adient i necessari per als seus alumnes. Quan no era sempre fàcil. Quan construir l'alegria podia consistir a escoltar, a atendre el món que és cada alumne. Quan potser eren només ells/elles, les famílies i uns quants companys, els que encoratjaven en certs moments...

Un servidor, malgrat tots els somnis, només aconseguia, en aquesta línia, petites coses a les quals no volia renunciar. Però aquestes petites coses són les que mencionen els nens i les nenes que et saluden quan els trobes en passar els anys: els minuts de relaxació, l'expressió corporal, les dramatitzacions, el diari, aquell text lliure, el bloc de l'aula, les xerrades dels familiars a classe alguna tarda, les assemblees... I, sobre tot, la guitarra. Aquelles cançons de sempre –o fetes per a ells– que parlaven d'uns valors i unes emocions que esperem no trobar a faltar mai totalment.

Avui alguns descobriments de la neurociència corroboren la importància de tenir molt en compte el factor emocional, la importància de la música, de la lectura com a font de plaer i de la creativitat... Els darrers estudis assenyalen l'empatia del mestre envers l'alumne com un factor més important que d'altres. Una mirada sensible, empàtica, serena i oberta necessita bàsicament dos fonaments: calma i confiança. Calma i confiança necessiten els mestres. Calma i confiança necessiten els alumnes. L'escola activa aprecia el temps, una escola hiperactiva dilapidaria el temps.

Els canvis socials demanen creativitat per adaptar-se a les circumstàncies i cercar solucions als nous reptes. Com es desenvolupa la creativitat? Amb l'educació de la mirada.

Sembla que alguns vents comencen a tornar-se propicis. Però els veritables canvis no arriben sense esforç, només canviant l'ensenya. Intentarem continuar aprenent.

dijous, 11 de maig del 2017

Arriba la 15a Fira Modernista.

Podeu consultar el programa aquí.
Demà arrenca una nova edició de la Fira Modernista, i els Minyons tornarem a participar-hi fent castells (dissabte 18:30, Plaça Vella), i obrint el local als nostres conciutadans i als visitants forans, amb visites guiades, vermuts musicals, cantada de caramelles...

Enguany, el cartell de la Fira l'ha creat el Marc Andrés, un antic minyó que va ser un dels meus mestres tabalers quan vaig entrar a la colla, juntament amb la Marta Moreno, i que també va crear el cartell del concert del 20è aniversari de la colla que vam celebrar al Centre Cívic de Can Anglada amb els grups Dusminguet, Discípulos de Otilia, i Goldfinger & The Mush Potatoes.

dimecres, 10 de maig del 2017

El "temazo" del dimecres. La Raíz - "A la sombra de la sierra".


El grup de Gandia La Raíz, en actiu des del 2003, ha publicat ja sis àlbums amb un estil que va del rock al rap o el reggae, cantat íntegrament en castellà. Des que es van incorporar a la productora Propaganda Pel Fet l'any 2014 no han parat de fer concerts arreu dels Països Catalans i part de l'estranger. El passat dissabte van tocar a les barraques de les festes de la Santa Creu de Figueres, i aprofitant que els Minyons hi actuàvem el diumenge, vam fer un escamot per veure als valencians i conèixer l'ambient de l'"Embarracat". Bona música i bon ambient a Figueres.

dimarts, 9 de maig del 2017

Molt (Poc) Honorables.

Anthony Garner (Ara).






















Ahir els mitjans van publicar les notes, amb llenguatge en clau, que Marta Ferrusola enviava al director del banc andorrà on guardava, i des d'on repartia amb els fills, les grans quantitats de diners que guanyava la família gràcies als negocis bruts. Veieu-la aquí baix:



Quina gran decepció per a totes les beates i beats convergents que idolatraven a la gran dama i que hi veien un exemple de dona, mare i matriarca familiar. I encara va tenir la barra de dir davant del jutge que no tenien ni un cèntim... A veure quan triguem a veure a tota aquesta colla de lladres a la presó...