Un altre Borbó que fa les maletes.

Ahir, la casa reial espanyola va fer pública la carta del rei emèrit, Juan Carlos de Borbón, on exposava al seu fill, actual monarca, les raons que el feien marxar d'Espanya. Ho fa, en paraules seves, amb el convenciment de prestar el millor servei als espanyols. Haha, se'ns pixen a la cara i diuen que plou. I el més trist de tot és que, molt probablement, una majoria d'espanyols votaria a favor de mantenir al capdavant del país veí aquesta colla de paràsits, vividors, i corruptes. Tot per mantenir la sacrosanta unitat de la pàtria espanyola.

Paella per a mi.

M'encanta la paella marinera i els arrossos en general. Us ho havia explicat? Doncs ja ho sabeu. Cada dia més. S'està convertint en un dels meus plats preferits, i en les trobades socials, s'està convertint en l'àpat estrella. Mireu si m'agrada que porto quatre dies seguits dinant paella: dijous amb les tietes a "La cuina d'en Brichs", un restaurant terrassenc on fan uns arrossos per llepar-se els dits; divendres vaig repetir amb les sobres del dia anterior; dissabte a Vacarisses en una trobada amb amics a casa de la Sònia; i ahir a casa dels pares, un arròs mariner a la cassola difícilment millorable.

I si anés una mica més enrere, no massa, encara podria ampliar la llista entre arrossos negres (un parell al Club Nàutic de l'Ampolla, i un altre a Lo Pati d'Agustí a Poblenou del Delta); fideuà i paella marinera a Lo Pati d'Agustí; i al buffet lliure "Gaya" de Deltebre una miqueta d'arròs també vaig fer, tot i que l'especialitat és el marisc; i perquè al Càmping Eucaliptus no feien arròs per a un que si no...

Un juliol per menjar-te'l.

Com no he d'agafar quilos jo a l'estiu? Des que va acabar el confinament ja en van 5 com a mínim! Segur que al setembre tornaré a la "normalitat" dels àpats a casa i la reducció calòrica. Ara per ara, la meva vida social no m'ho permet (ni ganes).

Unes vacances diferents.

Enguany, a causa del Covid19, he hagut de replantejar les vacances estiuenques. El viatge previst a Xile me'l van cancel·lar, i el més assenyat era no planificar nous viatges lluny de casa pel perill de quedar-me atrapat a qualsevol altre país, o que també me'l cancel·lessin degut a nous rebrots del virus. I aleshores, apareix la meva nova adquisició del mes de febrer, la furgoneta. Beneït el dia que vaig decidir compar-me-la. Tot i que no la vaig poder fer servir ben bé fins el mes de maig, s'ha acabat convertint en la meva casa rodant per terres catalanes.

Fa un bon grapat d'anys que tenia decidit que un dia em compraria una furgoneta per fer el que ara estic fent, i també per poder anar a concerts o festivals sense haver de conduir en acabat. Ara que ja he començat a utilitzar-la, vaig descobrint necessitats i invertint en convertir-la en un espai còmode i amb totes les necessitats bàsiques cobertes. Ja hi tinc un moble per fer de llit, les pantalles per tapar els vidres i fer d'aïllant, els utensilis de cuina bàsics, llums, caixes per transportar coses, la nevera, taula i cadires, etc., etc. Per sort, tinc col·legues amb furgoneta i m'aconsellen sobre les coses que necessitaré per viatjar còmodament.

Ja m'estic imaginant el futur viatjant per Europa, sobretot pels països del nord que són els més cars i que habitualment estan força més ben preparats per al turisme en furgoneta. Ah, evidentment, sempre amb la bici a dins, per poder visitar les ciutats i pobles, i fer alguns ports de muntanya. 

El "temazo" del dimecres. The Selecter - "Missing words".

Un dels temes destacats de l'àlbum de debut, "Too Much Pressure" (1980), dels britànics The Selecter. Una de les bandes capdavanteres de l'escena ska-pop "Two Tone" britànica a la dècada dels 80's i 90's, liderat per la cantant Pauline Black. Un gran disc amb alguns dels principals himnes de la història de l'ska. Un altra banda què he tingut el plaer de gaudir en directe.

3a parada del Tour per Catalunya: Terres de l'Ebre.

Un caleta entre l'Ametlla de Mar i Perelló Mar.

Des del dijous he estat recorrent terres ebrenques amb els col·legues. També m'hi he endut la bicicleta i he pogut fer dos nous ports força espectaculars. Sobretot el Mont Caro, una bèstia dels ports de muntanya catalans, a la zona dels Ports de Tortosa-Beseit, amb més de 20 km. de pujada des de Roquetes, i uns darrers 13'8 km. amb un desnivell mitjà del 8'5%. Brutal. I per si el port ja no és prou dur de per sí, hi vaig afegir un dia molt calorós, i amb un sol de justícia (a les 17:30) que, combinat amb l'escassa quantitat d'aigua que transportava, em van deshidratar abans d'hora. Vaig tornar a Tortosa, des d'on havia sortit, amb els llavis secs com si hagués estat dos dies caminant pel desert sense beure.

També vaig fer la pujada a Fredes des de La Sènia. 25 km. amb una pujada continuada, però sense arribar als desnivell del Mont Caro. Amb el paissatge dels Ports per la banda de mar, i en el límit fronterer del País Valencià i el Principat. Fent aquesta ruta vaig descobrir l'embassament d'Ulldecona, on vam passar una nit amb les furgonetes gaudint del bany i de bones ombres.

També vam parar al Delta, a la platja dels Eucaliptus, en una zona d'aparcament amb arbres molt propera al càmping Eucaliptus. Aquí em va succeir un incident amb la furgoneta el dijous per la nit quan vaig arribar després de fer l'escalada en bici al Mont Caro. Vaig entrar a la zona de platja cercant un lloc on fer nit, i sense conèixer bé la zona, vaig quedar-me atrapat a la sorra de la platja intentant fer un gir que em pensava m'allunyava de l'aigua i de la sorra tova. Vaig haver de trucar l'assistència i va venir un home amb el 4x4 i en cable per arrossegar-me enrere. Quina aventura! Segur que no em tornarà a passar (espero!).

A les Terres de l'Ebre bones platges, bon menjar, bons ports de muntanya, bon licor d'arròs, i menys massificació.

Dalt de Mont Caro.

Un calamar per llepar-se els dits al Restaurant del Càmping Eucaliptus a Sant Jaume d'Enveja.

Platja de l'Eucaliptus a Sant Jaume d'Enveja.

Dinant a Lo Pati d'Agustí (Poble Nou del Delta).

Vista del Monestir de la Mare de Déu de Benifassà.

Pantà d'Ulldecona.

Platja de Santa Llúcia a Perelló Mar.

El "temazo" del dimecres. Obrint Pas - "Més lluny".

Aquest estiu estic "on tour" per Catalunya. No sé si com cantaven els Obrint Pas aniré més lluny, i recorreré els Països Catalans, però amb el Covid sempre amenaçant, no tinc gaires ganes d'allunyar-me excessivament de casa. Però no cal arribar molt lluny per trobar-te llocs increïbles i corprenedors: platges, muntanyes, rius, embassaments, boscos, vinyes, gorges, monestirs, ermites, santuaris, refugis, masies...

Aquest tema s'incloïa a l'àlbum "Terra" de l'any 2002. Déu n'hi do quina cara de joves que feien els Obrint Pas.