El "temazo" del dimecres. Janis Joplin - "Cry Baby".

La Janis Joplin és una de les artistes del "Club dels 27", el que significa que va morir de forma tràgica (degut a una combinació de drogues i alcohol) a l'edat de 27 anys com altres com ara Jim Morrisson, Jimmy Hendrix, Brian Jones o Kurt Cobain.

Cantant de rock'n'roll i blues nord-americana va tenir alguns èxits comercials a la dècada dels 60. Es va convertir en tota una icona dels moviments contraculturals i crítics amb el sistema als EEUU. La seva veu trencada i potent, i la seva forma de cantar, com un crit desesperat, és del tot reconeixible cinquanta anys després de la seva mort (octubre de 1970).

La vida sense castells.

El passat divendres al pati dels Minyons.

El divendres passat vaig tornar al local de la meva colla castellera, els Minyons. No ho vaig fer per assajar, com hauria fet qualsevol divendres de l'any (del març al novembre, amb un mes de vacances entre el juliol i l'agost) en condicions normals, si no per assistir a un sopar-concert amb cantautor: l'Oriol Matarin de la colla.

El pati es va omplir amb l'aforament limitat, i pràcticament tots els espectadors érem minyons. I el que no ho era, era amic d'un minyó. És el tercer divendres que la colla organitza un sopar espectacle per mantenir el caliu social de la colla. I pel que vaig veure el divendres, la gent respon i té moltes ganes de tornar a fer vida social, i sobretot, castells.

La veritat és que jo encara no trobo a faltar gaire els assaigs i les actuacions, i tot plegat. Segur que tard o d'hora em tornaran a venir les ganes, però aquest període d'inactivitat castellera obligada m'està servint per poder fer altres plans i, sobretot, per fer trobades amb els amics al voltant d'una taula amb menjar i beguda la majoria de les vegades. De fet, ja he recuperat els quilos que vaig perdre durant el confinament, i fins i tot diria que n'he augmentat algun i tot... ;-)

Al feixisme se'l combat, com a Sestao.

Abascal, el líder del partit feixista VOX a l'acte d'ahir a Sestao (Foto: EL Periódico).

He de reconèixer que sento una sana enveja del poble basc. Un poble valent i que mai s'arronsa. Ahir ho van tornar a demostrar en l'acte convocat pel partit feixista VOX a Sestao amb motiu de les eleccions basques. Centenars de ciutadans bascos d'aquesta localitat biscaïna van concentrar-se per protestar i boicotejar l'acte, i es van enfrontar, amb pedres i petards, als feixistes. Prou llirisme. Contra el feixisme acció directa!

30 anys que ens va deixar Pedrolo.

A Manuel de Pedrolo cal recordar-lo sempre. I més avui, quan fa 30 anys que ens va deixar, víctima d'un càncer, a l'edat de 72 anys. Se'l considera l'escriptor més prolífic de les lletres catalanes, i a més, sempre compromès amb el país i la classe treballadora, qüestió que el va convertir en l'escriptor català més censurat per les autoritats franquistes, a banda de les seves opinions "indecoroses" sobre religió, sexe, o política.

"La derrota només desmoralitza aquells que no saben veure-la com un entrenament de cara a una victòria futura. Però tampoc no es qüestió d’entrenar-se durant tota la vida."

Valls: quan de tu s'allunya d'enyorança es mor.

Un concert-vermut a la Plaça del Blat l'any 2018.

Si fa uns pocs dies parlava de l'enyorança que em produïa no poder ser a La Patum de Berga, aquest Sant Joan he recordat la meva estimada Valls, on fa molts anys que celebrava la nit de Sant Joan i la Festa Major d'aquesta vila, capital de la comarca de l'Alt Camp. Una de les millors Festes Majors dels Països Catalans, on els castells són figura central destacada, però que compta amb molts més grups de cultura popular, i una agenda d'actes espectacular que fa sortir tota la gent del poble, i més, als carrers i places. I on s'hi poden escoltar algunes de les millors bandes de música del moment, i de veteranes (no faig la llista perquè no acabaria). Ah! I menjar tapes al malva! Però sens dubte, el millor de Valls, la seva gent. Una mica sonats, però molt bona gent, com diria el Masferrer.

Fins l'any vinent!!

El "temazo" del dimecres. Ai Ai Ai - "Sant Joan".

Bona Diada Nacional de Sant Joan!!

Una mica de rumbeta catalana per animar la festa, amb els graciencs Ai Ai Ai. Uns mites de la rumba catalana, en actiu des de l'any 1991. Al format original hi havia l'actual líder dels Sabor de Gràica, "Sicus" Carbonell que va ser substituït per l'actor terrassenc Miquel Górriz, i també un dels músics del malaguanyat Gato Pérez, el Pep Lledó. I a la guitarra un altre gitano català, el Rafalito Salazar, familiar del Peret.

Aquesta cançó s'incloïa a l'àlbum "Esperit de vi" publicat l'any 1998.

Com peix a l'aigua.

Foto del meu col·lega Miquel que treballa al Qsport.

Ahir, després de més de 4 mesos sense poder fer-ho, vaig anar a la piscina del club. Vaig haver de seguir un complicat protocol de reserva, per mitja hora de carril individual i una estona a la piscina exterior (o oasi). I no vaig notar gaire la inactivitat a l'aigua, ja que vaig fer 60 piscines (normalment en faig 70) de 20 metres de llarg amb les mateixes sensacions, si fa no fa, de quan ens van prohibir fer-ho. Potser una mica de mareig quan feia l'estil esquena, però només les primeres braçades. De fet la inactivitat era solament aquàtica, ja que d'esport ja fa temps que en practico.

Em sembla que ja em queden poques coses per recuperar la normalitat. Potser els castells, però aquesta activitat em penso que no la tornaré a practicar fins l'any vinent.