El "temazo" del dimecres. Balkan Paradise Orkestra - "La Rindi".

Aquesta fanfàrria barcelonina amb formació íntegrament femenina s'està fent un nom al circuit de concerts català i cada dia les coneix més gent. Certament, la música balcànica està de moda, i aquestes noies la interpreten de meravella. Toquen els principals clàssics de la música balcànica i també algunes adaptacions de clàssics revolucionaris balcanitzats. El proper dia 11 estaran al Passeig de Lluís Companys de Barcelona animant la festa posterior a la manifestació de la diada, juntament a Macaco i Zoo. Un gran festival. Van ser a Terrassa per la Festa Major, però malauradament les van fer coincidir amb la diada castellera del diumenge... a veure si tornen en una millor ocasió...

Els Minyons tornem a Matadepera!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Vano de 5 de comiat davant l'Ajuntament de Matadepera (dilluns 3 de setembre).

Ahir els Minyons vam tornar a actuar per la Festa Major de la localitat veïna de Matadepera, on feia 33 anys que no ens veien actuar. Masses anys.

L'altre dia em vaig assabentar que Matadepera havia estat la primera localitat que havia contractat els Minyons l'any de la fundació, el 1979, quan la colla es va presentar en societat a Terrassa el 14 de juliol. Va ser també per la Festa Major matadeperenca, un 26 d'agost concretament, i la colla hi va poder fer un 4d6, un 3d5 net, un 2d5 net, un pilar de 5 carregat i dos pilars de 4.

Encara vam tornar els anys 80, 81, 84, 85 i 92, però des d'aleshores hi havíem deixat d'anar. Darrerament hi convidaven a l'altra colla de la ciutat, doncs entenc que als Minyons ens anava una mica malament entre la diada de Sant Fèlix i la de la Festa Major de Sabadell. Enguany però s'ha trobat un forat a l'agenda en un dia tan atípic com el dilluns, però la colla ha sabut respondre prou bé per a realitzar una actuació digna: 3d7p, 3d8, 4d8, 5d7, 2d7 i vano de 5.

Tant de bo no triguem tants anys per a la propera ocasió. I tant de bo en puguem fer una tradició. Considero que Matadepera és una plaça força interessant i atractiva com per oblidar-nos-en.

Per altra banda, em va fer especial il·lusió que un casteller de pedra picada com el Xavi Vilanova, un dels més mítics i emblemàtics contraforts de la colla, amb més de trenta anys d'experiència, pugués fer un pilar de 4 de segon. El seu primer pilar oficial amb la colla. Bons detalls de la nova tècnica amb castellers anònims però que ho han donat tot per a la colla...

Tornar a començar.

Avui he tornat a la feina. Canvio de centre i he de conèixer a les noves companyes i companys, familiaritzar-me amb les instal·lacions, i posar-me al corrent del tipus d'alumnes amb què hauré de tractar i les respectives famílies. Per ara sé que no em tocarà fer de tutor, i que m'hauré de repartir l'àrea d'Educació Física amb un company amb qui ens coneixem des de fa ja uns quants anys tot i que no havíem coincidit mai al mateix centre. Crec que ens entendrem. 

A banda del meu paral·lel d'especialitat he reconegut a tres mestres més. Terrassa és un mocador i dins del mundillo sempre coneixes a algú o altre... Com de costum, el claustre és majoritàriament femení (75% a 25%), i al meu cicle sóc l'únic home, com l'any passat. Amb ganes ja de conèixer als alumnes. Ho passarem bé!

Per molts anys Josep.

 

Josep, demà celebrarem que fas anys malgrat et retenen en una presó injustament i cruel. Serà una trobada de record i suport més que no pas una festa, però estem convençuts que aviat tornaràs a casa teva i podràs celebrar anys rodejat dels teus.

Molta força company!!

Un Sant Fèlix discret.

9d8 com a tercer castell a la diada de Sant Fèlix d'ahir. (Foto: MInyons)

Ahir els Minyons de Terrassa vam tornar a participar a la diada castellera de Sant Fèlix, una de les cites més esperades de la temporada per al món casteller, i per als minyons en particular. Són més de trenta participacions al llarg de la nostra història i per a la gran majoria dels minyons suposa un punt d'inflexió en la temporada i un repte majúscul de demostrar a tot el món casteller de quina pasta estem fets els castellers d'aquesta colla.

Enguany el cartell de castells programats no era potser tan engrescador com en anys anteriors (2d8, 2d9fm, 9d8, pd7f), però per a molts minyons suposava un pas endavant en un any irregular marcat per les nombroses baixes de castellers del tronc, i les dificultats per arrossegar a gent. S'ha de reconèixer que tots teníem moltes esperances posades en el castell net, que havíem intentat en dues ocasions sense fortuna: Girona 2015, i Diada 2016. Tanmateix, després dels assaigs molts pensàvem que aquest cop el castell tenia més possibilitats. Tot i que Sant Fèlix no perdona. Sortir d'aquest castell obrint plaça era una aposta de màxims, i tanmateix, ahir va sortir creu. No es va arribar a col·locar el aixecador, molt lluny de l'expectativa, i això vol dir que caldrà analitzar els motius del no assoliment i cercar solucions. Potser aquest castell s'ha d'estrenar en alguna plaça amb poca pressió perquè sabem que és un castell que no perdona, on la part mental és el 70% de la clau de l'èxit.

Després de l'intent infructuós de 2d8, vam remuntar la diada carregant el 2d9fm, totalment inesperat, ja que creiem que a la tercera aquesta temporada tocava descarregar-lo, i de fet, el folre i les manilles eren una autèntica pedra. La sortida un punt accelerada i lletja de la canalla va acabar desestabilitzant el castell i fent que aquest caigués. Per sort, ningú lesionat i podem acabar amb un 4d9f, i el 9d8, més el pilar de 6 de comiat.

A partir d'ara cal treballar per apujar el llistó d'aquí a final de temporada. Veig més que viable descarregar el 2d8, i tenim a tocar el 3d9fp. Al 3d10fm comencem a veure-li possibilitats i el pilar de 8 és qüestió de fer algun canvi per dalt per alleugerir-lo i poder acabar la temporada portant-lo a plaça.

El "temazo" del dimecres. Dancing Mood - "Dandimite".

Vaig descobrir a aquesta banda d'ska clàssic argentina al festival Rock al parque de Bogotà, un festival de tres dies gratuït que se celebra al parc Simón Bolivar. La banda es va formar l'any 2000 a iniciativa del trompetista Hugo Lobo, membre també dels mítics Fabulosos Cadillacs també argentins.

Aquest tema està inclòs a l'àlbum On the Sunny Side of the Street de l'any 2009. Ska instrumental de finíssima factura.

Martin Luther King: "Tinc un somni".

Martin Luther King a l'escala del Lincoln Memorial de Wahington el 28 d'agost del 1963.

"A vosaltres, avui us dic, amics meus, que malgrat les dificultats d'avui i demà, jo encara tinc un somni. És un somni profundament arrelat en el somni americà. Tinc un somni que un dia aquesta nació s'alçarà i viurà el veritable significat del seu credo: "Creiem que aquestes veritats són evidents per si mateixes: que tots els homes són creats iguals".